17 de abril de 2020
17.04.2020
Diari de Girona

Pla de xoc de la Fundació Bofill contra la segregació i l'abandonament escolar

16.04.2020 | 23:38
El director de la fundació, Ismael Palacín, en una imatge d'arxiu.

La crisi sanitària de la COVID-19 ha accentuat la manca d'equitat del sistema educatiu, de manera que la Fundació Jaume Bofill urgeix a aplicar un pla de xoc per tal de no repetir els «alarmants índexs d'abandonament escolar als quals vam arribar després de la crisi econòmica del 2008», que van ser del 30%.

Per això, l'entitat proposa trenta mesures immediates per acabar el curs i iniciar el següent, i vint més amb un horitzó de tres anys, tal com van explicar ahir en conferència telemàtica el director de la fundació, Ismael Palacín, i el seu responsable de projectes, Miquel Àngel Alegre. Tant les mesures immediates com aquelles a mig termini posen l'accent en una política de millora dels centres de màxima complexitat, que concentren el major nombre d'alumnat desfavorit.

El pla de mesures «interpel·la els diferents governs i, sobretot, entitats i municipis, que són els que han de liderar la seva execució», va dir Palacín. Entre les propostes d'aplicació immediata, Alegre es va referir a solucionar la bretxa digital «amb la dotació tecnològica i també amb una acció tutorial molt clara», perquè els alumnes desfavorits «necessiten l'acompanyament de l'escola».

A favor de la promoció automàtica

Com a norma general, el pla de xoc de la Fundació Bofill proposa que els estudiants passin aquest curs de forma automàtica en les etapes obligatòries i postobligatòries, i concedir les titulacions. «Només a quart d'ESO, en casos molt concrets, es pot sotmetre els alumnes a alguna prova de superació de mínims», va dir Alegre.

L'entitat condiciona passar de curs a altres mesures com un reforç educatiu necessari i l'orientació de l'alumnat cap a les etapes postobligatòries –va afegir l'expert. En aquest sentit, l'informe proposa un programa d'activitats d'estiu capaç d'adaptar-se a tot el territori, que contempli «acompanyament emocional després del confinament i reforç educatiu, però no replicant els esquemes instructius propis del curs».

L'accés a aquests programes ha de prioritzar els infants de famílies vulnerables, de manera que la fundació proposa «un programa de beques amb forta implicació de la Conselleria i comptant amb el lideratge municipal».

Pel que fa al començament del nou curs, l'informe preveu que cada centre tingui un pla d'acollida postcrisi, amb una avaluació inicial que valori aspectes cognitius i emocionals, i en el qual s'impliquin docents i famílies en espais de reflexió compartida, on els tutors juguin un paper rellevant. El pla també passa per fer una adaptació curricular i una revisió ràpida dels continguts «per polir i eliminar les parts que no són necessàries», segons Alegre.

Amb la mirada posada en el curs 2022-2023, la fundació proposa seguir amb la revisió curricular i fomentar la cultura digital, dotant els centres d'infraestructura i formant el professorat.

A més, demana una beca-salari per als joves de 16 a 18 anys per evitar l'abandonament escolar prematur i oferir a tots els alumnes un programa d'educació més enllà de l'escola.

A les veus crítiques amb l'acabament telemàtic del curs, Palacín va replicar que «la bona educació acompanya i no estressa» i que l'escola «ha de ser una font de seguretat», on «el prioritari és aprendre i el vincle emocional i educatiu, no avançar el temari».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook