Com s'ha readaptat la planta que vostè dirigeix davant la crisi sanitària?

L'any 2019 al nostre servei vàrem donar vora de 1.300 altes, això és unes 110 altes al mes. Des de l'arribada d'aquesta epidèmia amb la primera pacient que vam ingressar el 29 de febrer, hem ingressat fins aquest dilluns 523 pacients, dels quals 391 han estat positius. Si a més li sumem els ingressos per altres motius, això significa que hem quasi augmentat per 5 vegades la nostra activitat ordinària d'hospitalització. Ens hem adaptat a aquesta situació ocupant llits bàsicament dels serveis quirúrgics, que han pràcticament aturat la seva activitat.

Com ha canviat des de l'inici de la pandèmia la manera d'atendre i hospitalitzar els pacients de COVID-19?

La manera d'atendre els pacients ha patit una metamorfosi absoluta. La feina de l'internista se centra molt en la visió integral de la persona quant als seus problemes aguts, però també tenint en compte i integrant tots els seus problemes de salut presents i passats. També ens dediquem a moltes malalties minoritàries a vegades de diagnòstic i tractament complexes que precisen un exercici intel·lectual important, que comporta un contacte molt proper i amb força dedicació de temps a cada pacient. El virus ha trencat aquest esquema. El comportament de la malaltia l'hem après ràpidament amb uns patrons similars en tots els pacients i s'ha convertit en una feina molt repetitiva i protocol·litzada amb poc marge per a la variació. Això té el perill de passar per alt alguns petits fets diferencials que poden ser rellevants en l'evolució del pacient. A més, hem perdut molt el contacte amb el pacient, l'hem de visitar molt protegits, difícilment ens podrà reconèixer, i amb el mínim temps possible per evitar el contagi.

Hi havia especialistes en coronavirus fins ara a l'hospital?

De ersonal especialitzat en Ccoronavirus no n'hi havia ni aquí ni a la majoria de centres arreu del món. Els coronavirus en el nostre entorn fins ara només provocaven quadres catarrals banals i mai en fèiem el diagnòstic específic. El personal especialitzat en coronavirus és el que es dedica a la recerca virològica, no els clínics.

De quina manera es fa seguiment a pacients de la seva àrea a qui s' han hagut d'anular proves o visites?

No hem deixat de fer el seguiment ambulatori de pacients de Medicina Interna/Infeccioses, però ens hem readaptat. Per una banda, com a cap de servei valoro totes aquelles noves peticions que ens arriben i cada membre de l'equip fa el mateix amb els pacients programats de qui ja fem seguiment. Amb això decidim si el pacient ha de ser atès presencialment a l'àrea de consultes externes o pot ser atès telefònicament de forma excepcional i posteriorment reprogramar la seva atenció presencial. Si alguna prova pensem que no es pot posposar contactem amb el servei responsable i la tirem endavant. El que intentem amb tot això és evitar aglomeracions de pacients a les sales d'espera de les nostres consultes i en contacte amb un grup de risc, com són els sanitaris.

Quines afectacions tindrà l'aturada de l'activitat sanitària no essencial?

En el cas de Medicina Interna i Infeccioses l'afectació pels nostres malalts crec que serà raonablement poca. El que haurem de gestionar serà el seguiment de l'elevat nombre de pacients que atenem amb covid-19, ja que les nostres consultes externes ja estaven al límit de la seva capacitat tant per personal com per espais. Un altre problema és l'activitat quirúrgica i dels gabinets d'exploracions complementàries, que estan veient afectada la seva activitat de forma important i que hauran de valorar com gestionar les seves llistes d'espera.

Els pacients hospitalitzats que no tenen el coronavirus tenen un risc alt de contraure'l?

En el temps que portem immersos en l'assistència massiva a pacients amb covid-19 els ingressos amb altres patologies a les plantes d'hospitalització fins ara han disminuït dràsticament. Això inclou els pacients de les diferents àrees quirúrgiques, que són dels més exposats a patir infeccions hospitalàries. Així, el que hi ha hagut ha estat un descens notable de les infeccions nosocomials habituals en l'hospitalització ordinària. Malgrat tot ,el nombre de malalts a la Unitat de Cures Intensives (UCI) ha arribat a augmentar pràcticament un 370% en el moment de la màxima ocupació i actualment estan al voltant d'un 250% del que era la capacitat habitual. La incidència d'infeccions nosocomials en els pacients amb estades més perllongades a l'UCI serà l'habitual, però amb aquest augment d'ocupació cal preveure que el nombre absolut d'infeccions nosocomials s'incrementarà.

El personal sanitari està prou protegit per afrontar el virus?

El personal sanitari de l'hospital i concretament el de Medicina Interna i Infeccioses ja té l'hàbit de protegir-se de diferents infeccions transmissibles des de fa anys. La diferència està en el nombre absolut de pacients contagiosos que hem d'atendre. Això provoca dos problemes, d'una banda manca inicial de suficient material de protecció igual que arreu del món i, de l'altra, el cansament del personal, que ha d'atendre un elevat nombre de pacients.

Com a expert en malalties infeccioses, creu que aquest virus es quedarà entre nosaltres?

La meva opinió és que si ha arribat és per quedar-se. Potser cap malaltia transmissible ha desaparegut espontàniament. Algunes s'han erradicat, o pràcticament, per l'acció de les vacunacions, higiene, tractament de residus o canvis d'hàbits. Altres les hem cronificat amb una baixa letalitat amb tractaments farmacològics com pot ser el cas de la SIDA. Haurem d'aprendre a controlar-lo de forma similar a la grip, amb un programa de vacunació i mesures per evitar el contagi durant les èpoques d'epidèmia. Si té un comportament estacional com ara la grip, una qüestió que per ara és una incògnita, el control efectiu el tindrem quan trobem una vacuna.