La proposta d'un «passaport d'immunitat» per a aquells que tinguin els anticossos del coronavirus -feta diumenge per l'inefctòleg de l'hospital Can Ruti Oriol Mitjà, a qui el Govern català ha encarregat l'elaboració d'un pla de desconfinament- ha estat rebuda amb reticències des de l'àmbit mèdic, legal i fins i tot polític. El cap d'Epideomologia de l'hospital Clínic, Antoni Trilla, va considerar que hauria de ser un document voluntari, «mai obligatori», «amb garanties» i acordat amb la resta de l'Estat i de països europeus, tot alertant també dels «inconvenients» que podria suposar per als drets de la ciutadania i instant a garantir que no suposaria «una intromissió» en la vida de les persones. Més contundent, el degà del Col·legi d'Advocats de Girona, Carles McCragh, va considerar que podria comportar una estigmatització de les persones -entre aquells que hagin passat la malaltia i els que no- comparable, va indicar, a l'estrella groga dels jueus en temps del nazisme. Ahir mateix, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, i la consellera de Salut, Alba Vergés, es van distanciar de la idea: Budó, en declaracions a Ràdio 4, va refredar la possibilitat i va dir que només es tracta d'una «proposta», mentre que Vergés va rebutjar posicionar-s'hi a favor o en contra i va demanar que se sotmeti a un debat d'experts.

La proposta de Mitjà, inclosa dins del pla de desconfinament encarregat pel Govern català, preveu oferir «un certificat d'immunitat», tant en format en paper com electrònic, per a aquells que hagin adquirit anticossos per haver passat la infecció. Tanmateix, el cap d'Epidemologia del Clínic, Antoni Trilla, va expressar ahir les seves reticències en una entrevista a Catalunya Ràdio. En aquest sentit, va deixar clar que no es podria imposar a la ciutadania, sinó que hauria de ser voluntari, oferir «garanties» en la protecció dels drets civils -per evitar que suposi una intromissió en la intimitat de les persones- i acordar-se amb la resta de l'Estat i també d'Europa. «No m'entra al cap que a Catalunya tinguem passaport immunitari i a França no o a Andalusia un de diferent», va indicar. A més, va considerar que s'hauria de tenir en compte una discussió amb tots els actors, inclosos juristse i bioètics.

En la mateixa línia, el degà del Col·legi d'Advocats de Girona, Carles McCragh, va considerar que la mesura es podria dur a terme des d'un punt de vista legal, però ho va qualificar de moralment desconsellable pel risc d'estigmatització que podria comportar. «Un carnet així podria ser com quan el règim nazi posava estrelles grogues als jueus. Es pot convertir en una nova manera d'estigmatitzar les persones», va alertar. Per a McCragh, malgrat que legalment sigui possible implantar un carnet d'aquestes característiques, podria suposar una vulneració de drets amparats per la Constitució i la Declaració Universal de Drets Humans com el dret a la privacitat i el dret a la no-discriminació. Per això, es va mostrar preocupat pel risc d'estigmatització que això comportaria entre aquells que ja s'hagin immunitzat de la malaltia, i que per tant tinguin el carnet, i els que no. En aquest sentit, va criticar durament la possibilitat que aquest document es pugui fer servir per permetre o denegar la mobilitat o l'accés de les persones a determinats espais en funció de la seva situació immunològica.

«Això va en contra del dret a no ser discriminat, em sembla una mesura molt exagerada. Els governs han de dotar la gent de tests suficients perquè sàpiguen com estan» , va considerar. Per tant, afirma que la proposta li sembla molt «lamentable»: «Legalment podran fer-ho, però em sembla molt desaconsellable perquè podria ser un atemptat a la vulneració dels drets fonamentals de la persona», conclou.

També des del propi govern català ahir es va refredar la possibilitat d'implantar aquest passaport. Al matí, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va recordar que només es tracta d'una proposta sobre la qual encara no han pres encara cap decisió. «Jo en aquests moments prefereixo no valorar aquest passaport immunitari, però sí que d'alguna manera haurem de saber qui ha passat i qui no ha passat la malaltia. Serà molt important tenir present la radiografia de la societat a l'hora de dur a terme el desconfinament», va remarcar.

Al migdia, la consellera de Salut, Alba Vergés, també va evitar posicionar-se a favor o en contra, i va defensar que primer s'ha de posar a debat dels experts i després prendre la decisió. En tot cas, ho va condicionar al compliment de criteris bioètics i al respecte a la privacitat i protecció de dades i va recordar que altres països estudien mesures similars.