Els regidors de l'oposició i l'alcaldessa de Figueres van protagonitzar ahir un enfrontament pel nomenament del nou director d'Urbanisme de l'Ajuntament, un càrrec que recau en Camil Cofan Amiel, cosí del regidor d'Urbanisme, Xavier Amiel (Canviem Figueres). El punt que es va votar en un ple extraordinari telemàtic va comptar amb el vot negatiu de tota l'oposició i va prosperar en segona volta i amb el vot de qualitat de l'alcaldessa, Agnes Lladó (ERC). Cs hi va votar en contra, en considerar que el procés de selecció de l'alt directiu «fa pudor». Des de Junts van considerar que enmig de la crisi del coronavirus no és una prioritat aquest nomenament, que costarà 100.000 euros anuals a l'Ajuntament. El ple també va aprovar definitivament el pressupost per aquest 2020, de 59,6 milions d'euros però l'alcaldessa matisa que s'haurà de modificar més endavant per pal·liar els efectes del coronavirus.

«Les contractacions han d'estar deslligades de motius polítics i en cap cas pot ocupar-ho un familiar de la persona que ostenta la mateixa cartera», va criticar el portaveu de Cs, Héctor Amelló, que va fer una de les intervencions més crítiques en aquest punt i va demanar la dimissió del regidor d'Urbanisme, Xavier Amiel.

Precisament pel vincle de parentiu, Xavier Amiel no va poder participar en el debat i votació del motiu. L'absència obligada del regidor va deixar en 10 edils el govern municipal, que davant els 10 vots contraris de Junts i Cs, va haver de recórrer al vot de qualitat de l'alcaldessa per desempatar.

El portaveu de Cs va acusar a ERC i la CUP, abans a l'oposició i ara al govern, de canviar «hipòcritament» de criteri. I és que Amelló va recuperar diverses intervencions d'aquests dos grups en plens dels anys 2015 i 2016 i en les quals criticaven els mecanismes de designació dels alts directius i defensaven la capacitat del funcionariat de l'Ajuntament per assumir aquesta mateixa tasca.

Els dos arguments també van ser defensats per Amelló, que va anar més enllà en deixar entreveure possibles irregularitats. «Aquest procés que al final col·loca el familiar d'un regidor ens fa pudor», va assegurar. «No ens donin lliçons de moral, perquè el nom ja va sortir públicament en mitjans el passat mes de desembre», va afegir

Altres prioritats

En termes similars es va manifestar el portaveu de Junts, Jordi Masquef, qui també va recordar el canvi de criteri de l'actual govern així com que el nom de Camil Cofan Amiel fa mesos que sona com a futurible director d'Urbanisme.

Però a més del vincle familiar, Amelló i Masquef també van ­carregar contra la retribució d'aquest alt càrrec, en considerar que enmig d'una crisi sanitària i econòmica no és el millor moment per tenir aquesta despesa.

Des de Junts, Masquef va demanar que es deixés el punt sobre la taula fins al 2021, un cop superada l'emergència del coronavirus. Considera que és un «greu error» el nomenament enmig d'aquest context perquè segons el seu parer no és una prioritat. «El primer ple que fem enmig d'una emergència sanitària i econòmica hauria de ser per donar respostes a les necessitats més urgents de les famílies i empreses», va etzibar. Tot i això, junts no va posar en qüestió ni la creació de l'alt càrrec ni el parentesc amb el regidor d'Urbanisme.

Per la seva banda, l'alcaldessa, Agnès Lladó, va defensar la idoneïtat del nomenament, en considerar que es una «peça clau» per treure Figueres de la «decadència» i fer-la entrar en el segle XXI. I és que precisament un dels principals encàrrecs del director d'Urbanisme és el de desencallar el nou POUM, ja que l'actual data del 1983. «És evident que vostès no entenen que la reactivació passa per l'urbanisme», va dir dirigint-se a l'oposició.

El currículum

Camil Cofan és l'excap dels serveis d'Urbanisme de Girona i fins ara ocupava el càrrec de subdirector general d'Urbanisme de la Generalitat. Cofan va estar imputat el 2013 per autoritzar les obres de Can Juncadella, a Lloret de Mar, per permetre que tiressin endavant les obres del xalet de luxe, edificat en una zona protegida. Va haver de declarar davant el jutge per un presumpte delicte de prevaricació urbanística arran d'una querella de SOS Lloret.