En perill 9.500 llocs de treball dels centres especials

Es tracta de la l'associació catalana de l'empresariat social Dincat, principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, i Ammfeina, l'organització que agrupa entitats d'iniciativa social que promouen l'ocupació de persones amb problemes de salut mental. Entre d'altres, a la primera hi ha Tirgi, Tramuntana, Onyar- La Selva, Associació Montseny-Guilleries, El Trampolí, Mas Casadevall, Els Joncs, Fundació Estany, Aspronis, Astrid-21 o la Fundació Vilagran- Maristany. A la segona hi ha les fundacions Drissa, Map i Tresc.

Actualment, el Govern està valorant la distribució dels imports de les subvencions en l'àmbit social i les dues associacions demanen que «es prengui consciència de la situació precària que estan vivint els Centres Especials de Treball». «Les decisions que es prendran les pròximes setmanes en torn el repartiment de subvencions seran clau per determinar un futur digne per a moltes persones amb discapacitat intel·lectual», explica Carles Campuzano, director de Dincat.

Ajut insuficient des de fa deu anys

Per aquest motiu, Campuzano reclama al Govern «que compleixi amb el seu compromís social i blindi almenys la subvenció que tenien els CET, que ja és insuficient des de fa més de deu anys. Estan fent un sobreesforç per evitar els ERTOs i qualsevol retallada implicaria la pèrdua de milers de llocs de treball». Per la seva banda, el president d'Ammfeina, Francisco Villegas, assenyala que «el Govern ha de garantir, ara més que mai, que les persones amb especials dificultats disposin de les oportunitats i suports necessaris i adients per mantenir el seu lloc de feina».

Els sectors de la discapacitat intel·lectual i la salut mental alerten des de fa setmanes de la necessitat de disposar d'un pla de xoc d'urgència per donar suport a les entitats socials que gestionen CET d'iniciativa social. Entre d'altres mesures, aquest pla hauria de preveure reforçar els ajuts i protegir aquests centres, dotant-los de liquiditat, pagant les comptes pendents del 2019 i incrementant les subvencions, davant l'impacte econòmic de la crisi sanitària. A més, el sector reclama al Govern de la Generalitat «constituir de forma urgent una taula de diàleg per revisar l'actual normativa i definir conjuntament les línies d'actuació que garanteixin la viabilitat econòmica» dels Centres Especials de Treball.

Segons un observatori elaborat conjuntament per les dues associacions, cap CET gestionat per les respectives entitats sòcies va poder garantir l'activitat productiva amb normalitat només quinze dies després del decret d'estat d'alerta.De fet, en un 64,3% dels casos, aquesta activitat era inferior o igual al 25%, tot i dur a terme activitats considerades essencials, en la seva majoria, destinades a serveis de neteja, bugaderia, recollida de residus o vinculats a l'alimentació.

La declaració de l'estat d'alarma, el confinament i la dificultat o impossibilitat d'arribar al centre de treball, són les principals causes. A més, s'ha de tenir en compte que les persones amb discapacitat intel·lectual i amb problemes de salut mental tenen més probabilitats de contagi davant de la COVID-19, segons l'Organització Mundial de la Salut i el Síndic de Greuges.

Possibles ERTOs

En aquest context, gairebé el 80% dels CET ha posat en marxa mesures extraordinàries per tal d'evitar l'aplicació d'un ERTO i preservar, en la mesura del possible, l'estabilitat laboral i emocional dels seus treballadors. Entre aquestes mesures destaca la implantació del teletreball (70%), l'adaptació de jornades (67%), i les reduccions de jornades dels equips (42%). Tot i això, la major part d'aquests centres assegura que és probable que es vegin obligats finalment a aplicar un ERTO, amb l'objectiu posat a recuperar en un futur immediat els llocs de treball dels seus treballadors.