Una solució davant la caiguda econòmica hagués estat una aturada total d'activitat durant dos mesos i l'Estat assumir una paga universal per a la gent per fer front a despeses alimentàries i farmacèutiques i una moratòria general de pagaments? O sigui, apagar l'interruptor i després de dos mesos tornar-lo a engegar?
Tècnicament el sistema capitalista no permet una intervenció total pròpia d'altres sistemes econòmics. De fet, la intervenció parcial ja està resultant prou complicada per a la ciutadania, les empreses, els treballadors i els autònoms. Si s'intervinguessin els pagaments de les indústries deixaríem de ser empreses capitalistes. Definitivament no es pot apagar l'interruptor. Una altra cosa seria que l'Estat hagués acceptat endarrerir el cobrament dels impostos a totes les empreses per donar liquiditat al sistema. Fer-ho només per les pimes i autònoms i amb la limitació de fins a 30.000 ? durant sis mesos amb tres mesos de cadència és un pedaç. A més, oferir crèdits amb l'aval de l'Estat és totalment insuficient per capitalitzar les empreses.
Si hagués estat així, s'hagués estalviat la destrucció de tants llocs de treball?
Per mantenir els llocs de treball cal una flexibilització del sistema. El sistema d'ERTOs que s'ha aprovat és totalment insuficient. I ho és més encara el condicionant d'haver de mantenir l'ocupació per tal de poder gaudir de les bonificacions a la Seguretat Social. És important tenir en compte que les empreses tindran molt difícil mantenir la ocupació i per tant hauran de tornar les ajudes obtingudes en el període de l'ERTO.
Creu que hi hagut improvisació per part del Govern a l'hora de prendre les mesures econòmiques?
La veritat és que ha estat un desgavell. Hi ha hagut una allau de decrets, gairebé un cada tres o quatre dies, que més que clarificar encara han empitjorat la situació.
Els ha desconcertat la presa de decisions per capítols; o sigui, no declarar des del primer dia una aturada dels serveis no essencials?
Totalment. A més, hi ha sectors i serveis que no ha quedat clar quina mesura havien de seguir, ja que alguns semblava que es consideraven d'entrada essencials i després no ho han estat o viceversa. Tot plegat ha provocat una gran inseguretat jurídica a l'hora de presentar els ERTOs. La publicació del decret llei que incorporava la figura dels permisos retribuïts recuperables al BOE el dia 29 de març a última hora de la nit va ser un despropòsit. De fet, es van veure obligats a incloure a última hora una moratòria per al dilluns 30 per no saber definir correctament els serveis essencials, i també a publicar una nova ordre al BOE el dia 30 de març per matisar que els autònoms sí que podien treballar i no els afectava el decret del dia anterior. Un autèntic caos normatiu.
Confia que les ajudes promeses arribaran tant a les empreses com als autònoms i particulars?
L'única ajuda que s'ha anunciat són avals a crèdits, i no és suficient. Necessitem que s'injecti liquiditat a les empreses directament, perquè si les empreses no es recapitalitzen no podran tirar endavant. Han de ser ajudes a fons perdut via bonificacions d'impostos, exoneració de quotes de la Seguretat Social, subvencions directes, etc. No n'hi ha prou de posar els treballadors a l'atur cobrant el 70% de la base reguladora, la qual cosa representa uns 1.100 ? per persona en el millor dels casos. Així serà impossible estimular el consum en particular i l'economia en general.
Quines mesures s'haurien d'aplicar per estimular l'economia?
Si no injectem liquiditat no s'estimularà el consum, i més considerant que costarà molt tornar a posar el sistema en marxa amb un desconfinament que serà i ha de ser progressiu.
I en concret, a les comarques gironines?
A les comarques gironines tenim molta dependència del turisme, per tant encara costarà més arrancar. A banda de la potent indústria alimentària gironina, crec que la resta patirem molt.
Quin paper ha de jugar Europa? S'ha mostrat tèbia?
Efectivament, la resposta europea fins ara ha estat molt tèbia i dividida. Si res no canvia, hem viscut un altre desengany amb Europa, que hauria de permetre l'endeutament i emetre eurobons.
Feia temps que es parlava que s'acostava una crisi econòmica, però realment estàvem preparats? O el sistema econòmic era massa fràgil?
Ningú s'esperava una crisi d'aquest tipus, perquè no és pròpia del cicle econòmic i surt de qualsevol model.
Ens en sortirem? Hi ha llum al final del túnel?
Estic convençut que ens en sortirem. Segur que sí. El teixit empresarial català i també el gironí són forts. Costarà molt, les empreses s'hauran d'adaptar, es generarà molt atur, però una vegada les empreses s'hagin redimensionat segur que l'economia tornarà a tirar amunt. Hem de treure moltes conclusions d'aquesta crisi. La manera de viure no tornarà a ser la mateixa.
