Cinta Pascual, presidenta del Cercle Empresarial d'Atenció a Persones (CEAPs) i de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), patronals espanyola i catalana de residències de gent gran, ha afirmat que en els geriàtrics de Catalunya porten «un mes de patiment».
En una carta pública enviada als socis i al sector d'atenció a la gent gran, la presidenta de la patronal afirma que des que fa un mes es van tancar les portes dels geriàtrics per l'estat d'alarma sembla «que ha passat tota una eternitat» i recorda que «la situació és extremadament greu».
Segons la presidenta de la patronal, només a Catalunya tenen 3.920 persones diagnosticades de la COVID-19 a les residències de gent gran, on han mort, segons les últimes xifres oficials, més de 1.900 interns, més de la meitat de les defuncions catalanes totals per aquesta malaltia.
«Són dades que cal prendre amb precaució perquè és molt difícil saber quantes persones hi ha en realitat infectades i quantes poden haver mort per aquest motiu», reconeix Pascual, que lamenta «la manca de tests per diagnosticar la infecció i saber l'afectació en el conjunt de residències». «Fan falta tests també per als professionals que s'hi estan deixant la pell», reclama Pascual, que subratlla que hi ha 5.600 treballadors aïllats «sense saber si estan o no infectats, una situació molt preocupant perquè no tenim mans per fer front al coronavirus».
Reconeix, però, el compromís del Departament de Salut de fer arribar tests aquesta setmana, «una mesura que arriba amb un mes de retard perquè ACRA ja va advertir que calia assumir aquesta crisi des d'una perspectiva sanitària i no només assistencial».
Censura «la insuficient resposta institucional» i lamenta les «crítiques ferotges contra les residències», que diu que pateixen «un descrèdit considerable i ha danyat la nostra imatge de manera molt injusta perquè hem treballat i estem treballant moltíssim per donar la millor atenció sense recursos sanitaris ni protecció per als professionals».
«No estàvem preparats per afrontar aquesta situació, tots som humans i tots ens podem equivocar», apunta. «No fer autocrítica estaria fora de lloc, però cal distingir entre els possibles casos aïllats de mala praxi i una deixadesa institucional sostinguda en el temps, un abandó total durant aquest mes en què la manca de resposta de les institucions públiques ha deixat el sector a la vora del precipici», afirma. En aquest context ressalta l'actuació dels professionals de les residències que fan videotrucades amb familiars, remeten comunicacions diàries per correu electrònic, habiliten línies telefòniques o es reorganitzen per atendre les famílies tot i l'evident falta de recursos de què disposen els centres.
