15 de abril de 2020
15.04.2020
Diari de Girona

El CSIC vol una gestió més sostenible del litoral, després del «Gloria»

Els investigadors asseguren que d'aquesta manera es podrà millorar la resposta davant de fenòmens similars

14.04.2020 | 23:40
Els carrers de Tossa de Mar es van omplir d'escuma marina.

Un informe elaborat per investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona evidencia els estralls que va causar la borrasca Gloria entre el 19 i el 24 gener i proposa canviar la gestió del litoral i la conca hidrogràfica per millorar la resposta.

El temporal va devastar la costa, infraestructures turístiques i de comunicació terrestre i marítima i va ocasionar greus afectacions als ecosistemes marins, segons el document, elaborat amb observacions per satèl·lit i dades preses per boies i mareògrafs i pels mateixos científics al litoral de Catalunya. L'informe constata que el litoral de la costa mediterrània i les illes Balears va patir «una forta erosió en platges, inundacions i destrucció d'infraestructures, com esculleres o mobiliari urbà». Les onades més grans es van registrar al golf de València, on van arribar a 8,4 metres, mentre que a la Costa Brava l'altura màxima va ser de 7,9 metres.

El geòleg de l'ICM-CSIC Jorge Guillén explica que, durant la borrasca, l'erosió va fer retrocedir la línia de costa i va afectar totes les platges, de forma més intensa a les obertes, orientades cap a l'est i nord-est. «Aquests fenòmens climàtics podrien ser més freqüents i violents i per evitar més afectacions cal començar a prendre mesures rutinàries del medi marí per determinar el seu estat mitjà actual, les tendències i el grau de variabilitat i estudiar el grau de sensibilitat dels diferents àmbits costaners», adverteix Josep Lluís Pelegrí, físic oceanogràfic.

Segons l'informe, en la setmana posterior al Gloria, la Mediterrània va viure un increment anormal de fitoplàncton. «Vam observar que la clorofil·la, indicador de la biomassa en els organismes, havia pujat després del Gloria i les algues mostraven un major creixement després d'estabilitzar-se el moviment de l'aigua», explica el biòleg Francesc Peters.

Un dels fenòmens més curiosos va ser la formació de més de mig metre d'escuma marina als carrers de Tossa de Mar, que els experts atribueixen a l'agitació de matèria orgànica com una de les causes, encara que desconeixen les circumstàncies específiques, ja que no es va produir en platges o cales adjacents.

Els experts també subratllen que la borrasca pot ser positiva per a la pesca a mig termini pel seu efecte sobre els ecosistemes marins. Rius com Tordera, Besòs o Fluvià van aportar molts sediments i nutrients a la zona litoral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook