Olot no té espai per enterrar creients musulmans segons el seu ritus religiós. Fins ara el més habitual era repatriar els difuns als països d'origen però, amb la covid-19, les fronteres estan tancades. La comunitat musulmana fa més de deu anys que reclama un espai i ara han fet una nova petició d'urgència enmig de la crisi sanitària. L'Ajuntament i la comunitat coincideixen que caldrà trobar una solució definitiva quan acabi l'estat d'alarma i des de l'Ajuntament s'han compromès a estudiar com habilitar un espai a un dels cementiris que ja hi ha a la ciutat. Mentrestant, la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat valora cada cas per trobar un lloc d'enterrament a cementiris habilitats per a creients musulmans com Collserola.

La crisi de la covid-19 ha posat sobre la taula la necessitat de les ciutats de tenir un espai per enterrar els ciutadans de fe musulmana. Olot n'és un exemple, on la comunitat islàmica ha demanat abordar el tema amb urgència al no tenir un espai habilitat per poder-ho fer complint amb l'islam, una religió que entre altres aspectes estableix que s'ha de fer a terra i amb el cos orientat cap a la Meca alhora que no es permet la incineració.

"Ens preocupa molt no tenir cap lloc a la ciutat", explica a l'ACN Rahal El Hoummi, un dels imams de la ciutat. Assenyala que aquesta petició ja la van fer fa més de deu anys i que és una "necessitat real" perquè la comunitat musulmana cada cop és més gran i forma part del teixit social. Amb el tancament de fronteres, la repatriació dels difunts (el més habitual fins ara per enterrar els ciutadans de fe musulmana al seu país d'origen) ja no és una opció. "Amb la covid-19 vam veure que hi podria haver problemes i vam demanar a l'Ajuntament que es poguessin solucionar les urgències i, un cop hagi passat, trobar una solució definitiva", afegeix.

Per la seva banda, l'alcalde d'Olot, Pep Berga, coincideix plenament amb aquesta reflexió. Després de diverses converses amb els representants de la comunitat musulmana, també creuen que cal trobar una solució definitiva perquè actualment la ciutat no està preparada per fer-hi enterraments d'aquesta fe i complir amb els seus ritus funeraris. Berga assegura que quan la crisi sanitària s'acabi, es posaran a treballar per habilitar un espai a un dels tres cementiris catòlics i poder així enterrar els ciutadans musulmans a dins d'aquest recinte. "Ara ja hi ha famílies que es plantegen poder enterrar-los; han passat prou anys perquè se sentin arrelades i han de tenir l'opció de poder ser enterrats aquí si ho volen", afegeix.

Explica que des de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat, que fa unes setmanes ja va demanar als municipis catalans que busquessin un espai per als enterraments musulmans arran de la covid-19, recomana no separar els ciutadans de diferents confessions en cementiris diferents sinó que n'hi hagi un de municipal per a tothom. Segons el batlle, "ens ho haurem de mirar amb una tranquil·litat que ara mateix no tenim".

Hi ha altres veus de la comunitat musulmana, però, que preferirien tenir un espai fora del recinte del cementiri catòlic. "Entenc que és una situació d'emergència però personalment crec que s'hauria de poder trobar un terreny, encara que fos al costat del cementiri actual, que estigués adaptat a la confessió", segons Laila El Gamouchi, una de les fundadores del projecte Al Rahma i actualment regidora d'ERC a Olot, principal força a l'oposició. Creu que aquest és un tema a resoldre amb "voluntat política" i que caldria agilitzar els tràmits administratius per poder habilitar un espai davant l'escassetat de parcel·les a Catalunya per a enterraments islàmics. També apel·la al dret a poder ser enterrat a la ciutat on has viscut perquè els fills i futures generacions tinguin els seus avantpassats a prop i no haver de marxar a un altre país. Des del seu punt de vista, aquest és un tema clau per a l'arrelament.

Estudiaran cas per cas

I mentre no s'hagi resolt de forma definitiva, ajuntament i comunitat han acordat que durant la crisi sanitària s'estudiarà cas per cas per trobar un emplaçament a un cementiri que permeti el ritus funerari musulmà amb l'ajuda d'Afers Religiosos. Des de l'inici de la pandèmia només s'han trobat de moment amb la mort d'un olotí de fe musulmana que va haver de ser enterrat a Collserola.

A comarques gironines només Calonge i Sant Feliu de Guíxols tenen cementiris on es poden fer enterrament de persones musulmanes empadronades. Arran de la covid-19, Reus i Vic també ho han fet recentment.