La paralització de l'activitat econòmica a causa de la pandèmia de coronavirus ha provocat una situació sense precedents en el mercat laboral. Moltes empreses estan recorrent als expedients de regulació d'ocupació temporal (ERTOs) per fer front a la situació. A la pràctica, això suposa que les empreses s'estalvien salaris i cotitzacions a la Seguretat Social, mentre que els treballadors deixen de treballar (tota la jornada o una part d'ella), però l'administració els paga una prestació.

A Catalunya i a les comarques gironines, el percentatge de treballadors afectats per un ERTO ronda el 25%. No obstant això, hi ha comarques on l'afectació és superior. Destaquen els casos de territoris on el sector turístic o industrial tenen un major pes. A la província de Girona, els efectes de la crisi de la covid-19 es deixen notar, sobretot, a la Costa Brava.

L'Alt Empordà comptava a finals de març amb 33.526 persones donades d'altes a la Seguretat Social. Quinze dies després, a la comarca hi havia 13.164 treballadors afectats per un ERTO, fet que suposa que un 39,3% de les persones ocupades està afectada per un expedient temporal d'ocupació. A tot Catalunya, només el Garraf (41%) té una taxa superior. Entre les deu comarques catalanes on més s'ha usat aquesta figura, també hi ha el Baix Empordà (10.798 treballadors, el 36% del total) i la Selva (13.979 empleats i una proporció del 31%).

A l'extrem oposat hi trobem el Gironès, on només un 17% dels treballadors (16.374 dels 94.036 cotitzants) està afectat per un ERTO. Aquesta situació s'explicaria pel fet que la capital de la província concentra les seus centrals de Generalitat, Diputació, Govern central, o Universitat de Girona, on hi ha milers d'empleats públics que no s'han vist afectats per aquestes mesures.

90.000 empreses catalanes presenten un ERTO

Catalunya ha registrat 89.983 Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTOs) des de l'inici de la pandèmia de la covid-19 i ja hi ha 662.391 treballadors que cobraran l'atur temporalment. En les últimes hores, 400 empreses han presentat un ERTO amb més de 3.200 afectats nous. El degoteig d'expedients continua però amb una intensitat menor a la registrada a finals de març, durant les primeres setmanes de l'estat d'alarma.

Segons les dades del Departament de Treball, Barcelona continua sent l'epicentre de gran part dels expedients, amb 65.357 ERTOs que inclouen 519.257 persones. Les comarques gironines han rebut 10.199 expedients per a 64.706 treballadors. A Lleida n'hi ha 5.029 per a 28.399 persones. El Camp de Tarragona 7.213 empreses han registrat expedients amb 41.100 afectats i a les Terres de l'Ebre el balanç és de 2.185 expedients amb 8.929 persones.

A tot Catalunya, el sector serveis concentra més del 80% dels expedients i el 70% dels treballadors. En total, 73.927 empreses d'aquesta branca d'activitat han presentat ERTOs per a 475.987. A molta distància se situa la indústria, amb 7.200 expedients i 125.220 afectats. La construcció concentra nombre similar d'ERTOs (7.127) però amb menys treballadors inclosos, uns 42.617. El quart sector més afectat és l'agricultura amb 658 expedients i 3.838 persones.

La divisió econòmica amb més ERTOs és la restauració i els serveis de menjar i begudes amb 18.556 EROs temporals que afecten 106.831 persones. El comerç al detall continua la llista de subsectors més castigats amb 12.087 procediments per a 53.488 persones.

De tres a quatre milions d'afectats a Espanya

El Govern espanyol estima que 4 milions de treballadors es veuran afectats per Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTOs) derivats de la crisi del coronavirus, un 16% de la població activa. Segons va explicar el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, els afectats ja són 3 milions i la xifra s'enfilarà a 4. També va dir que ja s'han resolt favorablement més del 50% d'ERTOs presentats.

Destrucció d'ocupació

Des de la declaració de l'estat d'alarma, Espanya ha registrat una baixada de 900.000 afiliats a la Seguretat Social -una dada que no inclou els afectats per ERTOs, que mantenen l'afiliació. La major part de la destrucció de llocs de treball va ser els primers dies d'estat d'alarma i es va «estabilitzar» a finals de març.

Escrivá va dir que és una caiguda només comparable al període entre el setembre del 2008 i el març del 2009 amb l'anterior crisi econòmica. Així doncs, la caiguda per la crisi del coronavirus ha estat molt més ràpida.