Els alumnes, des dels més petits als més grans, estan submergits en la confinada educació en línia, una tècnica complicada que ho és encara més a les llars amb modestos recursos econòmics i digitals. Excepte comptadíssimes excepcions, el Govern ha descartat obrir les aules físiques i l'ensenyament virtual continuarà fins al juny, quan acabi l'any acadèmic 2019-2020, i és possible que s'allargui fins al proper curs.

Segons El Periódico, fonts del Ministeri d'Educació van admetre que «la possibilitat de treballar en línia no es descarta, sobretot, per al començament del curs vinent». Una de les opcions que s'estudien és que pugui haver-hi alumnes presencials i altres de digitals per torns.

Els països que han tornat parcialment a les aules ho han fet multiplicant les mesures de precaució davant el coronavirus: higiene i distància social (pupitres individuals i bastants separats). A la Xina, els col·legis que han obert es desinfecten diverses vegades al dia, l'ús de mascareta és obligatori i hi ha mampares a cada taula. Hi ha centres, fins i tot, que obliguen els estudiants a portar la cara protegida amb viseres de plàstic.

A Espanya, la nova normalitat implica limitació d'aforament en qualsevol recinte amb públic, ja siguin cinemes, teatres, bars o botigues. Queden molts mesos per davant fins que arribi setembre i ningú sap gaire bé com estarà aleshores la situació amb el coronavirus. En tot cas, la por a possibles rebrots fa que les autoritats educatives extremin la precaució. És evident que hi ha d'haver menys alumnes per aula (i no amb 28, com passa ara), però no totes les escoles estan en disposició de disposar de més espai.