El viròleg Mariano Esteban busca una vacuna contra el coronavirus causant de la COVID-19 des de la seva llarga experiència lluitant contra aquests «animalons» que ens fan tan vulnerables, perquè la naturalesa no es domina amb tancs i avions, sinó amb armes molt petites i específiques.

Els ulls del món estan mirant a la ciència.

Els científics som gent molt callada i estem aquí, sempre a l'ombra, però el que pretenem és fer una tasca a la societat. Jo, com a viròleg, tractant de controlar els processos infectius que ens ataquen. És gratificant veure com la societat i els governants estan mirant la ciència més de prop, ja que és la que aportarà el coneixement sobre el virus i els mitjans de control de la pandèmia amb antivirals i vacunes.

Vostè estudia una vacuna contra la COVID-19 basada en una variant de la vacuna per erradicar la verola, per què ha triat aquest enfocament?

Perquè la vacuna contra la verola va servir per erradicar la malaltia més letal que ha patit la humanitat. Aquesta variant ens serveix com a vehicle transportador, en el qual inserim en el seu ADN fragments del coronavirus. Això ens permet que penetri en les cèl·lules i produeixi les proteïnes del coronavirus que alertaran el sistema immune per crear anticossos que bloquegin el virus. També per activar l'anomenada resposta cel·lular de les cèl·lules sanguínies limfòcits T, produïts en la medul·la òssia, que són els encarregats de reconèixer la cèl·lula infectada i destruir-la.

Quan esperen resultats?

Estem avançant, crec que en qüestió d'uns dies podrem tenir un prototip, que després hem de caracteritzar en cèl·lules en cultiu i després en models animals. En uns mesos podem tenir ja la informació sobre el tipus de resposta immunològica que indueix en el model animal i això ens donarà la pauta per fer experiments de desafiament amb el coronavirus, és a dir, vacunar ratolins que expressen també el receptor humà ACE2 i veure si aconseguim protecció després de la infecció.

Tenen ja experiència amb aquest enfocament per a altres malalties?

Ja havíem experimentat aquesta aproximació per altres virus emergents, com chikungunya, Ebola o Zika, i ha demostrat la seva alta eficàcia. En aquests casos vam aconseguir, en models de ratolí, proteccions del 80 al 100% enfront dels diferents virus.

I, en general, per a quan es pot esperar una vacuna?

Jo crec que tots coincidim: entre un any i any i mig. Entenc l'ansietat per intentar tenir una vacuna el més aviat possible, perquè sabem que són el remei més eficaç per lluitar contra malalties. És la nostra millor eina, però tenir una vacuna comporta múltiples etapes per veure que és segura i protegeix clarament. Actualment hi ha centenars d'assajos clínics amb prototips de vacunes a la Xina, Europa i els Estats Units. Al final aconseguirem probablement tenir diversos prototips, la qual cosa és també una forma més eficaç de lluitar contra aquesta pandèmia.

El món ha conegut altres coronavirus, per què aquest ha originat una pandèmia?

Perquè ens ha sorprès en la seva capacitat de contagiar la població. Amb la SARS, el 2002 i 2003, o el MERS, el 2012, es va controlar més ràpidament la seva capacitat d'extensió, però aquest és molt agressiu en propagar-se i disseminar-se amb tanta rapidesa. Encara queden moltes coses per saber sobre aquest coronavirus, en primer lloc com va sorgir, quin va ser l'animal transmissor a l'humà, el temps de permanència en l'organisme, però tot això ho anirem aprenent en un temps bastant rècord si es compara amb altres pandèmies com la del VIH.

Molta gent mai hagués imaginat que una cosa tan petita com un virus pogués fer tants estralls. Això ens ha de fer pensar en la nostra vulnerabilitat?

És clar que som molt vulnerables! No hem de pensar que dominem la natura amb tancs i avions i tot aquest tipus d'armes sofisticades. No, les que necessitem són armes molt petites, però molt específiques, com antivirals i vacunes, davant d'aquests agents que són molt agressius i estan causant un gran patiment i morts en la població mundial i aquestes enormes pèrdues econòmiques, cosa que era impensable en una societat tecnològicament avançada. El que hem de fer és donar més suport a la ciència perquè utilitzi tots els seus recursos per prevenir aquests virus i altres d'emergents i nocius que aniran apareixent.

Parla de suport a la ciència, però durant anys els seus pressupostos han patit retallades.

És indubtable que la ciència és la baula més feble en l'àmbit polític, perquè els científics no omplim camps de futbol, ni coses per l'estil, estem als laboratoris i som un col·lectiu al qual, finalment, a l'hora de les retallades sempre quedem afectats. La ciència és clau per evitar que tots aquests virus, aquests animalons que anomenem, ens estiguin atacant contínuament, a més dels bacteris, que es van fent cada vegada més resistents als antibiòtics. La ciència a Espanya s'ha vist molt desfavorida, però també ha estat general a escala mundial, perquè es pensa que els científics, aquí, als laboratoris, som elements rars, que ens entretenim, però treballem durament.

També cal que la societat reconegui la seva feina?

Si la societat ho demanda, els polítics actuaran. Necessitem el suport de la societat, que vegi la ciència com una eina imprescindible per a la salut i l'avanç tecnològic i els científics com a persones que hi són per defensar-los contra les malalties i fer que tinguin una qualitat de vida molt millor. Aquesta pandèmia està posant a tothom al seu lloc, i és admirable l'exemple de la nostra societat.