«Les ajudes que ha ofert el Govern de Catalunya són de cara a la galeria»

Els despatxos dels gestors administratius es troben en l'actualitat molt saturats. Durant l'últim mes i mig s'ha fet un esforç gegantí, tant dels gestors titulars com del personal dels despatxos, que ha invertit moltes hores a poder ajudar autònoms, petits empresaris i treballadors perquè puguin cobrar les ajudes decretades pel Govern el més aviat possible. Hi ha despatxos que treballen realitzant torns de matí i tarda per reduir la densitat del personal, hi ha despatxos que teletreballen i d'altres més petits no tenen altra opció, com que som un servei essencial, que treballar amb normalitat prenent les mesures adients. Aquesta saturació ha estat provocada, no només pel número d'afectats, sinó perquè se'ns han encomanat gaires noves responsabilitats per ajudar l'Estat a implantar les mesures d'ajuda socials i empresarials. Tot això sense paralitzar cap dels terminis normals de les presentacions habituals en matèria laboral i tributària, implantant-se les ampliacions d'aquests terminis tard, quan ja quasi tota la feina estava realitzada.

El seu col·lectiu està d'acord amb les mesures que ha aplicat el Govern referents als petits empresaris d'ajornar el termini d'un mes les declaracions trimestrals i ajornar el pagament? Podran assumir la càrrega de treball que ha suposat tot això?

Creiem que el Govern ha tingut una tasca molt i molt complicada a l'hora de prendre les decisions que ha hagut de prendre, i que les mesures aprovades dels ERTOs per força major i les ajudes pel cessament d'activitat dels autònoms han estat bones mesures. El problema ha estat l'encavalcament de totes aquestes mesures amb les declaracions trimestrals de les empreses i la campanya de la declaració de la renda. Per part del nostre col·lectiu ens posàvem les mans al cap quan l'1 d'abril, immersos en la tramitació urgent dels ERTOs, les sol·licituds col·lectives de les prestacions d'atur i el cessament d'activitat dels autònoms, l'Agència Tributària iniciava una campanya publicitària anunciant l'inici de la campanya de renda. Això va provocar una allau de trucades als nostres despatxos, quan ja estàvem totalment desbordats. Igualment va passar amb l'ampliació del termini de les declaracions trimestrals: es va aprovar l'ampliació quan teníem quasi tota la feina feta, ja que era l'últim dia per domiciliar els impostos. Gràcies als professionals col·laboradors, la societat podrà cobrar les ajudes i el Govern no ha tingut cap mirament amb aquest col·lectiu.

Creu que l'administració tributària, la Seguretat Social, el SEPE i l'Agència Tributària Catalana han estat al costat de les gestores per donar el suport que necessitaven davant els continus canvis que han anat publicant-se?

Hi ha hagut algunes incidències de comunicació entre les diferents administracions, la veritat és que per tots ha estat un període molt difícil, però tothom ha fet el màxim d'esforç possible. Crec que hauríem de donar les gràcies a la Tresoreria General de la Seguretat Social, ja que és l'administració que ha ofert més informació i posat més facilitats perquè el col·lectiu de gestors administratius ens poguéssim adreçar per solucionar problemes. I demanaria a la resta de les administracions que ofereixin el màxim de canals de comunicació a través del Col·legi per poder resoldre dubtes i incidències, ja que hem demostrat que sense la nostra col·laboració el sistema s'hagués col·lapsat. No pot ser que no comptem amb una finestreta de comunicació directa per als col·lectius professionals per a cada una de les administracions, ja que amb l'evolució de la societat i la retallada dels funcionaris la maquinària de l'Estat no funciona sense la col·laboració dels gestors administratius.

La resposta de l'administració ha estat a l'altura de la situació excepcional?

Pensem que aquesta crisi està fent canviar la humanitat i que hem vist que, o ens ajudem o no ens en sortirem. Creiem que l'administració ha fet tot el que ha pogut, a excepció de l'augment de les vies de comunicació per als col·lectius professionals. A part d'això, igual que a les gestories hem treballat inclús els caps de setmana, també hem rebut algunes resolucions dels ERTOs per part de l'autoritat laboral en dies festius, cosa que vol dir que els funcionaris també han posat tota la seva predisposició. Per exemple, s'ha accelerat molt la tramitació de la prestació, ja que la majoria cobrarà el pròxim 10 de maig, cosa que al principi era impensable. Per tant, des del Col·legi de Gestors creiem que les administracions més implicades han estat a l'altura de la situació.

Les ajudes a les empreses i autònoms han estat suficients, ràpides i efectives?

Això ja és més difícil de predir. Les ajudes a les empreses i als autònoms a curt termini són efectives, el que passa és que entrarem en un atzucac econòmic tan gran que el futur és molt incert. A curt termini els autònoms estan cobrant l'ajuda del cessament d'activitat i els treballadors el 10 de maig cobraran les prestacions d'atur. Els bancs faciliten a les empreses les línies ICO aprovades pel Govern, però es necessiten més ajudes. En primer lloc es necessita el no aixecament de l'estat d'alarma, sinó la flexibilització d'aquest. Hem de tenir en compte que els ERTOs de força major estan lligats a la finalització de l'estat d'alarma, i si en el moment en què s'aixeca, les empreses automàticament han de posar a treballar tots els seus empleats, això serà insostenible, ja que l'activitat econòmica anirà tornant progressivament. És necessari que se suavitzi l'estat d'alarma, es comenci a deixar obrir activitats i les empreses puguin incorporar progressivament els treballadors a l'activitat econòmica sense haver d'incorporar la totalitat de la plantilla en el mateix moment.

I es necessita fer un altre pas?

Molta més flexibilització en el pagament dels impostos i de la Seguretat Social. Les empreses amb problemes que tenien ajornaments a l'Agència Tributària van veure suspès el seu pagament, però la nova data és el 30 d'abril. Ja no és possible la renegociació de l'ajornament i per tant poden incórrer en uns recàrrecs i sancions que poden ascendir fins al 50% de l'import. El mateix passa amb la Seguretat Social, que estableix uns terminis de sol·licitud d'ajornament que finalitzen el 10 d'abril, vint dies abans del termini de pagament, per tant, sense comptar amb la dificultat de plantejar-ho amb tanta antelació.

Es cobraran?

De fet ja s'estan cobrant. Les que serà més difícil que es cobrin i de fet no s'han començat a tramitar són les ajudes que ha ofert el Govern de Catalunya. Tenen tanta lletra petita que són quasi impossibles de complir. Com diem en l'argot professional, són «de cara a la galeria» i en la majoria de gestories hem recomanat la tramitació de les ajudes de l'Estat, ja que són incompatibles amb les de la Generalitat, i són aquestes segones dubtoses en el seu cobrament.

Quin futur preveu que quedi?

Serà complicat, ja que el territori gironí està molt lligat al sector turístic i aquest es veurà afectat molt negativament per la manca de turistes estrangers durant els pròxims mesos. D'altra banda, tenim un territori amb un important sector agrícola, ramader i d'indústria alimentària, i aquest sector ens ha d'ajudar a dinamitzar la zona. Serà molt important l'actitud individualitzada de cada un, el comerç de proximitat és fonamental. Si la majoria dels ciutadans van a comprar als comerços locals, destinen el seu temps d'oci per la zona i també les vacances, l'economia de la zona de mica en mica s'anirà refent. Si la despesa es realitza en el nostre territori aquests diners són reinvertits en el nostre territori. Quan les compres es realitzen a les grans marques o per internet a l'estranger aquests diners ja han marxat i no tornaran. Això ho teníem solucionat perquè ens venien turistes estrangers però aquests anys no vindran i ens hem d'ajudar mútuament.

Es recuperaran els llocs de treball?

Molts es perdran, ja que el volum d'activitat econòmica serà inferior i segurament tornarem a una important crisi econòmica. L'esperança és que el teixit empresarial no està tan endeutat com a la darrera crisi econòmica i esperem que hi hagi menys empreses que presentin concurs de creditors i per tant, menys llocs de treball que es perdin massivament.

Si les crisis generen noves oportunitats, creu que d'aquesta en sortiran noves formes de generar negoci i nous emprenedors?

El gran canvi d'aquesta crisi ha estat la implantació del teletreball, amb les dificultats que porta el mateix, però hi haurà un augment en empreses tecnològiques per tenir les empreses preparades per poder teletreballar en situacions de necessitat o normals. I nous emprenedors també hi seran, com per exemple en la implantació de nous sistemes de reunions per videoconferència que segur que evolucionaran molt en els pròxims mesos.