Una gran majoria de ses senyories els diputats van percebre en les seves nòmines de març i ho faran a la d'abril, la corresponent dieta per desplaçament, manutenció o allotjament, com la resta de mesos de l'any, tot i que molts parlaments estan tancats o en serveis mínims. Algunes càmeres autonòmiques han optat per no abonar aquests complements, però d'altres, com les Corts, han al·legat que és jurídicament impossible fer-ho.
Els lletrats de Congrés sostenen que és «una obligació» dotar pressupostàriament cada any la quantia total de les percepcions dels diputats i les seves modalitats », la qual cosa exigeix tenir fixada la mateixa quantitat cada mes, sense alteracions, amb independència «de la lliure voluntat dels diputats de renunciar a la seva indemnització de despeses per exercici de la seva funció », ja que per als diputats «és un dret, no una obligació», percebre aquesta indemnització.
Congrés i Senat
A les Corts, la quantia de la dieta, lliure d'impostos, depèn de si el diputat o senador és de la circumscripció de Madrid (una mica més de 900 euros) o d'una altra (una mica més de 1.900), i es concedeix per afrontar «les despeses que els origini l'activitat de la Cambra». En total, cada mes al Congrés dedica a aquestes dietes un total de 635.265,71 euros i el Senat, 505.650,64 euros més. Les despeses de transport, que han de ser justificades, es cobren a part. ERC, JxCat, EH Bildu, Compromís, CUP, PRC i Foro van proposar que la Cambra retingués aquestes indemnitzacions durant el confinament, però la Mesa, seguint les recomanacions dels seus lletrats, va decidir que no podia alterar les quantitats que els diputats perceben mensualment i deixar a l'arbitri de cada un ells la possibilitat de renunciar-hi expressament. Malgrat mantenir les dietes, el Congrés destinarà tres milions procedents de romanents pressupostaris d'anys anteriors al compte obert pel Tresor Públic per finançar les despeses ocasionades per l'emergència sanitària.
Els partits
Davant d'aquesta situació, els diputats i senadors del PSOE donaran a entitats socials o públiques les indemnitzacions per les seves
funcions representatives mentre duri el confinament. És el que es coneix com a «despeses de representació» i és una part del complement que rep un parlamentari depenent de si és integrant de la Mesa, de la Junta de Portaveus o d'alguna comissió. Aquesta quantitat oscil·la entre 756,27 euros i 1.847,35 euros mensuals, segons el càrrec. Els càrrecs públics de Podem ja renuncien a part dels seus salaris, ja que el règim intern del partit limita el sou al triple del salari mínim interprofessional. Vox, que primer es va negar a retallar els salaris adduint que «segueixen tenint despeses» perquè continuen treballant, donarà finalment la subvenció del grup al Congrés a associacions de víctimes del coronavirus. Els grups reben una subvenció fixa de 29.606,56 euros al mes i 1.703,57 euros extra per cada diputat.
Parlament de Catalunya
Al Parlament català la compensació és anual, dividida en 14 pagues, i oscil·la entre els 18.518,76 euros que reben els diputats que viuen a Barcelona i la seva àrea metropolitana i els 26.067,36 euros per als que viuen a més de 191 quilòmetres de la capital catalana. La Mesa va acordar que cada diputat donés el 25% del seu sou (dietes incloses) a alguna entitat o organisme que lluita contra la pandèmia.
Els grups hauran de detallar on s'han destinat els diners de cada donació, i aquesta informació ha de constar a la fitxa web de cada diputat. ERC farà aportacions de forma individual a entitats que lluiten contra el coronavirus, mentre que els «comuns» les oferiran col·lectivament a el projecte d'assistència mèdica i investigació de l'hospital Clínic de Barcelona
A Andalusia, Extremadura, País Valencià, Aragó i Astúries s'usa un barem segons la distància al Parlament. Andalusos, asturians i aragonesos han suprimit el cobrament d'aquests complements durant l'estat d'alarma. Els parlaments de Canàries, Madrid, Múrcia i Navarra no abonen dietes fixes mensuals. A Cantàbria, Castella i Lleó i La Rioja, el criteri és el càrrec que es té. Al País Basc, segons la provícia. Galícia i Castella-la Manxa tenen una dieta fixa.
