'aprovació del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, mitjançant el qual es declara l'estat d'alarma per la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, així com les Ordres Ministerials que l'han anat desenvolupant o concretat, ha ocasionat el tancament i paralització de diversos sectors del teixit empresarial: pràcticament la totalitat de l'activitat comercial; serveis personals; equipaments culturals, esportius i d'oci; i hostaleria, restauració i qualsevol tipus d'allotjament turístic.

La recent aprovació de la pròrroga de l'estat d'alarma fins al proper 10 de maig implicarà que multitud de negocis hauran estat tancats, sense poder generar ingressos durant pràcticament dos mesos. I el cert és que a dia d'avui no hi ha cap perspectiva clara de quines seran les condicions de reobertura dels negocis, amb quines capacitats, ocupacions... És a dir, no és possible saber quina serà la capacitat de generació d'ingressos per als propers mesos.

I si bé és cert que les activitats econòmiques esmentades han quedat suspeses o temporalment paralitzades, no han quedat suspeses totes les obligacions de pagament que tenen les empreses. Com es pot fer front a totes aquests obligacions si el negoci no està obert i no genera caixa? Malauradament, és clar que moltes empreses o petits empresaris no podran fer front a la data de venciment.

Algunes empreses hauran quedat perjudicades de forma irreversible i no tindran més remei que tancar sense poder pagar tots els seus deutes (obligatòriament mitjançant un concurs de liquidació); però moltes d'altres, una gran majoria, poden sobreviure si guanyen temps i poden seguir vives durant més d'un any sense pagar deute antic i començar a notar els efectes de la recuperació econòmica que els permeti anar-se posant al dia amb els creditors.

Per aquesta majoria d'empreses que entrin en una situació d'insolvència provisional, la quasi única solució per no tancar, és el CONCURS DE CONTINUÏTAT. O sigui, es tracta de presentar un concurs amb l'objectiu de continuar. Sovint la paraula «concurs» està relacionada amb el tancament definitiu de l'empresa, però podem assegurar que utilitzada a temps i amb l'acompanyament professional oportú és l'eina més adequada per poder superar la crisi.

Així, la declaració en situació de concurs comporta la paralització automàtica de pagament de tots aquells deutes anteriors a la declaració de concurs. És a dir, a partir de la declaració de concurs només cal pagar aquells deutes que es generen pel funcionament de l'activitat posterior. El que es tractarà durant la tramitació del concurs és pactar amb els creditors un conveni de pagament, amb una espera (ajornament de pagaments) de cinc anys; i fins i tot pot incloure una quitança (reducció d'una part del deute).

En circumstàncies normals, si es planteja i executa el procediment de forma correcta, el deute antic no s'hauria de començar a pagar fins dos anys i mig després d'iniciar el procés i, a més, es poden pactar pagaments creixents, on per exemple el primer any només es pagui el 10% del deute antic. Si es va a una proposta de conveni honesta, oferint pagar el 100% del deute a cinc anys, atesa la gran crisi econòmica que es preveu, tots els creditors i clients ho entendran i no ha de ser difícil aconseguir l'aprovació del conveni, ni la mesura té perquè perjudicar la imatge o relació de l'empresa amb els seus clients i proveïdors.

Per tant, el concurs de continuïtat ens permet adaptar les nostres obligacions de pagament a la nova realitat que resulti, un cop, de mica en mica i de forma escalonada, es permeti la reobertura de tota activitat i es comprovi quina és la capacitat de generació d'ingressos.

Ara bé, com hem apuntat, aquesta eina s'ha d'utilitzar a temps, així que es comencen a percebre els primers símptomes d'insolvència. En cas de demorar-se en la presa de la decisió, els administradors poden assumir responsabilitats personals i decreixen les possibilitats d'aconseguir l'aprovació del conveni, derivant el procediment cap a la liquidació.