«Ja es preveia. Les feines de temporada en l'agricultura i els serveis són contractes de temps limitat» (Dolors Bassa, novembre del 2011).

L'exconsellera de Treball i Afers Socials de la Generalitat, actualment complint condemna a Puig de les Basses pel judici del procés, ocupava el càrrec de Secretària de la UGT a les comarques gironines en els darrers mesos d'un 2011 quan, en el trànsit entre el final del mandat de José Luís Rodríguez Zapatero i l'arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa, les xifres d'atur a Espanya no paraven de créixer. Bassa denunciava l'estacionalitat de sectors com l'agricultura i els serveis per lamentar que, aquell novembre, a Girona hi havia més de 57.000 aturats i, segurament, també preveient el que revelarien les xifres de l'Enquesta de Població Activa (EPA) que publica l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del darrer trimestre d'aquell any: a la província de Girona hi havia un 23,20% d'atur. L'any següent, el 2012, l'EPA del quart trimestre a la demarcació encara seria lleugerament pitjor (23,81%), però, més enllà de xifres absolutes, aquell any va ser «menys dolent» que un 2011 on l'augment de la xifra d'aturats en la darrera EPA trimestral va ser d'un 4,80% respecte a les dades de just dotze mesos abans: del 18,44% d'atur de finals del 2010 al 23,20. Aquell salt de gairebé cinc punts percentuals de l'atur a Girona són la pitjor evolució d'un tancament d'un any a l'altre en les dues primeres dècades d'aquest segle. Dos anys abans, a finals del 2009, amb el llavors govern socialista intentar navegar en les aigües de la bombolla de la punxada immobiliària, l'EPA a Girona va augmentar un 5,02% des del 13,86% del quart trimestre del 2008 al 18,88%.

Amb la llavors nova reforma laboral del Partit Popular a Madrid i les retallades dels governs d'Artur Mas a Catalunya, les dades de l'EPA van trigar a millorar tot i que, fins al moment, no s'han tornat a veure aquelles espectaculars pujades. El 2015 es va baixar una altra vegada del vint per cent (19,73%) i, de manera progressiva, la recuperació de l'ocupació es va anar fent camí fins al 9,47% d'atur a les comarques gironines de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del darrer trimestre del 2019. Un descens continuat durant set anys que, però, ara s'ha trobat amb l'impacte del coronavirus que, segons les previsions tant del Fons Monetari Internacional (FMI) com del Banc Central d'Espanya (BCE) deixaran les xifres d'atur a l'estat per sobre del 21%. I, per molt que sigui cert que a Girona probablement no s'arribarà al mateix nivell que a la resta de l'atur, no serà necessari arribar amb uns pocs mesos als 23,81 de final del 2012 perquè el creixement anual d'aquest 2020 a les comarques gironines deixi petits els augments del 5,02% del 2009 o del 4,80 del 2011.

Un atur del 21% a Espanya?

«La crisi econòmica provocada per la Covid-19 és radicalment diferent de totes les altres recessions» (Kristalina Georgieva, abril del 2020).

La diferència entre la reflexió de l'actual directora del Fons Monetari Internacional (FMI) i el que deia gairebé fa una dècada la sindicalista Dolors Bassa demostra que el coronavirus és una crisi molt més incerta que la va començar amb l'enfonsament de Lehman Brothers el 2008 i, segurament, també molt més dura. «Els contagis minven l'oferta de mà d'obra, les quarantenes, confinament i distanciament social redueixen la mobilitat amb efectes especialment forts en sectors com a viatges, hostaleria, entreteniment i turisme», detalla l'informe d'un FMI que pronosticava que a Espanya la contracció econòmica seria d'un 8% i que l'atur s'enfilaria més enllà del 20% a final d'any. Ahir, el Banc d'Espanya anava més enllà i parlava d'un decreixement del 13% i d'un atur de fins a 21,7%. Per poc que l'encertin, la pujada del nombre de parats a Girona serà històrica amb augments superiors als de l'anterior crisi.