La pressió sobre les dades per calibrar l'estat real de l'epidèmia de coronavirus a Espanya ha acabat trencant la sèrie estadística amb la qual s'interpretava el curs de la malaltia i ha obligat el Govern central a unificar el criteri de les notificacions amb una ordre ministerial per evitar desquadraments tan significatius com el dels 585 morts confirmats ahir, dels quals només 348 es sumen al total, que se situa en 19.478. El Ministeri de Sanitat atribueix el desquadrament a «incoherències» en les dades traslladades per Catalunya, que aquesta setmana ha comptabilitzat a partir d'informes de les funeràries 3.242 noves morts sense confirmar però sospitoses d'estar relacionades amb la COVID-19, que va sumar a les 3.855 que registrava seguint el patró de casos ratificats mitjançant test de la resta de comunitats i de la majoria de països.

Des de dimecres està també trastocat l'anàlisi de la que està considerada tendència clau per veure l'evolució de la pandèmia, el ritme de contagis, que, després de situar-se en dies precedents per sota del 2%, va pujar de manera abrupta amb l'increment dels test a les autonomies i la identificació d'asimptomàtics, pujada que es va mantenir ahir amb 5.252 nous positius (2,9%) i un total de 188.086.

Fins i tot la xifra de malalts de coronavirus curats (74.797) va patir ahir l'embat de l'ajust de dades, amb 2.000 menys que fa 24 hores. Més positives són les dades sobre hospitalitzacions (1.003 més) i ingressos a les ucis (79), que segueixen descendint (1,7 i 1,4%), i el ritme mitjà bàsic de reproducció del virus, per sota de l'1 per cent de mitjana -malgrat el fet que hi ha encara comunitats que el superen.

En tot cas, en les últimes setmanes algunes autonomies, com la de Madrid, han deixat de comunicar les dades acumulades de persones hospitalitzades i a les ucis i només informaven de les persones ingressades en cada moment, el que va invalidar també aquest indicador .

«Durant dos o tres dies les dades podran semblar una mica estranyes», va explicar el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, que va anunciar que estan intentant corregir les sèries «perquè les fonts d'informació siguin homogènies».

Moment de desconcert

Les estadístiques que expliquen el rumb i la dimensió de l'epidèmia creuaran en els propers dies un petit desert esquitxat de miratges -a la Xina ha passat el mateix- que Sanitat pretén deixar enrere amb l'ordre publicada ahir al BOE per intentar unificar el criteri de les dades que envien les comunitats.

En aquesta ordre, que modifica l'anterior del 14 de març, se sol·licita a les autonomies que comuniquin de forma separada els casos detectats per tests PCR i els diagnosticats per tests ràpids o d'anticossos i que notifiquin els morts amb COVID-19 confirmats als hospitals, residències o domicilis particulars, de manera que se segueix separant els casos sospitosos dels confirmats, al contrari del que plantegen autonomies com Catalunya.

A partir d'ara s'hauran de remetre entre les vuit i les nou de la nit el total de morts per coronavirus des del 31 de gener, així com els casos acumulats confirmats des d'aquesta mateixa data mitjançant prova diagnòstica, incloent simptomàtics i asimptomàtics. També el nombre de persones amb símptomes i sense símptomes en el moment de la prova i les que han ingressat a centres hospitalaris o altres centres habilitats per a l'atenció de pacients, incloent els de les unitats de cures intensives, a més de les altes hospitalàries i domiciliàries. A les noves estadístiques es sumaran, segons va explicar el Govern, els morts a residències de gent gran.