La Comissió Europea, presidida per Ursula von der Leyen, plantejarà avui un Programa de Recuperació de la Unió que aspira a mobilitzar uns 1,6 bilions d'euros per combatre l'impacte econòmic de la covid-19. Brussel·les confia que la cimera europea per videoconferència d'avui doni llum verda a la iniciativa, fet que permetria, segons fonts comunitàries, injectar els primers fons abans de finals d'any. Però el xoc entre nord i sud, amb els Països Baixos i Itàlia en les posicions més extremes, augura una dura batalla. Espanya i França adverteixen que, si no hi ha un pla comú de reconstrucció, la pandèmia esquerdarà el mercat interior europeu i desencadenarà una competència deslleial en detriment de tots els estats membres.

El pla de Von der Leyen es basa, segons El País, en un increment sense precedents del sostre de despesa del pressupost de la Unió Europea. Fonts de la presidència de la Comissió van assegurar que encara no hi ha cap projecte legal sobre la taula i que Von der Leyen va a la cimera oberta a escoltar les posicions dels Estats membres. L'esborrany del pla preveu, però, elevar el sostre actual (de l'1,20% a l'entorn de l'1,30% de la Renda Nacional Bruta) i afegir-hi sis dècimes de marge durant la fase més dura de la crisi, prevista entre 2020 i 2022.

El doble de despesa

La xifra final, encara per concretar, fregaria l'1,9%, pràcticament el doble de la despesa final del pressupost actual. El pla arriba a la quantitat proposada per Espanya, que aspirava a 1,5 bilions, però no preveu l'emissió de deute perpetu, sinó a llarg termini, i preveu que part dels ajuts siguin reemborsables.

La cimera s'iniciarà amb senyals d'acostament de posicions entre Alemanya, pel costat dels països del nord, i de França i Espanya, entre els partidaris d'un gran fons de reconstrucció. El Govern holandès de Mark Rutte, contrari a qualsevol transvasament de recursos, també sembla haver rebaixat el to una vegada que els eurobons han desaparegut del debat. I el primer ministre italià, Giuseppe Conte, que havia convertit els eurobons en el seu objectiu irrenunciable, sembla ja resignar-se a altres fórmules de solidaritat que puguin facilitar el consens.

Tot i això, fonts comunitàries reconeixen que encara queda un marge ampli per a l'acord i que els termes finals del futur fons podrien tardar mesos a tancar-se. Però si la cimera d'avui dona el vistiplau preliminar, la Comissió de Von der Leyen podria accelerar els treballs. I no es descarta que els primers recursos de l'ingent pla puguin arribar als països més afectats aquest mateix any i desemborsar-se de forma accelerada el 2021 i 2022.

Més de 320.000 milions en deute

El pla passa per una ampliació temporal del sostre de despesa que generarà un marge de maniobra pressupostària per emetre més de 323.000 milions d'euros en deute, uns bons europeus que es beneficiaran de l'excel·lent qualificació creditícia de la UE. Brussel·les calcula que les diferents fórmules de palanquejament d'aquest capital permetran mobilitzar, al menys, bilió i mig d'euros. Però no descarta que se superi aquesta xifra i se superin els 1,6 bilions, nombre superior al 10% del PIB de la UE, que era un dels objectius marcats.

Es tractaria de la major operació d'emissió de deute comunitari de la història, multiplicant per 10 l'emissió que es va fer el 2011 (29.000 milions d'euros) per finançar els rescats de Portugal i Irlanda durant la crisi de l'euro. Per primera vegada en aquest tipus d'operacions, a més, no es tractaria només de finançar crèdits als Estats membres sinó també subvencions a fons perdut.