El científic Ricardo Cao, membre del Centre de Recerca en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Citic) de la Universidat de la Corunya (UDC), presideix el comitè d'experts de l'Acció Matemàtica contra el Coronavirus, creat pel Comitè Espanyol de Matemàtiques. L'objectiu que té aquest grup és poder ajudar el Govern a trobar solucions davant la crisi sanitària originada pel coronavirus aportant conclusions i recomanacions des de l'àmbit de les matemàtiques. Cao remarca la necessitat d'extreure informació sobre el que està passant per frenar la malaltia i anticipar-se a futures epidèmies, i per poder-ho fer demana també la implicació de les administracions. Sobre les dades de la COVID-19, avisa: «Són molt heterogènies».
Quin és l'objectiu del comitè d'experts?
Posar a disposició de les autoritats la capacitat d'anàlisi i modelització que hi ha per part de la comunitat matemàtica espanyola. Volem servir d'interlocutor molt ràpidament perquè, davant de qualsevol problema al qual ens haguem d'enfrontar aquests dies que tingui un component matemàtic o estadístic important, puguem oferir equips d'investigadors que puguin ajudar a resoldre'l. Es tracta d'intentar resoldre'l de la manera més òptima possible.
Com combat aquest comitè la propagació del coronavirus?
El que nosaltres podem fer, davant de problemes concrets, és recomanar l'obtenció de dades específiques perquè els nostres investigadors puguin analitzar-les, modelitzar-les i, sobretot, anticipar-se. Els models d'epidemiologia que s'utilitzen habitualment tenen un component matemàtic fort. En aquesta mena de coses, creiem que la comunitat matemàtica espanyola pot ajudar, ja que ara s'estan donant unes circumstàncies molt especials. Per això necessitem qualsevol informació que permeti millorar aquests models i intentar fer-los més reals. Tanmateix, això només és una petita part de les coses que podem fer els matemàtics.
Quines més hi ha?
Gestió de recursos, que són molt escassos i a vegades estan repartits entre administracions. Els matemàtics estem molt acostumats a resoldre problemes d'optimització amb restriccions. Pot ser molt important poder anticipar-nos i saber si el pacient que ara està sent diagnosticat serà dels que d'aquí a deu dies serà a l'UCI. I si el pacient és a casa, és interessant saber si és molt probable que d'aquí a una setmana ingressi a l'hospital o no. Estem molt habituats a treballar en situacions d'aquest estil, però necessitem dades, i si són de qualitat, millor. Ara és prioritari l'atenció i la mitigació des del punt de vista sanitari, però és molt convenient no oblidar l'altra faceta. Per guanyar deu segons en no escriure quan una persona acaba de ser diagnosticada, perdem una informació que és vital per poder prendre decisions importants
Més enllà de les dades sanitàries, també són fonamentals les de les administracions?
Sí, i tant! Cal ser capaços d'identificar els problemes més importants i urgents a les diferents administracions públiques. Demanem que utilitzin una petita part del seu valuós temps per explicar-nos els problemes que tinguin un aspecte matemàtic. Volem solucionar-los.
Dia a dia s'informa de xifres de contagis i de morts, creu que el ciutadà rep massa informació que no sap gestionar?
Des del meu punt de vista, sí. El problema és que són dades molt heterogènies. No tots els sistemes sanitaris tenen la mateixa manera de registrar dades, com ho estem veient a diferents països europeus, i això que a molts efectes estan regits per directives comunes. Els criteris de determinació de la causa de la mort o d'administració de tests no són iguals, quelcom pel qual és molt difícil comparar.
En quins termes es podria fer una comparació?
Es podria fer tenint una informació molt rellevant de com són aquests criteris. Però moltes vegades no són tan transparents o evidents. Per al ciutadà és molt important tenir informació, evidentment, però les dades actuals són parcials. Sabem que no tots els que tenen la malaltia consten en el registre d'estadístiques, perquè hi ha molta gent asimptomàtica que probablement mai sabrà que ha passat la malaltia.
Les dades canvien dins del mateix país. Per què per a Galícia s'esperava el pic per al passat cap de setmana i Catalunya preveu que serà a mitjans d'abril?
Els estadístics estem molt acostumats al fet que qualsevol dada de la vida real, sobretot si evoluciona en el temps, estigui subjecta a fluctuacions. Qualsevol senyal que observes, com l'atur, hi ha moments concrets en què puja o baixa una mica més del que semblaria lògic. En aquest cas podria haver-hi un munt de causes. Per exemple, el registre del nombre de casos confirmats pot tenir efectes estacionals. Potser no tots els dies de la setmana es registra de la mateixa forma. Si tenim dades i accés a qui genera la dada, que ens dona una informació molt valuosa, podem fer models que, per exemple, intentin evitar aquests efectes cap de setmana. Normalment et donen la dada en brut. Últimament s'està mirant el coeficient, és a dir, quants casos confirmats hi ha avui i quants ahir. És una bona mesura. La idea és que aquest percentatge de pujada sigui cada vegada menor. I nosaltres creiem que podem ajudar. Desgraciadament això és així, durant les guer-res va ser quan van néixer moltes tècniques dins de la matemàtica que són molt necessàries.
Aquesta crisi servirà per afrontar altres pandèmies?.
Estic segur que sí, perquè desenvoluparem models per anticipar-nos-hi. És molt important extreure'n lliçons per al futur. L'homogeneïtat de la dada és quelcom molt important. No és gaire lògic que a la Unió Europea, pel que fa a dades sanitàries, estiguem veient aquestes diferències. O és perquè els protocols són diferents o perquè no es compleixen amb el mateix rigor en un lloc que en un altre. És important que això no ens passi en un futur, i és molt fàcil de fer, prendre la decisió política i implementar-la. Ara no és el moment, però quan passi tot, sí. Comparar el que passa a diferents països té molta transcendència, però ara no es pot fer. No són comparables.
Creu que el confinament és la millor mesura per frenar la propagació del virus?
Naturalment és una mesura que va en la bona línia. Hem vist que s'han reduït les taxes, encara que tenim moltíssims afectats i, malauradament, morts. És una mesura efectiva. És necessària una mesura més efectiva? Com diuen molts polítics, per respondre aquesta pregunta necessitem dades. Necessitem que els responsables donin dades als matemàtics.
