Portar deures a casa, distribuir lots de material escolar porta a porta, actualitzar les dades de contacte amb les famílies, usar les xarxes socials, coordinar-se amb el tercer sector, treballar l'educació emocional, videotrucades, grups de WhatsApp, distribuir aparells electrònics o crear un programa educatiu específic a la ràdio municipal. A Salt, un dels municipis gironins amb una renda familiar més baixa, comunitat educativa, administracions, entitats i voluntaris tiren d'enginy i d'esforç per arribar a totes les famílies amb fills en edat escolar i evitar la bretxa digital i, sobretot, la social. A la població hi ha 4.937 estudiants entre infantil, primària i secundària i entre un 10 i un 20% no tenen accés a un aparell electrònic.

Totes les escoles de Salt són de màxima complexitat i és un municipi amb moltes famílies en situació de vulnerabilitat. De fet, segons les darreres dades disponibles de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) de l'any 2016, és la tercera població de les comarques gironines amb una renda familiar més baixa (per darrere de Lloret i Castelló d'Empúries).

Amb el retorn a les aules de manera virtual aquest tercer trimestre, la comunitat educativa està adaptant els continguts per garantir que cap estudiant es queda enrere, ja sigui per la situació socioeconòmica de les seves famílies o perquè no tenen accés a aparells electrònics. «El mapa educatiu a Salt és complex, no ens trobem amb el prototip de família de classe benestant o de classe mitjana, normalment són de classe baixa i amb alguns casos de pobresa extrema», detalla la directora de l'escola Les Arrels i coordinadora de les escoles de primària del municipi, Esther Gibert.

Per això, les escoles fan servir totes les eines al seu abast (aliant-se amb les administracions i el tercer sector) per garantir que tots els alumnes poden seguir el curs i no se senten deixats de banda. Segons dades municipals, a la població hi ha actualment 4.937 estudiants (3.562 a infantil i primària i 1.375 a secundària). A més, són habituals les incorporacions durant el curs. Segons Gibert, des que es va acabar la matrícula, s'han afegit 200 estudiants de primària als centres de Salt.

Això fa que, habitualment, les escoles posin el focus en aprenentatges més competencials, treballant per projectes, amb grups de diferents edats, buscant la implicació familiar i posant especial èmfasi en la vessant social i artística de l'ensenyament. Un tipus d'educació «molt presencial» i que es fa més difícil adaptar al confinament per l'estat d'alarma. «Ens hem hagut de reinventar», explica Gibert.

Contacte amb els alumnes

«Des del minut 1, tot el professorat hem centrat els esforços en estar en contacte amb els nostres estudiants, això és el que ens preocupa més, perquè a vegades parlem d'alumnes molt vulnerables i que ja porten una motxilla emocional molt carregada», diu Gibert. Aquest contacte, que sovint es dona per fet a través de les noves tecnologies, no ha estat fàcil a Salt. De fet, segons explica el regidor d'Educació, Fermí Cunill, en alguns casos voluntaris o la Policia Local han anat casa per casa per actualitzar les dades en aquelles famílies que havien canviat de número de telèfon o amb les quals no hi podien contactar.

Segons explica Gibert, l'ensenyament a través de les noves tecnologies és desigual a la població: «Alguns centres anaven més avançats que d'altres, però penso que ens hauríem de plantejar si a escoles de les nostra tipologia tenim les mateixes opcions d'aprenentatge», reflexiona. La coordinadora de les escoles de primària desgrana que, més enllà dels ordinadors que Educació farà arribar a alumnes vulnerables del país, al municipi es van trobar amb un altre primer escull quan les escoles van començar a preparar materials per als estudiants. «És que hi ha famílies que no tenen un lot de material a casa, alguns no tenen un llapis o uns colors per fer les tasques que demanem», concreta.

Repartir material escolar

Aquí és on entren en joc, també, l'ajuntament i les entitats del tercer sector. El regidor Fermí Cunill recorda que la plataforma Salt Educa va distribuir lots de material escolar entre les famílies que anaven a buscar les targetes de beques menjador. A més, tant les entitats socials com la xarxa de voluntaris fan arribar dossiers o materials casa per casa o es distribueixen en espais i dies concrets.

Per exemple, al llarg del matí de divendres van repartir dossiers i aparells informàtics a unes 125 famílies a l'escola FEDAC i està previst que aquesta setmana facin el mateix per als estudiants del Silvestre Santaló. Cunill remarca que s'esgraonen les hores de recollida per garantir totes les mesures de seguretat per evitar contagis. El regidor recorda que Salt és un dels municipis amb famílies amb ingressos més baixos i, per això, defensa que cal «abocar-hi més recursos» per evitar desigualtats digitals i socials.

A més, la setmana passada van començar a Ràdio Salt les emissions del programa diari titulat Ràdio Escola, que pretén «complementar i reforçar» les activitats que proposen els docents als alumnes durant el confinament. La iniciativa, impulsada per l'assessor dels serveis educatius del Departament d'Educació Josep Tort, ofereix contes, cançons, suggeriments i produccions dels alumnes durant trenta minuts.

Gibert sosté que l'arribada d'ordinadors ha d'anar «farcida» de recursos per garantir que els alumnes mantenen el vincle amb les escoles. «Han de ser propostes globalitzades i motivadores, pensades per a nens que porten més d'un mes tancats a casa i amb un estat emocional molt fràgil», diu.

Segons la coordinadora d'escoles de primària, a banda de preparar continguts per als estudiants, un dels aspectes que preocupa més als centres és la situació emocional dels alumnes. «Busquem totes les fórmules per arribar a ells fent contactes telefònics, creant grups de Whatsapp encara que sigui amb els nostres telèfons particulars, utilitzant xarxes socials i totes les plataformes de comunicació possibles», detalla.

Garantir suport emocional

Entre les entitats del tercer sector que treballen a Salt hi ha Càritas. El Servei d'Intervenció Educativa de l'entitat ofereix actualment suport educatiu telemàtic a més de 800 infants i joves que pateixen desigualtat arreu de les comarques gironines i, d'aquests, 40 són a Salt. La coordinadora de Càritas Salt, Cristina Torroella, remarca que l'estat d'alarma ha impactat de ple en l'economia de moltes famílies i que això ha fet que les demandes acadèmiques «passin a un segon terme»: «És prioritari l'acompanyament psicosocial perquè moltes famílies s'han quedat sense recursos perquè estan afectades per un ERTO o la seva única font d'ingressos era a través de l'economia submergida».

«Viuen moments molt difícils i l'acompanyament ja no és només acadèmic, també és emocional», destaca Torroella. Per això, l'equip de Càritas a Salt està en contacte permanent amb les famílies dels alumnes a les quals donen suport educatiu, ja sigui portant-los material escolar que els falti o fent videotrucades per amb els menors. «Bàsicament, fem de pont entre els recursos educatius i els serveis socials perquè, per la feina de formigueta que hem anat fent, podem tenir més acostament a determinades famílies a les quals és més complicat arribar», afegeix.

Igualtat d'oportunitats

Per la seva banda, la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Fedaia) recorda que, més enllà d'eliminar la bretxa digital, cal posar el focus en evitar el risc d'exclusió social. Segons assenyala la seva vicepresidenta, Pilar Núñez, el tercer sector, ja infrafinançat i castigat durant la darrera crisi, sovint està suplint les mancances de recursos de les administracions. «Un cop més, el tercer sector ha respost, i hem aparcat la campanya més activista per demanar un reconeixement econòmic a les nostres funcions per centrar-nos en donar les respostes que requereix atendre aquest infants i joves», apunta Núñez.