Des de Dret a Morir Dignament (DMD) ens afegim a la reflexió de com s'ha d'enfocar el retorn a l'escola després del confinament.

Hi ha un prec per part del professorat que ha sigut molt ben recollit per part de tots els sindicats d'ensenyament per no avaluar el tercer trimestre, seria una irresponsabilitat terrible... qualsevol mestra sap que els nens i nenes aprenen a partir del que els és significatiu i, ara, el més important és la pandèmia, el confinament i en molts casos la pèrdua de persones estimades.

Això no treu que rebre recomanacions des de l'escola o l'institut, fer propostes d'aprenentatges adequats a l'edat i la situació i sobretot mantenir dins el possible el contacte amb el professorat i els companys i companyes, significarà un estímul per molts nens i nenes.

No sabem encara si es tornarà a l'escola aquest curs... però si es torna, el que sí sabem és que els nens i les nenes vindran d'una situació excepcional i com a tal s'ha d'actuar, els hem de donar l'oportunitat de retrobar-se, parlar, expressar-se, jugar, córrer i bellugar-se en espais oberts.

És important que des de l'escola es pugui explicar què ha passat, lluny dels sensacionalismes que en molts casos ens transmeten els mitjans de comunicació.

Pot ser un bon moment per treballar els valors de la solidaritat i la col·laboració, la importància de les xarxes de suport, la descoberta dels treballs imprescindibles, des de sanitat fins al transport de mercaderies o l'enginyeria que ha permès dissenyar respiradors en un temps rècord. Pot ser un bon moment per explicar la importància de disposar d'una sanitat pública que arribi a tothom. Pot ser un bon moment per valorar el que hem après del cuidar-nos físicament i per felicitar-los per haver sabut respondre davant una emergència i haver aconseguit superar el confinament, tot i les ganes de sortir.

Però sobretot ha de ser el moment de parlar de què és la vulnerabilitat, de donar espai i temps per si algun nen o nena ha perdut algú estimat i si vol, sempre si vol, ho pugui expressar i pugui sentir-se acollit per la seva mestra i els seus companys i companyes.

Si cal, s'hauran de fer activitats lligades al dol, no hem d'oblidar que en aquests moments les famílies que han perdut algú no els hi ha estat permès fer un funeral on junts es poguessin acomiadar de la persona estimada i això a la llarga pot portar a dols complexes. Per tractar el tema us podeu ajudar de llibres il·lustrats sobre la mort i el dol. Explicar un conte o llegir-lo sempre és un bon recurs, també ens podem ajudar d'eines senzilles, del dibuix o les cartes de comiat on dibuixem o escrivim el que ens agradava fer amb la persona, aquell moment especial que vàrem compartir amb ella...

Des de DMD, en les nostres presentacions a escoles sempre aconsellem tractar el tema de la mort de forma preventiva, cal que els nens i les nenes ho normalitzin com una part del cicle natural, la mort forma part de la vida, no hi ha una sense l'altra i cal incloure el tema dins els currículums i el dia a dia de l'escola.

Cal trencar el tabú de parlar de la mort, en la nostra societat els nens i les nenes cada vegada estan més allunyades de la mort real, de la malaltia i la vellesa, dels avis i les àvies quan estan malalts o dels rituals d'acomiadament quan moren. Nens i nenes que, en canvi viuen envoltats de morts irreals en les pel·lícules, els videojocs... o morts llunyanes com les que ens apropen els telenotícies. Per tractar el tema a l'escola, cal sempre tenir en compte l'edat i tractar el tema amb sensibilitat i tacte, sense voler imposar creences, ni donant-les per fet en els altres. Prescindint de metàfores que els emboliquen, l'avi no «s'ha quedat adormit», s'ha mort... o tindreu un nen o una nena que no voldrà anar a dormir. Mestres, no us faci por parlar del tema de la mort amb l'alumnat... sobretot el que cal és deixar-los espai i temps, i ells i elles ho faran tot. Deixeu-los parlar sense jutjar-los, que pensin, filosofin, que intercanviïn opinions, que creixin en el respecte als altres i en la seva capacitat de reconèixer i expressar les emocions.

I si voleu ajuda o recursos per normalitzar el tema o parlar amb l'alumnat podeu consultar la nostra web o podeu connectar amb nosaltres a través de dmd.girona@gmail.com i www.eutanasia.cat.