Quina situació tenen a l'hospital de Campdevànol?

Actualment estem en una situació estable. Ens queda encara capacitat d'hospitalització, estem atenent al voltant de 33-34 malalts ingressats, i aquesta xifra no varia des de fa uns dies. Cada dia donem tres o quatre altes i rebem tres o quatre ingressos, per tant, encara tenim llits per poder ingressar gent si hi hagués un repunt. No ens hem vist desbordats en cap moment.

Com ho han aconseguit?

Des del principi, seguint les instruccions de Salut, vam alliberar llits d'altres especialitats, vam aturar activitats programades, sobretot quirúrgiques, i ho vam poder dedicar a l'hospitalizació d'aguts per COVID-19. A més, el nombre d'urgències ha disminuït de forma dràstica, amb la qual cosa ens hem pogut concentrar en la COVID-19. Com que hem aturat tota l'àrea de consultes externes, l'hem dedicat a visitar les urgències que no són coronavirus; i el servei d'urgències està dedicat a l'atenció de malalts de COVID-19.

En quin moment veu la pandèmia?

En aquest moment, la situació està controlada. És com quan els bombers diuen que tenen el foc estabilitzat, però encara no s'ha extingit. Ara mateix no creix el número de pacients que necessita cures crítiques, sinó que està estable, i si tot continua així, no hauríem de tenir por a un increment o un desbordament del sistema. Però el que em fa molta por és el desconfinament.

Per què?

El problema d'aquest virus és que es propaga amb molta facilitat: una persona pot contaminar quatre persones de cop. Per tant, és molt contagiós i la societat no té immunitat adquirida davant d'aquest virus ni cap de semblant. Per això s'ha produït aquesta situació. Si el desconfinament no es fa de forma ordenada, i sense saber quin és el grau d'immunització de tota la població, podria venir un repunt greu.

Com s'hauria de fer el desconfinament?

No et pots imaginar la quantitat de gent que corre pel carrer que és coronavirus positiu. El 83% d'infeccions per COVID-19 són asimptomàtiques: ni tos, ni febre, ni res. Llavors hi ha un 10 o 12% que té alguna complicació, i una part necessita ingrés hospitalari. Finalment, un 3-4% dels malalts evolucionen malament: casos greus, amb ventilació mecànica? el percentatge, doncs, és molt petit, però el problema és el gran nombre de pacients. Això és el que ha desbordat el sistema sanitari. A més, caldrà saber quina es la història natural de la malalia. Els xinesos han dit moltes coses, però se n'han callat moltes.

S'han trobat amb molts pacients de segones residències?

No t'ho sé dir. Tu imagina't que vius a Barcelona però que el teu pare o mare viu en un poblet del Ripollès. Llavors d'on et consideres, de Barcelona o de Camprodon? Potser a la teva targeta sanitària posa Sant Andreu de la Barca, però els teus pares viuen aquí. Hi ha molta gent nascuda al Ripollès que ha marxat a viure fora però que hi manté la casa dels pares. Però també hi ha gent de segones residències, és cert. A Campdevànol, fins al 13 de març estàvem molt sorpresos perquè no hi havia cap cas. I va ser a partir del dia 13, quan van anunciar el confinament, que la gent va pujar.

El Ripollès, a més, també té un alt percentatge de població envellida, que és la de major risc.

Sí, però és la població que tenim i la que hem d'atendre. En cap moment hem tancat la porta a cap persona per edat o per patologia, hem atès a tothom igual. La pacient més gran que tenim ara té 93 anys i rep el mateix tractament que algú de 45. És veritat que la majoria de pacients superen els 70 anys, però en la franja dels 40 als 60 hi ha hagut alguns dels casos més greus, que en ocasions fins i tot han hagut d'anar al Trueta.