20 de abril de 2020
20.04.2020
Diari de Girona
Santi Reixach

«Hem fet més de 100 reunions pel Pla Especial de l'Alta Garrotxa»

19.04.2020 | 23:11
«Hem fet més de 100 reunions pel Pla Especial de l'Alta Garrotxa»

Considera que el diàleg és la millor manera d'aconseguir acords que resolguin la creació de la planta de triatge de residus prevista a Sant Jaume de Llierca i l'aprovació del Pla Especial de l'Alta Garrotxa Alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach, de 63 anys, és president del Consell Comarcal de la Garrotxa des de fa uns 8 mesos. Havia estat conseller comarcal de Joventut i Esports i de Medi Ambient.

Alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach, de 63 anys, és president del Consell Comarcal de la Garrotxa des de fa uns 8 mesos. Havia estat conseller comarcal de Joventut i Esports i de Medi Ambient.


Provinent de l'àmbit empresarial agrari, Santi Reixach considera que el diàleg i l'entesa són les bases per tirar endavant projectes que millorin la vida dels garrotxins. En els primers mesos de mandat, ha d'afrontar temes com l'aprovació del Pla Especial de l'Alta Garrotxa i la construcció de la planta de triatge de residus de Sant Jaume de Llierca.

Ha estat complicat adaptar-se a la presidència del Consell?

No, perquè a més ho faig amb il·lusió, ja havia estat conseller en la presidència de Joan Espona. Ara em toca a mi ser el president. Miro de portar les coses a la meva manera. A mi, m'agrada dialogar molt amb la gent. A més de fer plens i consells d'alcaldes hem implantat les reunions d'alcaldes. Quan hi ha un tema important de tota la comarca ens asseiem tots els alcaldes i col·laborem entre tots. Ja hem fet tres reunions: dues sobre la planta de triatge i una pel tema dels aiguats.

Hi ha temes de què fa temps que no es parla, com la unió de pobles amb lectors de matrícules.

Ara entrarem en una prova pilot que fan els Mossos d'Esquadra. Aquí estarem els pobles que vàrem dir que apostàvem per càmeres de lectors de matrícules. En poc temps es faran les licitacions i es posarà en marxa.

El Pla Especial de l'Alta Garrotxa ha portat enrenou?

Fa més de 20 anys que s'ha d'aprovar aquest pla de l'Alta Garrotxa. Jo soc dels que creuen que per presentar un pla ha d'estar consensuat. S'ha allargat fins a set mesos perquè es puguin contestar les al·legacions que ara es contestaran i confio que s'aprovi. Hem fet reunions amb el conseller Damià Calvet, de Territori, amb la majoria d'alcaldes per fer veure al conseller que l'aprovacio del pla és molt important. També, ens hem reunit amb la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, per donar-li la visió que des del territori estem d'acord amb l'aprovació del pla.

No tothom hi està d'acord?

Evidenment que hi ha hagut al·legacions que es contestaran. Ens hem assegut amb més de cent propietaris que han tingut dubtes. A vegades, el que hi ha és mala informació. Dir que no ho hem explicat bé no és veritat. S'ha fet una feina ben feta i hem mirat de lluitar-ho tant com hem poguit i esperem que s'aprovi. Quan el Pla estigui aprovat s'hi podran fer activitats. Ara, no s'hi pot fer res.

Quines són aquestes activitats que s'hi podran fer?

És tan simple com poder llaurar damunt del que abans havia estat un camp i ara està cobert pel bosc. No es pot fer un cobert en una masia i ara amb respecte es podrà fer. La gent que vulgui viure del turisme podran fer activitats que ara no es poden fer. Penso que és bo que es faci el pla perquè si no ens hem de regir per unes normes provisonals fetes fa 28 anys.

Doncs per què hi ha polèmica?

Perquè és un dels primers plans que hi ha a Catalunya. A vegades ve gent aquí que diuen que no hi estan d'acord i resulta que són d'altres comarques que no tenen res a veure amb aquí.

En el desenvolupament de les energies renovables el Consell hi té un paper?

Nosaltres també hem previst fer una reunió d'alcaldes per veure si com a comarca fem un pla d'energies renovables. Tot i així, des del Consorci de Medi Ambient donem tot el suport que faci falta a la gent que vol tirar coses endavant. En les energies renovables cada administració va pel seu compte i el que hauríem de fer és unir esforços per anar tots junts en una direcció.

