La rondenya Ana de la Valle, als seus 107 anys, ha sobreviscut a dues pandèmies, ja que fa uns dies es va recuperar del coronavirus i, quan era petita, va patir la grip espanyola de 1918, com explica a Efe la seva nora, Paqui Sánchez.
«Era una dona de camp i ens explicava que, per aquella època, a casa estava tot el món malament. A més, no tenien llet, ni aliments, així que ella amb només 7 anys va sortir del mas en el qual vivia per buscar llet en el mas més proper. Però va caure sota d'una alzina, i hores després la seva mare la va trobar amb una febre altíssima», relata Sánchez.
Paqui explica que sempre ha estat «al peu del canó» i pendent de la seva sogra Ana, i que en l'estiu de 2012 va triar per a ella la residència de majors d'Alcalá del Valle (Cadis), on la família acudia a visitar-la amb freqüència. El que no podia imaginar era que viuria tan de prop la crisi del coronavirus, quan va transcendir que un bon nombre de professionals i usuaris de la residència havien contret el virus.
«La primera notícia que vam rebre va ser un comunicat, el 9 de març, en el qual s'informava que quedaven prohibides les visites de familiars davant la detecció del primer cas de COVID-19 en una de les treballadores», assegura.
«El 19 de març van confirmar que hi havia dos treballadors contagiats i que els havien fet les proves a tots els majors. A més em van dir, extraoficialment, que dels vint-i-treballadors de la residència, vint havien donat positiu, i que els resultats dels usuaris trigaven més perquè les mostres havien estat enviades a un laboratori de Cadis», explica Sánchez. El 20 de març, quan van arribar els resultats de les proves del coronavirus de tots els usuaris, la família d'Ana va saber que ella era una de les usuàries que havia donat positiu en COVID-19.
La rondenya denuncia l'«absoluta falta d'informació» que patien les famílies dels residents quan es forjava la crisi, i defensa la tasca dels treballadors de centre: «Encara que diguin el contrari, els majors no han estat abandonats, han estat atesos per treballadors que estaven malalts, però no els ha faltat de res, ni menjar».
La mitjanit prèvia al 24 de març, Paqui assegura que va trucar plorant a el cap de la Policia Local d'Alcalá del Valle per dir-li que no tenia informació de la seva sogra: «No sabia què fer, i ell va anar fins a la residència i em va dir que estava bé». L'endemà, Paqui i la seva família van saber que traslladaven Ana a la Línea i, en aquest període d'incertesa, la rondenya admet que la delegada provincial de Salut i Famílies de la Junta a Cadis, Isabel Paredes, la va atendre personalment i , a més de confirmar-li el trasllat, li va assegurar que la situació aniria a millor.
«Em va dir que estaríem comunicats i em va donar el seu telèfon. Des de llavors parlaven cada dia, i vam saber que a La Línea hi havia un equip d'especialistes d'emergències, un grup de psicòlegs i dues doctores que atenien la meva sogra i que m'estan trucant cada dia. Fins i tot ens fan videotrucades, i ens enviàvem vídeos i fotos», sosté Paqui.
La rondenya explica que després que hagi donat negatiu en el tercer test i de passar per una UCI, ambsedació i tranquil·litzants, l'avenç en la seva salut és «increïble», i a la residència, va demanar un caminador i es va aixecar i pasejar pel passadís.
