En la seva habitual compareixença de cada matí el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va poder confirmar les dades dels últims dies, que demostren que la pandèmia del coronavirus, a Espanya, s'està controlant. L'expansió de la malaltia va retrocedir a nivells del passat 13 de març, un dia abans que Pedro Sánchez decretés el confinament a casa seva de tots els espanyols, amb 1.308 nous casos confirmats mitjançant PCR, i una xifra de morts que havia caigut a 301 les últimes 24 hores, de manera que se'n sumen 23.822.

Són, però, reals aquestes xifres? Perquè, d'entrada, el número de víctimes mortals que computen a Catalunya el Ministeri de Sanitat i la Generalitat no lliguen per enlloc, des que el Govern català va decidir canviar d'un dia per l'altre, el dimecres 16 d'abril, la fórmula per comptabilitzar-los, incloent-hi dades facilitades per funeràries. Dels 23.822 morts que Madrid reconeix (xifres tancades dilluns a les 21 h), en computa 4.808 a Catalunya, tot i que segons la Generalitat, el número real és de 9.923. Un ball de dades, un embolic, que també s'aguditza perquè mentre la conselleria d'Alba Vergés facilita els seus números cada dia al voltant de les onze de la nit, el Ministeri revela l'endemà al matí el còmput que ha tancat a les nou del vespre anterior.

El canvi dictat per la conselleria de Salut es va produir el dimecres 16 d'abril. D'un dia per l'altre, Catalunya duplicava els morts (de 3.756 a 7.097) i triplicava els casos positius (de 36.505 a 94.832). Vergés va defensar el nou sistema al·legant una major «transparència», tot i que algú hi va voler veure també una manera més del Govern català per pressionar Madrid en les seves reclamacions per recuperar les competències en la gestió de la crisi sanitària. Fins aleshores tan sols s'informava del nombre de pacients que havien donat positiu, però s'obviaven els casos d'aquelles persones que tenien símptomes però que no s'havien fet el test. El mateix passava en el recompte de víctimes: es tenien en compte els casos que havien mort en hospitals, però no les altres defuncions (en residències o en els domicilis particulars), ni els que havien donat positiu al test ni els que se sospitava que estaven contagiats.

La informació que facilita Salut cada nit, en un horari molt al límit per a les redaccions que estant tancant l'edició, s'especifiquen les dades de les funeràries. En el comunicat de dilluns passat, per exemple, es recollia que havien mort a Catalunya un total de 9.923 persones amb la covid-19 «o com a sospitosos», i aquí hi ha una de les claus. També s'ofereix la procedència de les víctimes: 2.852 havien mort en una residència, 5.769 a l'hospital, 116 en un centre sociosanitari i 564 al domicili. «Els casos restants són morts en hospitals o casos no classificables per manca d'informació».

Els números no lliguen i des d'aquell 16 d'abril les dades de víctimes catalanes representen més del 41% de les que hi ha a tot Espanya (dilluns era un 41,6%). I, en canvi, fent cas als números del Ministeri (que de les 23.822 defuncions a Espanya anunciades ahir en situava 4.808 a Catalunya) aquest percentatge es redueix al 20,1%. El sistema falla perquè, com admetia el cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, el mateix 16 d'abril en una entrevista a Catalunya Ràdio «és bo comptar com més coses millor però sumar peres i pomes pot ser un embolic». I un altre problema es va començar a generar quan va morir el primer pacient sense haver passat un test positiu: els hospitals no han funcionat mai amb normalitat i amb kits de diagnòstic per a tothom, i la situació encara es va agreujar més quan van començar a morir usuaris de residències de gent gran que en alguns casos arribaven als hospitals però en d'altres no.

Amb les dades de la Generalitat, Catalunya supera de llarg el número de morts de països com Alemanya (5.750), Turquia (2.900), Bèlgica (7.207), Països Baixos (4.518), Suècia (2.274), Iran (5.806), el Brasil del controvertit Bolsonaro (4.543) i Mèxic (1.434), entre d'altres. També és veritat que cadascun d'aquests estats comptabilitza les víctimes del COVID-19 amb particularitats diferents, que també compliquen fer-ne la comparació. La Xina, on va originar-se la pandèmia, continua reconeguent només 4.643 defuncions per culpa de la malaltia. Un altre ball de dades que, fins ara, reconeix a tot el món 211.000 víctimes mortals després d'haver sobrepassat els tres milions de casos a tot el món, segons les dades de la Universitat Johns Hopkins.