a presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va advertir als líders de la UE que la pandèmia de COVID-19 podria provocar una caiguda d'entre el 5% i el 15% del PIB de l'eurozona, fet pel qual els va instar a crear un fons de recuperació «ràpid, ferm i flexible». Lagarde va participar en la cimera per videoconferència dels caps d'Estat i de Govern, als quals va traslladar que la contracció de l'economia de la zona euro «serà més severa» que la del 2009. Segons els càlculs de l'institut emissor, la caiguda oscil·laria entre el 5% en l'escenari més optimista i el 15% previst en el cas més pessimista.

Per això, va reivindicar la necessitat de posar en marxa un pla de recuperació que garanteixi que «tots els Estats membres puguin adoptar els estímuls fiscals necessaris per superar la crisi». Aquest fons, va assenyalar Lagarde, ha de ser «ràpid, ferm i flexible».

D'altra banda, els líders de la Unió Europea van donar ahir llum verda definitiva al paquet de mesures per valor de 540.000 milions d'euros adoptat per l'Eurogrup a principis d'abril per donar suport a empreses, treballadors i els Estats afectats pel coronavirus en les seves necessitats més urgents.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, va explicar al final de la cimera per videoconferència que la UE vol que aquestes mesures estiguin operatives el proper 1 de juny. Va afegir que el paquet suposarà una «xarxa de seguretat» per a treballadors, empreses i afavorir la inversió, tot i que, va matisar, aquestes mesures «no són suficients» per pal·liar l'impacte econòmic de la crisi, i per això la UE treballa per proposar un marc concret a més llarg termini.

L'adopció del paquet acordat per l'Eurogrup era un pas necessari després del pacte assolit pels ministres de l'Eurogrup, encara que el tema principal de la reunió no va ser aquest, sinó el fons de recuperació lligat al futur pressupost comunitari per a rellançar l'economia després de la pandèmia.

Pocs avenços

En aquest sentit, els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea van concloure la cimera sense grans avenços sobre la creació d'un fons de recuperació que rellanci l'economia del bloc un cop superada la pandèmia i van encarregar a la Comissió Europea que elabori una proposta concreta sobre el mateix.

Michel va reconèixer que aquest fons de reconstrucció és «urgent i necessari» i, per tant, ha de comptar amb una mida «suficient» com per ajudar les regions europees i els sectors econòmics més «colpejats». No obstant això, les capitals segueixen dividides sobre les principals característiques d'aquesta estratègia. Encara que sembla clar que Brussel·les emetrà bons per finançar el fons, com va proposar el Govern de Pedro Sánchez, el sud i el nord de la UE difereixen ara en la forma en què aquests diners seran transferit als països.

Espanya, Itàlia o Portugal, per exemple, reclamen que sigui a través de subvencions no reemborsables, mentre que Alemanya o els Països Baixos advoquen per préstecs que els socis hagin de tornar. El primer ministre d'Àustria, Sebastian Kurz, v deixar clar que també pertany a aquest segon grup en un missatge compartit a Twitter poc després de finalitzar la cimera. «Àustria està preparada per mostrar solidaritat per impulsar la recuperació de les nostres economies. Ho hem de fer a través de préstecs, una mutualització del deute no és acceptable», va expressar.

El Govern espanyol continua defensant que els països no hagin de reemborsar aquests fons, ja que això suposaria un increment dels deutes públics nacionals que suposaria un problema per a les finances dels socis més endeutats.

La cap de l'Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va reconèixer que hi ha una «varietat d'opinions» sobre aquest assumpte, però va garantir que la proposta final contindrà un «equilibri sòlid» entre crèdits i transferències directes. «Hi ha avantatges i inconvenients en tots dos casos i s'han intercanviat arguments de forma molt constructiva», va assenyalar.

Nova cimera el 6 de maig

Von der Leyen va destacar que Brussel·les farà ara una anàlisi «profunda» de l'impacte econòmic de la pandèmia i les propostes legislatives estaran a punt a la segona o tercera setmana de maig. Per tant, és difícil que arribin a temps per a la cimera que els líders mantindran el 6 de maig amb els països dels Balcans. En concret, la Comissió ha de detallar les característiques del pressupost de la UE per al període 2021-2027 (MFF) i del fons de recuperació.