L'expansió del virus a escala mundial ha vigut de la mà d'una greu crisi econòmica de conseqüències que encara a hores d'ara ningú està capacitat per predir amb total seguretat. Durant les tres setmanes d'estat d'alarma, les mesures econòmiques adoptades pel Govern per aturar la majoria de les activitats han comportat una gran incertesa. Tot s'ha desplomat i el més preocupant encara és que no es veu la sortida del túnel. No és, evidentment, un fet a escala local, sinó que afecta tots els esglaons de l'engranatge econòmic i a escala mundial. El que ha provocat encara més incertesa entre les gestories, economistes i graduats socials de la demarcació gironina és la modificació constant en el BOE de les mesures econòmiques adoptades. La poca claredat d'algunes disposicions ha accentuat encara més la incertesa. Algunes resolucions són llarguíssimes i la lletra petita amaga algunes sopreses que ningú ha sabut encara aclarir.

Des d'alguns sectors econòmics s'apunta la possibilitat que potser una solució hagués estat una aturada general. Dos mesos sense activitat a tots els nivells. És el que en diuen l'apagada de l'interruptor. En què consistiria? Doncs que el Govern hagués decretat una aturada de dos mesos amb una paralització a tots els sectors. Tanquem l'interruptor, el Govern concedeix una paga universal a tota la població. El número de cotitzacions a la Seguretat Social segons Funcas el mes de març passat era de 19.006.760 persones. Si, tal com es defensa, s'apliqués una paga de 900 euros al mes, el cost seria de 17.106 milions d'euros. Aquesta paga seria per fer front a la despesa alimentària i farmacèutica i mentrestant queden suspesos tots els pagaments de crèdits i factures domèstiques.

Els expedients de regulació temporal potser no s'haguessin aplicat, les empreses s'haurien blindat i estalviat fer front als pagaments de despeses d'estructura com ara lloguers, rèntings, inversions, manteniment, assegurances, salaris i crèdits i, al cap de dos mesos, un cop superada l'emergència sanitària, s'hagués tornat a prèmer l'interruptor.

Des de les gestories, que aquests dies treuen fum preparant expedients (ERTOs, finançament bancari -balanços, previsions de tresoreria, documentació acreditativa per complimentar els expedients que demanen per accedir al finançament-) i assessoren empreses i clients, no entenen els constants canvis en les normatives econòmiques que han contribuït a crear més desconcert entre l'empresariat. Es publiquen reials decrets i l'endemà mateix han d'aclarir conceptes i matisar punts del BOE del dia anterior.

El dissabte 28 de març es va decretar el confinament total, i sense anar més lluny diumenge a la nit es va rectificar a última hora, i quasi de matinada es va donar una moratòria de 24 hores més a les empreses no essencials que van haver d'aturar la seva activitat. A més, lamenten igualment l'augment de la burocràcia que significa poder acollir-se a alguna ajuda.

Per contra, el sector econòmic veu com a Suïssa s'ha agilitzat la burocràcia i l'atorgament d'ajudes econòmiques a les empreses es porta a terme de manera molt ràpida i simplificada. Les empreses que vulguin optar a un crèdit ràpid han d'omplir un formulari i en alguns casos mitja hora després de la seva presentació ja tenen formalitzada la transferència dels diners. El Govern suís ja ha posat en circulació fins a 40.000 milions d'euros per fer front a la crisi econòmica originada pel COVID-19.

Moltes gestories es troben aquests dies que l'administració anuncia mesures d'ajuts a les empreses que no s'acaben de concretar. No s'especifiquen els requisits per accedir-hi i quan es publiquen deixen fora la majoria d'empreses. Per exemple, des de la Generalitat s'anuncien també ajudes als autònoms. Llavors, aquests no poden escollir quin ajut els convé més: si el de l'Estat o el de la Generalitat, atès que el català no concretava els requisits necessaris fins fa molt pocs dies. Les ajudes que ofereix l'Estat s'han de demanar, per exemple, abans del 14 d'abril. La confusió és total perquè cada administració diu una cosa diferent. Mentre el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica uns decrets, des del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) es fa una altra regulació. Això acaba generant més incertesa entre l'empresari, el treballador o l'autònom.