El sector turístic és sens dubte un dels que més està patint la crisi del coronavirus i el confinament a què ha obligat, i és també amb tota seguretat un dels que més ho patirà quan acabi, ja que és una indústria extremadament sensible a qualsevol incidència. Tenint en compte la importància que el turisme té en l'economia de les comarques de Girona, ningú millor que Antonio Escudero, president de la Federació d'Hostaleria, per analitzar de quina manera pot afectar tot plegat a hotelers, restauradors i altres empresaris i treballadors que viuen directa o indirectament d'aquesta indústria.

Han dit ja adeu a la temporada turística?

No ens agradaria dir adeu, però desafortunadament, crec que quasi l'hi podem dir, només la podríem intentar salvar si a finals de juny o inicis de juliol acaba la situació i podem obrir a l'agost. I no obririen tots. Un hotel gran necessita més temps per posar-se en marxa, però els petits que hagin pogut sobreviure, podrien intentar-ho.

No pinta el futur proper gaire de color rosa.

La situació és complicada, jo estic tenint reunions cada dia amb empresaris del sector, i la gent està molt preocupada. Li diré que la temporada anirà en funció de la normativa -per això reclamem que es faci ja- i del protocol referent a quines són les mesures per a poder obrir. Sobretot les d'higiene i salut, perquè després, si el reglament no és prou clar, la responsabilitat caurà en propietaris. Un hotel petit -potser el porta un matrimoni i el fill- és més fàcil de posar en marxa en poc temps i de mantenir-ne la rendibilitat. Els hotels grans (a les comarques de Girona comptem amb 83.000 places en hotels i 9.500 places en cases rurals, a més dels apartaments) ho tenen més complicat, perquè si les aerolínies i els turoperadors no comencen ja a treballar, ja em dirà qui els omplirà. A tot això, cal sumar-hi la por, lògica en certa manera, dels clients. Crec que fins l'any que ve per primavera, les ferides no s'hauran curat. D'aquesta temporada n'esperem molt poca cosa. Tant de bo m'equivoqui, però crec que la dura realitat és aquesta.

Hi haurà empresaris que perdran el negoci?

Estem intentant que això no passi. Estem fent pressió als governs, al català i a l'espanyol, i també als ajuntaments, per intentar que ajudin, sobretot als petits empresaris. Alguns tenen coixí per aguantar un temps, o per renegociar crèdits, però els hotelers petits -i a Girona n'hi ha molts- ho tenen més complicat. Perquè no és que l'estat tampoc ajudi gaire els autònoms, les mesures que s'han acordat no són totes les que esperàvem. I ajornar els impostos fins al maig, com s'ha aprovat, tampoc no és cap solució.

O sigui que sí, que hi haurà tancaments?

No hi ha un pla per salvar les petites i mitjanes empreses, que són la maquinària que dona diners i paga impostos, i permet, per tant, que sobrevisqui la resta de l'estat. Està molt bé donar diners a gent que no produeix, s'ha d'ajudar tothom, però primer cal ajudar els que generen, i així després podràs cobrir les necessitats dels altres. Responent la seva pregunta, encara no sé de ningú que tanqui el negoci, tothom està resistint com pot. D'aquí a dos mesos i mig, quan obrim portes, veurem els comptes, quina situació tenim, etc. Hi ha molts condicionants, però el que és segur és que hi haurà problemes.

Com estan intentant pal·liar la crisi, els empresaris?

No podem fer res. Restaurants i bars estan tancats, això significa zero de recaptació i haver d'ajornar pagaments a proveïdors, a companyies elèctriques, etc. Els supermercats primer funcionaven, almenys els de l'interior, però també han baixat. Tota la província de Girona està lligada a França. Si la frontera està tancada, ens afecta directament. I si no podem comptar amb els operadors internacionals, les grans plantes hoteleres no podran obrir.

I així?

Només ens queda, quan això acabi, mirar de rascar el client nacional que s'atreveixi a venir. I confiar en els francesos, que ho tenen a prop.

Quins ajuts esperen?

Li diré la veritat, veig difícil que en rebem. Els governs tenen altres prioritats, no veig gaire clar que aportin diners per reflotar empreses. Avalar sí, però la solució per a una petita empresa no és un crèdit per ajornar pagaments, calen més solucions. Segur que hi haurà gent que no podrà aguantar. Ja ens agradaria que el govern pogués donar diners a empreses, però no hi confiem gaire, i això que qui crea llocs de treball som les empreses, no pas les administracions ni els polítics. Haurien de ser més sensibles, això es un cop molt fort, no té res a veure amb 2008. Estarem tres o quatre mesos sense la menor productivitat, serà una debacle.

Troba que hi ha massa enfrontaments entre les diferents administracions?

Aquest és el problema que tenim. Tothom vol posar-se medalles i crec que tots s'equivoquen, no és problema d'uns o d'altres, el coronavirus ens afecta tots, no hi entén, d'ideologies. Haurien de ser tots una mica més humils i articular un pla nacional d'emergència. El que necessitem és que vagin tots a una, que es posin d'acord, o encara en farem més mal.

Deixem aquesta temporada i parlem d'anys propers. Encara arrossegarem la mala imatge?

La mala imatge ja la tenim, això és més clar que l'aigua. Tinc informacions de clients que quan començava tot això volien anar a alguns llocs i no els volen per ser espanyols. La imatge de Catalunya i d'Espanya ha quedat tocada. Pel que sigui, és igual, però som un dels països amb més contagiats per nombre d'habitants, això tindrà repercussions i s'acabarà pagant. Quan tot comenci a funcionar altra vegada, ho notarem. Haurem de fer un gran esforç de promoció. I encara per sort, a Girona el Patronat de Turisme s'ha implicat molt en campanyes. Mirarem de solucionar-ho tot, però malgrat tot serà molt difícil. És una feina molt complicada, requerirà treballar no només l'any vinent, sinó els següents.

Tenen tot el suport que voldrien?

Els empresaris necessitem algú que ens digui alguna cosa positiva, que ens digui que tot anirà bé. Res més. Imagini quines expectatives tenim, només volem això.