«Busquem els anticossos que ajuden el coronavirus»

de Bellvitge. Fa 35 anys que treballa com a intensivista

i la seva línia de recerca principal és la immunitat. Actualment dirigeix

un dels tres projectes

de recerca sobre covid-19

de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) finançats per la Conselleria

de Salut.

En què consisteix el projecte que vostè dirigeix?

Sabem que en les infeccions per coronavirus hi ha anticossos que ajuden el virus. El nostre objectiu és identificar la diana d'aquests anticossos.

Anticossos que ajuden el virus?

Els anticossos són fonamentals contra les infeccions causades per qualsevol virus o microbi. Els anticossos reaccionen davant aquests antígens activant el sistema immunitari. No obstant això, el nostre organisme també produeix molts altres anticossos capaços d'identificar aquests antígens i que no actuen contra ells. El problema és que els microbis han après a utilitzar com a escut aquests anticossos que no els maten, per facilitar infeccions. És a dir: els microbis deixen que se'ls uneixin aquests anticossos i, d'aquesta forma, eviten que se'ls puguin unir uns altres que sí que activen el sistema immunitari. Busquem eliminar selectivament els anticossos facilitadors d'infeccions.

Per a quan els resultats?

Trigarem entre 12 i 18 mesos. Si realment identifiquem aquesta diana, el tractament vindrà ràpid: ja hi ha una família de medicaments d'aquest tipus.

Què és clau conèixer per entendre el coronavirus?

Tenim molts coronavirus entre nosaltres contínuament; el virus del refredat, per exemple, ho és. En el cas del covid-19, no sabem per què té les característiques que té. Es pot transmetre amb molta facilitat.

Havia imaginat vostè que arribaríem a aquesta situació?

Fa 30 anys jo vaig participar en comitès internacionals que analitzaven situacions hipotètiques com la que estem vivint. Quan jo investigava el xenotrasplant [tècnica que consisteix a trasplantar un teixit extern, normalment d'animal, en un individu], es va descobrir que hi havia un retrovirus endogen porcí que es podia transmetre a persones. Llavors vam analitzar quines mesures de seguretat calia prendre per a evitar situacions com l'actual. Tot va quedar en exercicis intel·lectuals, perquè la realitat no havia ocorregut. Però ara sí.

Lliçons apreses?

Jo no soc viròleg, però per a mi la gran conclusió d'aquesta pandèmia és com de vulnerables som. Hem arribat a sentir que tots els avanços mèdics i científics ens protegien, i que una cosa així no passaria. És veritat que la major part dels pacients amb coronavirus ho viuen com un refredat, però hi ha un percentatge que fa quadres molt greus, entre ells gent molt jove també. He tingut una pacient de 26 anys amb miocarditis. No sospitem que una infecció més pròpia del segle passat que d'aquest podria posar-nos en una situació tan límit.

Encara és molt desconeguda.

Sabem que, davant qualsevol infecció, existeix la capacitat del mateix virus per infectar-te -alguna cosa en el que influeix el nivell d'exposició al qual estem sotmesos i la càrrega vírica. I també hi ha un altre aspecte, la susceptibilitat individual, el perquè que unes persones responguin d'una forma davant el virus i unes altres, d'una altra. Espero que l'any vinent tinguem més informació sobre tots dos aspectes.

Què fer per conviure amb el coronavirus?

Fent el que ara. La població s'ha comportat molt bé, les mesures d'aïllament són el millor, però no es pot mantenir de manera indefinida el confinament. I l'impacte del virus als hospitals ha baixat molt. Però caldrà continuar evitant les grans aglomeracions i, segurament, haurem d'acostumar-nos al fet que hi hagi mesures de protecció, de distància social. També hi ha la part educativa: davant la mínima simptomatologia, haurem de posar-nos màscara.

Com ha afectat la pandèmia a l'hospital de Bellvitge?

D'una forma molt significativa. Ha passat a ser un hospital amb el 90% de pacients amb covid-19. Hem tingut fins a 500 pacients ingressats. A les UCIs hi ha hagut 108 pacients positius. Vam tenir la sort que l'hospital tenia una àrea nova d'UCIs, pendent d'obrir perquè li faltava equipament, però que habilitem per a aquesta pandèmia.

Un gran impacte.

Sí. Recordo el primer pacient a l'UCI, el 12 de març. Aquelles setmanes, fins a finals de mes, no donàvem proveïment. Cada dia teníem 10 ingressos diaris en UCIs. Preparàvem una nova unitat cada dia, però al matí següent ja estava coberta. Vam poder parar el cop, però amb un gran esforç dels professionals, arribant al límit. No va haver-hi col·lapse, encara que vam estar a prop. En tot moment vam tenir llits i vam poder continuar acceptant pacients.

Què fer a partir d'ara?

Ser conscients que els microbis sempre acaben trobant alternatives, que continuaran anant per davant de nosaltres. Poden aparèixer uns altres. Per fortuna, crec que aquesta vegada, fins i tot pagant un preu molt alt perquè molta gent ha mort, el superarem.