Aquests dies de quarantena i de paràlisi han tocat, també, de ple el món judicial. Una de les seves branques, l'advocacia, va viure un abans i un després ben sobtat amb la declaració de l'estat d'alarma per part del Govern de l'Estat, i són moltes les veus crítiques que han posat en qüestió la gestió de la crisi per part del Consell General del Poder Judicial, màxima instància organitzativa del tercer poder. Sense anar més lluny, l'advocat Benet Salellas explica que l'últim dia laborable abans del decret, el divendres 13 de març, va tenir un judici, una situació que titlla de «negligència». «S'ha fet una mala gestió, i costa d'entendre com ningú que està en els espais de gestió no va pensar en la informació a setmanes vista que ens arribava d'Itàlia. Tot es va començar de zero, també a l'administració de justícia», sosté Salellas.
Els òrgans representatius dels advocats romanen tancats amb pany i clau, i tot el servei es fa via telemàtica. Dies abans del decret, els degans ja demanaven més contenció pels lletrats, que seguien l'activitat sota criteri de cada jutge, encarregat final de suspendre vistes si es posava en risc la salut dels presents.
«El Consell, com sempre, ha arribat tard, però de fet les altes instàncies judicials no es distingeixen per la seva rapidesa», indica el degà del Col·legi de l'Advocacia de Girona, Carles McCragh. I és que durant les dues setmanes de confinament, si bé gran part de l'activitat judicial ha quedat congelada, hi ha serveis mínims que no poden quedar aturats, com ara les causes amb presos o detinguts i assumptes de violència de gènere. Precisament, el degà del Col·legi de Figueres, Joan Puig, assegura que han notat un repunt d'aquests casos. La resta ha patit una davallada abismal: «Es fa el 30% del que seria habitual», subratlla.
Els degans denuncien que la poca activitat presencial que es presta i que es redueix a les declaracions policials ha provocat situacions de «risc», ja que moltes comissaries no estan adaptades per garantir espais de seguretat. L'adaptació al món digital és progressiva i s'estén de forma desigual, ja que si bé al col·legi alt-empordanès asseguren que el sistema de videoconferències ja funciona amb «normalitat», a dependències dels Mossos però amb problemes en altres cossos, al col·legi gironí la situació és la inversa. L'òrgan ja ha advertit als col·legiats que «si han de patir el mínim risc, es neguin a practicar la declaració», i el degà assegura que s'han donat casos. En aquest sentit, Salellas assegura que «el món de l'advocacia ja tenia una dinàmica cap al teletreball que ara estem explotant al màxim. És l'administració de justícia i la policial les que no estaven preparades».
Als despatxos, l'activitat és inusualment baixa. L'advocat Carles Monguilod ha traslladat tot el moviment del bufet a casa i sosté que «de 50 notificacions que rebem habitualment ara anem a les 8 o 10 al dia». Un dels problemes que ha suscitat el confinament és l'assistència als presos. «L'habitual és anar-los a veure un cop a la setmana, però ara això no ho podem fer, i ara són ells que truquen, ara que els han augmentat les que poden fer per setmana», apunta.
«Allau d'ERTOs»
L'advocada laboralista Anna Ruiz, per contra, té molta feina des que s'ha declarat l'estat d'alarma per la tramitació constant d'expedients de regulació d'ocupació temporals (ERTO). «Col·laboro amb diverses gestories i rebo entre tres i quatre ERTOs al dia», subratlla Ruiz. «Els primers dies del decret algunes empreses van optar per donar vacances als seus treballadors perquè pensaven que seria una situació curta, i va ser a partir del 23 que van començar a haver-hi allaus d'ERTOs».
L'advocada assegura que «el govern fila molt prim» a l'hora de concedir Ertos de força major a les empreses que fan activitats que en el primer decret no eren considerades com a serveis essencials. A més, es queixa que les denegacions no són motivades. «Et diuen que t'ho deneguen i no saps per què».
I després?
I tot el que s'acumula sobre la taula, quan es reprendrà? Hi ha opinions de tot: «s'haurà de treballar a l'agost i durant les tardes», creu Monguilod, que afegeix que «ens haurem d'arremangar», i Salellas allargaria el calendari judicial fins al 31 de juliol, sense anar tan lluny. «Jo tinc 10 o 12 judicis pendents pels pròxims tres mesos. Suma-hi la resta d'advocats. On col·locarem els suspesos? Hi haurà moltes dificultats per encaixar-los», lamenta Ruiz.
I pel camí, Salellas fa un crit a no acceptar una rebaixa dels drets dels ciutadans amb «l'excusa» de garantir-ne la seguretat. «Aquests dies el jutjat de guàrdia vol fer les coses ràpides amb les causes amb pres, però això no ha de ser mai sinònim d'una davallada de drets», sosté, «el nostre paper és precisament defensar-los», conclou.