Planejeu alguna illa energètica per proporcionar energia a privats?

S'hi està treballant. Mirem si podem fer alguna cosa en què entrin el sector privat i el públic. A vegades perquè les coses funcionin ha de ser d'aquesta manera.

El turisme és una activitat consolidada?

Podem estar contents. Sempre tot es pot millorar. Crec que a través de l'entitat Turisme Garrotxa, mig pública i mig privada, s'està fent una bona feina en l'àmbit de comarca.

L'Espai Cràter d'Olot incidirà en la comarca?

Tot el que es fa suposa gent que ve al territori i que un dia aniran a Olot, l'altre a les Preses i l'endemà a Besalú. Penso que tenir coses d'aquestes a la comarca és bo.

La Garrotxa creix en habitants o perd?

Es va mantenint. Estem en 56.000 habitants. Tenim la sort que tenim molt poc atur perquè tenim moltes empreses que han apostat per la comarca i penso que són coses de les quals hem d'estar contents.

Com afronteu l'envelliment?

Som una comarca molt envellida però amb això també tenim una delegació del Departament de Benestar Social que és pionera en moltes coses. Tenim uns molt bons equips de professionals.

En educació, el Consell Comarcal també juga un paper?

El Consell Comarcal és el responsable del menjador i del transport escolar. Pel que fa al menjador, el Consell contracta les empreses de càtering. Encara que també hi ha escoles que tenen el seu menjador propi.

Ara, l'oposició és més potent que mai al Consell Comarcal?

L'oposició ha de fer el seu paper però jo crec que entre tots el que hem de fer és comarca. Per això estic molt obert a parlar de les coses i saber com pensa l'oposició, perquè entenc que tots hem d'estar amb els municipis i amb la comarca.

Teniu en compte el canvi climàtic?

Això sí, ja veieu el que ha passat ara amb el temporal Gloria. Diu que ens hi hem d'acostumar perquè estarà molt de temps sense ploure i quan ho faci farà disbarats. Durant el temporal, vam fer un grup d'emergències que va funcionar molt bé i l'intentarem millorar.

Va fer molt de mal el temporal?

Déu-n'hi-do. Estem parlant en l'àmbit de la comarca de més de dos milions i mig d'euros. Ara, la feina que tenim és veure on podem trobar ajudes per anar-ho arreglant.

Un dels temes més debatuts al ple del Consell és el de la neteja de lleres?

Enguany hem destinat una partida des del Consell i estem en tràmits per la signatura d'un conveni amb l'Agència Catalana de l'Aigua perquè tornin a fer un pla de neteja de lleres a la comarca.

Els edificis poc cuidats dels nuclis antics són un problema de molts pobles?

És un problema que hi ha sobre la taula. Fem reunions amb habitatge amb presència de representants dels pobles de la comarca per mirar de trobar solucions. També és un tema de les prioritats de cada poble. Nosaltres estem per coordinar i per ajudar.

Hi ha futur per als joves a la Garrotxa?

Nosaltres ajudem amb plans de joventut i tècnics. Els empresaris ens diuen que falta gent preparada en els oficis més clàssics. Per exemple, demanen torners, fusters. Tenir un ofici adaptat a les noves tecnologies torna a estar valorat. Hem d'estar atents a cobrir la demanda perquè el món canvia.

Els residus són el principal problema?

Tots ens hem de reciclar. Ara, aplicarem en la major part de pobles el sistema de recollida amb contenidors d'obertura amb targeta. La idea és premiar les persones que ho fan.

Quan començarà el nou sistema?

A finals de l'any vinent o inicis de l'altre començarà la distribució dels contenidors tancats i la recollida selectiva. Haurem de conscienciar la gent. N'hi ha que hi creuen molt i d'altres no tant. Nosaltres hem de fer que tothom hi cregui.

Què demanaria al futur?

M'agradaria fer un pla treballat i discutit amb tots els actors que marqui d'una manera el màxim de clara possible què volem per a la Garrotxa. Hem de ser nosaltres mateixos els que hem de decidir com volem que sigui la comarca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook