L'impacte del coronavirus també ha fet estralls en l'economia espanyola, que va retrocedir un 5,2% durant el primer trimestre de l'any, unes dades sense precedents en la sèrie històrica de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que arrenca el 1970. Fins ara, la major caiguda trimestral del PIB era la del primer trimestre del 2009 (-2,6%). Espanya, d'aquesta manera, s'acosta a la recessió, ja que perquè una economia entri en el que es considera recessió tècnica es requereixen dos trimestres consecutius de creixement negatiu. En tot cas, es dona per feta una contracció del PIB en els pròxims tres mesos, superior fins i tot a la de gener-febrer-març, pel fet que el període abril-juny es veurà afectat de ple per la paralització de nombroses activitats econòmiques com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma.

En els tres trimestres precedents (segon, tercer i quart trimestre del 2019), l'economia espanyola venia creixent a taxes del 0,4%. El retrocés , ara, del 5,2% registrat en el primer trimestre supera les estimacions que havia realitzat el Banc d'Espanya, que havia previst una caiguda del 4,7%, això sí, amb «moltes dosis de cautela», ja que aquest càlcul es basava en suposar una proporció determinada de descens d'activitat en algunes branques.

En taxa interanual, el PIB del primer trimestre es va contraure un 4,1%, enfront del repunt de l'1,8% del trimestre anterior. Es tracta del major retrocés des del segon trimestre del 2009, quan l'economia espanyola es va contraure un 4,4% interanual. No es registraven dades negatives de PIB des de finals de 2013.

Les dades trimestrals també mostren un enfonsament del consum de les llars del 7,5%, sense precedents en la sèrie històrica. Per contra, la despesa pública va trepitjar l'accelerador entre gener i març i va créixer un 1,8%, la seva major alça en dotze anys, concretament des del primer trimestre de 2008. Per la seva banda, la despesa en consum de les institucions sense ànim de lucre i al servei de les llars va avançar un 0,8%, cinc dècimes més que en el trimestre precedent. La inversió, per la seva banda, va registrar en el primer trimestre la seva major caiguda en 11 anys (des del segon trimestre del 2009), retrocedint entre gener i març un 5,8%. Les exportacions i importacions es van desplomar en ambdós casos un 8,4% en el primer trimestre. Les vendes a l'exterior venien de créixer un 0,6% en el trimestre anterior, mentre que les importacions havien caigut en l'últim quart del 2019 un 0,8%.

L'INE assenyala que la situació provocada pel coronavirus fa que certes variables, com les hores efectivament treballades, siguin més rellevants en els moments actuals a l'hora de mesurar l'evolució de l'ocupació. «Es considera que aquesta variable, enfront dels llocs de treball equivalents a temps complet, és la que reflecteix de manera més clara els efectes induïts en l'ocupació pel brot de covid-19 i les successives mesures adoptades», apunta. Així, l'ocupació de l'economia, en termes d'hores treballades, va caure en el primer trimestre un 5% respecte al trimestre anterior. Aquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (de -1,9%, fet que suposa 2,8 punts menys que en el quart trimestre) a causa de la reducció que s'observa en les jornades mitjanes a temps complet (-3,1%).

La caiguda del PIB és comuna a l'eurozona: el seu producte interior brut va registrar en el primer trimestre de l'any una davallada del 3,8% respecte dels tres mesos anteriors, quan havia crescut un 0,1%, cosa que representa la major contracció trimestral de l'activitat de l'eurozona en tota la sèrie històrica com a conseqüència de l'impacte de la pandèmia. El Banc Central Europeu (BCE), de fet, ha alertat que les crisis econòmiques podrien provocar un enfonsament del PIB de l'eurozona d'entre el 5 i el 12% el 2020, segons la presidenta, Christine Lagarde. «Europa està patint una recessió d'una magnitud i celeritat sense precedents en temps de pau», va dir.