27 de abril de 2020
27.04.2020
Diari de Girona

El (veritable) negoci de l'oli d'oliva tampoc és per a qui el produeix

El confinament ha fet créixer les vendes d'oli d'oliva -des de l'exagerat 97% dels dies posteriors al decret d'alarma fins al 31% amb què es van tancar les quatre primeres setmanes- sense que això sembli que hagi de tenir un efecte proporcional en els productors

27.04.2020 | 06:00
El (veritable) negoci de l'oli d'oliva tampoc és per a qui el produeix

Abans-d'ahir al matí, en un dels concorreguts supermercats de Girona en els dissabtes de confinament, es trobaven ofertes d'oli d'oliva a menys de tres euros el litre (si es compraven un mínim de dues ampolles). Petits cartells amb el cada cop més clàssic reclam de «2a unitat al 50%» intentaven cridar l'atenció dels clients sobre un producte, l'oli, que als països mediterranis no necessita grans promocions. Més car, o més barat, tothom s'acaba emportant la seva ampolla d'oli en les seves escapades al supermercat i, en temps de confinament, amb tothom cuinant a casa més del que s'haurien imaginat mai, la venda d'oli d'oliva s'ha disparat. Al conjunt d'Espanya, segons dades del ministeri d'Agricultura i Alimentació, se'n va despatxar un 97% més en la primera setmana de reclusió obligatòria de la població a casa en una tendència que, un cop passada la pulsió a l'acaparament de productes que hi va haver els primers dies, es va mantenir en el 31% més de vendes d'oli del que serien normal en les quatre primeres setmanes d'estat d'alarma.

Arribats a aquest punt, classe d'economia bàsica (i al mateix temps massa innocent): «Si hi ha molta demanda d'oli, produir oli d'oliva ha de ser un bon negoci». És una afirmació senzilla, sembla evident fins i tot, però és tan bàsica com innocent perquè, segons un estudi a escala estatal fet públic ara pel COAG (Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos), el preu que s'està pagant ara als productors d'oli és un 15% inferior al de fa un any i fins a un 38% més baix del que s'aconseguia el 2018 amb uns preus que, a criteri d'aquesta organització, es troben per sota del cost de producció. No és una situació nova, ni exclusiva de l'oli d'oliva. Molts cops, els pagesos catalans i de la resta de l'Estat s'han mobilitzat per denunciar l'enorme desproporció entre el que reben per, per exemple, un quilo de fruita dolça o de verdura, i el que aquest mateix producte acabar costant al consumidor final. Intermediaris, la pressió de grans cadenes de distribució per poder rebaixar preus sense perdre marge de benefici, els augments dels costos... Tot plegat juga en contra d'un sector primari cada cop més castigat per les anomenades «lleis del mercat» que, a criteri de COAG, no són tan abstractes per no poder-se investigar-se i controlar de prop. I assenyalen l'AICA (Agència d'Informació i Control Alimentaris) com l'en­carregada de fer-ho. «L'AICA ha de començar immediatament a verificar que, en els contractes de compravenda d'oli d'oliva, a l'hora de fixar el preu es respecta el cost de producció, tal com recull l'última reforma aprovada de llei de millora de la cadena alimentària», explica un dels portaveus de la coordinadora agrària estatal, Juan Luís Ávila, que veu «intolerable mantenir una situació tan crítica per més temps quan hi ha un repunt del consum que està beneficiant a tots els operadors de la cadena menys als olivarers». La perversió del mercat de la distribució alimentària, amb els productors d'oli d'oliva veient com els beneficis de l'augment del consum, arriba just després que el sector hagués fet molts esforços retenint part de la seva producció per intentar que els preus no baixessin més (aquesta campanya hi havia un 37% menys d'oli espanyol en el mercat que en anys anteriors).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit