quests dies, setmanes ja, de confinament he aprofitat per, a banda de continuar fent feina -teletreballant- fins on he pogut, fer lectures diverses, la qual activitat també forma part de la meva feina. I entre lectures vaig prenent notes encaminades a fer una prospectiva per al sector turístic i que també te a veure amb el comportament de les persones. Tal vegada m'equivoqui però això és el que de moment vaig concloent:
No hi haurà recuperació significativa del turisme, ni emissor ni receptor, mentre no es descobreixin o un tractament i medicació curativa o una vacuna preventiva. Encara que la teoria existent fins ara diu que en el cas de les vacunes noves aquestes solen trigar no menys de 18 mesos, cal esperar i confiar que sigui abans, gràcies a les supercomputadores actuals i a les simulacions mitjançant intel·ligència artificial que estan retallant terminis de proves.
A la Xina i als Estats Units, sobretot, però també a casa nostra i a Itàlia sense anar més lluny hi ha un grapat de pimes noves dedicades a la biotecnologia. Es troben fortament capitalitzades i tot que no han tingut beneficis, sinó pèrdues acumulades fins ara, aquestes pimes han avançat exponencialment en la seva feina tot cercant la vacuna màgica que -dit de manera clara i contundent- faci recuperar les seves inversions a les empreses i fons de capital de risc i als restants accionistes que confien en elles.
La cerca de medicació es troba molt avançada gràcies al mateix interès de les empreses farmacèutiques. Ara bé, la medicació que es trobarà servirà a curt termini i després -quan hi hagi vacuna- passarà a exercir un rol secundari, de cara al futur.
El turisme massiu que ha caracteritzat les dues dècades d'aquest segle no tornarà a ser igual, ni tan sols amb vacuna i medicació. El factor clau, la distància física entre humans, deixarà petjada, i temor davant futurs nous tipus de virus. Perquè és obvi que sorgiran nous virus epidèmics.
Es i serà l'hora dels arquitectes d'interiors. Serà un període nou, de la generositat en el distanciament entre persones en els espais públics i privats. Això vol dir taules més àmplies en els menjadors i més separades. Seients buits (el del mig) en les files dels avions i més pitch (distància entre files), reformulació dels desdejunis, esmorzars i sopars en bufet o autoservei dels hotels. No segueixo, sense abans dir que la meva intuïció és que hi haurà més distància física en tot el que fem, perquè ara sabem millor que abans la importància de no estar massa a prop els uns dels altres.
Les grans ciutats gairebé segur que seran les més perjudicades quant a pèrdua de demanda, si més no a curt i mitjà termini. Les xifres de morts a Nova York -que no han fet més que començar- s'estan convertint en un determinant dissuasiu immens. I també es pot dir respecte de Milà, Venècia, Madrid, Barcelona, París, Londres...
Les ciutats i destinacions poc massificades tindran augments de demanda de viatgers sempre que disposin de bons serveis sanitaris. Això influirà molt positivament en les destinacions de Catalunya.
Les destinacions de sol i platja més conegudes i massificades del Mediterrani sofriran pèrdua de demanda, mentre que les destinacions de sol i platja poc massificades tindran millors volums de demanda sempre que siguin accessibles.
El turisme rural, el d'interior i el de muntanya es recuperaran ràpidament i tindran més demanda.
I acabo amb un fet que cal remarcar: ara som més conscients que abans que hi haurà nous virus en el futur, que aquest no serà l'últim i que tots els virus es contagien, per via aèria o de contacte amb boca i nas. També coneixem que no hi ha vacunes contra un virus nou fins que no passa cert temps des de la seva aparició i proliferació en forma de contagis i -sobretot- sabem que, a diferència d'altres epidèmies víriques del passat, aquesta és la primera pandèmia realment global. I és global degut a la proliferació recent de més i més vols entre els països i la elevadíssima mobilitat viatgera per lleure o per feina de persones de tot el món desenvolupat. I que quedi clar que no estic criminalitzant el turisme i els viatges -el meu sector professional- sinó simplement atribuint-li una explicació sobre el seu indesitjat i imprevist rol en la expansió i globalització d'aquesta pandèmia.
