30 de abril de 2020
30.04.2020
Diari de Girona

Funerals virtuals per acomiadar els éssers estimats en estat d'alarma

29.04.2020 | 23:09
La mort no descansa malgrat l'estat d'alarma, i els comiats s'han de reinventar

Poques coses hi ha més doloroses que la mort d'una persona estimada. Si n'hi ha alguna, potser sigui la de no poder acomiadar-se d'ella, la de no poder-li retre el darrer homenatge, pas tan transcendent per a l'home, que els funerals formen part de la humanitat des del seu mateix origen. Per aquest motiu, una de les conseqüències més tristes de la pandèmia és l'eliminació de les cerimònies de comiat, en pro de la salut pública. O potser hauríem de dir que s'han eliminat les cerimònies de comiat físiques, perquè -tota crisi alimenta la inventiva- ja hi ha empreses que ofereixen funerals virtuals, que si no són el mateix que el funeral de tota la vida, són el que més s'hi acosta en aquests moments. És el cas d'Adéus, una empresa gironina que ja té vuit anys, dedicada fins ara a serveis musicals, cerimonials i atenció a les famílies en el procés del dol, però que, a causa de les circumstàncies, veu ara com els seus serveis es tornen més necessaris.

Imatges, música i lectura d'un text personalitzat que fa referència a la vida de la persona que ha mort que es fa arribar a la família gràcies a les noves tecnologies. A vegades això és suficient perquè la família senti que l'ha acompanyat en l'últim adeu, i això és que les empreses com Adéus aporten. «El sector funerari representem l'últim pas de la vida, i el primer d'una elaboració saludable del dol, per això les cerimònies de comiat són importants, representen el primer pas per familiars i amics cap a l'acceptació de la pèrdua», explica Alba Talavera, de l'esmentada empresa gironina.

«En aquests moments de confinament, de distància social i de por és quan és més important estar junts de la manera que les circumstàncies ens ho permetin. Si no podem compartir el funeral com ho hem fet fins ara, hem de trobar rituals i/o maneres de retre homenatge que omplin aquest buit», reflexiona Talavera.

El procés comença quan una família es posa en contacte amb l'empresa que es dedica a aquest tipus de cerimònies. Un funeral no pot ser una cerimònia estàndard, requereix que sigui personalitzada. Per aquesta raó, algun representant de l'empresa manté una entrevista amb els familiars, dirigida a conèixer la persona a qui se li farà l'homenatge: la seva personalitat, els seus gustos, les característiques que la feien especial, records compartits que volen posar en valor, i, en definitiva, les anècdotes que defineixen tant la persona com la seva relació amb els seus éssers estimats.

Amb aquesta informació, juntament amb material gràfic i/o notes de veu que la família faci arribar, l'empresa elabora un text personalitzat, de la mateixa manera que faria en un funeral presencial. La diferència és que, ara, amb el text i el material que proporciona la família, editen un vídeo d'uns 10 minuts de durada, acompanyat d'alguna peça musical que la família identifiqui amb el difunt, que es lliurarà al cap de pocs dies, normalment entre 2 i 10.

Pot substituir una cerimònia virtual al funeral «de tota la vida»? La resposta fàcil seria dir que tampoc no hi ha altre remei, tal com estem, i que millor això que res. Talavera va més enllà: «És un bon substitut en les circumstàncies que estem vivim, ofereix la possibilitat de retre homenatge a una persona important a la teva vida, jutament amb d'altres que comparteixen el teu dolor». I afegeix encara: «És una manera de fer comunitat i rebre el caliu humà que tant se'ns està negant aquests dies, sense posar en risc a ningú. A més, permet que persones que estan aïllades per la seva situació personal, vital o de salut puguin participar del ritual».

En aquesta cerimònia -i en això no es diferencia dels funerals que més o menys tots coneixem- és l'homenatge a la persona d'aquí que cobri rellevància especial la informació que ha compartit la família amb els organitzadors. El vídeo és, d'aquesta manera, un repàs a la vida del finat, dels moments que l'han definit i què són més especials pels qui ha deixat enrere.

La gran pregunta és si aquest és un servei que ha nascut en unes circumstàncies extraordinàries i morirà quan aquesta acabi, si ha arribat per quedar-se, a veure si d'aquí endavant podrem assistir a funerals sense moure'ns de casa. «Nosaltres seguirem oferint aquest servei, encara que sigui de manera complementària, és una eina per utilitzar ara i també en el cas que hi tornés a haver un altre brot o un altre estat d'alarma», afirma Alba Talavera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook