Les entitats socials segueixen treballant al màxim per donar suport, ajudar i atendre persones de diferents col·lectius que pateixen alguna discapacitat. La crisi sanitària del coronavirus està afectant molts sectors, per això els treballadors del sector social estan fent esforços extraordinaris perquè aquestes persones no tinguin mancances ni necessitats.

Aquest col·lectiu, a més de les dificultats que poden tenir durant la seva vida quotidiana, a causa d'aquesta pandèmia han hagut d'adaptar-se a noves directrius i rutines de manera immediata, sent en algunes ocasions una tasca complicada. Moltes d'aquestes persones viuen a residències, però d'altres es troben vivint en el seu propi domicili, compartint habitatge o vivint al carrer.

Tots ells necessiten una atenció constant, i que els assistents els cobreixin certes necessitats. «La principal preocupació quan tot això va començar va ser les persones que no viuen amb recursos residencials», explicava Josep Maria Solé, president de la Fundació Support.

També indicava que el primer a què van haver de fer front, va ser el tancament dels centres d'atenció diürna, ja que moltes d'aquestes persones que no viuen a residències depenen, en part, d'aquests serveis essencials, perquè els proporcionen alimentació, atenció i medicació.

Solé explicava que a causa de la situació, el principal objectiu a què s'han enfrontat ha sigut atendre aquestes necessitats bàsiques de les persones que anaven diàriament als centres de dia, «algunes persones són molt autònomes però, en canvi, altres si no tenen ajuda, no mengen», va puntualitzar. Diverses associacions fan un seguiment dels usuaris de manera telemàtica i telefònica, i així intenten entretenir i establir un cert apropament amb les persones, a més de donar atenció psicològica o pautes de com afrontar algunes situacions que se'ls poden fer complicades.

«Cada dia fem un berenar a través de videoconferència», explicava Iolanda Martín, coordinadora de l'associació família i salut mental de Girona i comarques, indicant que d'aquesta manera comparteixen una estona junts. També explicava que els fan arribar diverses receptes i activitats que els permeti omplir les hores.

Algunes associacions disposen d'activitat empresarial, la qual s'ha vist afectada per les restriccions establertes pel Govern. Un d'aquests casos és el de la fundació Ramon Noguera, han hagut de paralitzar una part de les seves empreses però disposen d'altres serveis que sí que són declarats essencials, i per tant «els mantenim actius amb totes les precaucions possibles», explicava la directora-gerent de la fundació Ramon Noguera, Pepita Perich.

Una altra associació que també ha hagut de fer modificacions en l'àmbit empresarial és Drissa. Disposen d'unes línies productives que són considerades essencials, com és el servei de rentaplats del parc hospitalari i de la línia alimentària Biodrissa, a la qual han aplicat canvis d'horari i han iniciat el servei a domicili per donar atenció durant el període de confinament. La gerent de Drissa, Núria Martínez, va indicar que s'han organitzat tenint en compte sobretot «la protecció de la salut de les persones», ja que alguns dels treballadors pateixen angoixa o por, i per tant els ha canviat el lloc de treball pel seu benestar.

Mancances

El material de protecció està sent molt reclamat per diversos col·lectius, i un d'ells és el d'atenció a persones amb discapacitat. Les associacions demanen al Govern que se'ls proporcioni material de protecció i tests de detecció del COVID per poder detectar possibles positius tant dels treballadors com dels usuaris. Asseguren que moltes de les persones d'aquest col·lectiu necessiten una atenció domiciliària, perquè en algunes ocasions no són suficientment autònoms i per tant, un contacte directe.

Davant la resposta lenta de les administracions, les associacions han fet una inversió per aconseguir material. D'altra banda, l'associació DINCAT, representant de diverses entitats socials de Catalunya, ha posat en marxa una campanya per aconseguir fons i adquirir material, que garanteixi la seguretat de les persones amb discapacitat intel·lectual i la dels professionals que els cuiden.