19 de abril de 2020
19.04.2020
Diari de Girona

El confinament pot generar irritabilitat i angoixa als menors

Els experts coincideixen en la necessitat que els nens i joves puguin sortir de casa, ja no només per moure's sinó perquè també és essencial per al seu desenvolupament psíquic

18.04.2020 | 23:28
Un nen i una nena pintant durant el confinament.

Els experts asseguren que els nens s'adapten més fàcilment que els adults a les noves situacions o circumstàncies, però, així i tot, «és inevitable que presentin signes puntuals com irritabilitat, queixes d'avorriment, dificultats per regular emocions, desànim, conducta hipermotriu, disruptives, augment de pors i dificultats en alimentació i el son», explicava la doctora en psicologia, salut i qualitat de vida Alexandra Glink.

D'altra banda, el fet d'estar en constant contacte amb la família «els porta a viure les seves emocions i preocupacions», va indicar la psicòloga i psicoterapeuta especialitzada en infants i adolescents Paula Caterberg.

Fet que també va corroborar la psicòloga i psicoterapeuta Concepció Escandell, que expressava que «els nens reben el que els grans sentim per molt que vulguem enganyar-nos creient que no se n'adonen». La doctora Glink també va donar importància a les sensacions que els pares transmeten als fills «el nerviosisme que s'està vivint en general i l'estat anímic de les famílies es veuen reflectits en els nens», va assegurar.

Tanmateix, Escandell va especificar al Diari de Girona que segons la franja d'edat la reacció serà diferent. En alguns casos, els més petits «reclamaran contacte físic», d'altra banda fins prop dels sis anys poden reaccionar amb «rebequeries i dificultats per dormir», de set a deu anys indica que apareixerà «tristesa, necessitat de parlar o, al contrari, estar callat», i, finalment, els adolescents probablement «manifestin problemes de conducta amb oposició a les normes», que comportaran més discussions i dificultats per parlar d'emocions.

D'altra banda, Caterberg assenyalava que com a conseqüència general «estan més alterats, tenen la necessitat de moure's i gastar energia; a més necessiten relacionar-se socialment amb els seus iguals». No obstant això el psicòleg del centre mèdic Squema Joan Rovira va explicar que a vegades «hem d'estar alerta perquè els petits expressen les queixes de forma psicosomàtica, com tenir mal de panxa, de cap...».

Els professionals coincideixen en el fet que saber amb certesa quines seran les conseqüències reals a llarg termini és complicat, però Paula Caterberg, especialitzada en infants i adolescents, va indicar: «Dubto que el confinament deixi una petjada psíquica i que no es pugui tornar a una certa normalitat com abans», tot i que en situacions que els infants patissin algun problema diagnosticat, aquesta situació sí que pot afectar negativament.


El desconfinament dels menors

La necessitat de sortir al carrer per part dels nens i nenes ja no només se centra en l'estat físic, sinó també en l'emocional, «crec que és necessari, ja porten més d'un mes i cada vegada estan més esgotats emocionalment», assegurava Caterberg, i destacava que d'aquesta manera també es contribuiria a disminuir l'ús de pantalles.

S'ha de tenir en compte que els més petits no tenen ni l'oportunitat de sortir a fer la compra i aquesta situació, «sobretot en entorns urbans, pot agreujar possibles seqüeles psicològiques i físiques», assegurava la doctora Alexandra Glink. Professionals i experts defensen que és una necessitat el fet que els infants puguin sortir al carrer: «Seria important que els nens poguessin gaudir d'un espai a l'aire lliure controlat, per poder desenvolupar-se correctament», indicava Glink, i coincidia amb aquest fet Paula Caterberg, que indicava que sortir del tancament és fonamental pel desenvolupament «físic i psíquic dels infants».

D'altra banda, Rovira també va remarcar la importància de trobar un equilibri per tal d'evitar contagis, «penso que s'han de congeniar les necessitats de salut des de la perspectiva del control de la pandèmia, però tenint en compte també les necessitats dels més petits des de la perspectiva de la seva salut mental».


La situació dels adults

Els adults, igual que els nens, també poden patir alguns d'aquests problemes i trastorns, com angoixa, pors, inestabilitat emocional, entre d'altres. «La situació de tensió per estar aïllats, així com la incertesa i preocupació pel que pot passar, pot donar lloc a diversos símptomes psicopatològics, tant en l'àmbit individual com familiar», assegurava el psicòleg Daniel Cortada.

No obstant això, també va explicar que en especial afectarà a totes aquelles persones que tinguin «predisposició a patir quadres d'ansietat, depressió, així com a moltes famílies i parelles que tinguin dificultats en la seva relació». Els experts remarquen la necessitat de tractar aquests possibles problemes a temps, ja que poden tenir una repercussió negativa. «Una intervenció a temps pot contribuir a prevenir un trastorn», indicava el psicòleg del centre mèdic Squema Joan Rovira.

La crisi econòmica

Una altra preocupació dels experts és l'efecte que tindrà sobre la població la crisi econòmica que vindrà derivada de l'actual crisi sanitària.

Diferents estudis asseguren que les situacions econòmiques poden afectar la salut mental, asseguren que s'hauran de prendre les mesures adequades per fer front a la crisi a la qual ens acostem, si no «ens podrem trobar amb un augment del nombre de casos de suïcidi, quadres d'angoixa i estat d'ànim negatiu en tots aquells col·lectius que es quedin sense feina o desemparats econòmicament», explicava Cortada.

Concepció Escandell, fent referència al futur, va remarcar que «caldrà que ens fem costat els uns als altres» i també que tenim «una gran capacitat d'adaptació a situacions adverses».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook