En dies com ahir, un diria que vivim en la utopia de conte Los últimos Vermicelli, on els grassos s'han d'ocultar perquè són perseguits per les forces de l'ordre, disposats a eliminar-los. Organitzen trobades clandestines en llocs remots, on -a la manera de Farenheit 451- memoritzen receptes de cuina per evitar que «ells» se n'apoderin. «Ells» estan sempre buscant els grassos, i si no poden convertir-los a una vida sana i un menjar saludable, no dubten a eliminar-los. Sense remordiments. Sense contemplacions.

Només sortir de casa, abans de les 9 del matí, quasi m'atropella una joveneta amb malles grises ajustades i auriculars, que corria per la vorera. No diré que sigui mala manera de morir, millor ser envestit per una atleta amateur que per l'autobús de la línia 5, però la cosa augurava un mal matí. No em va ni mirar, així de disparada va sortir de casa. El que va passar ahir va ser com obrir una ampolla de cava després d'estar xarbotant-la durant gairebé 50 dies. La gent va sortir a pressió. Sense mirar prim.

En ser el primer dia, es van veure coses estranyes, algunes inversemblants. Com el ciclista, al carrer major de Salt, que circulava al meu davant i, en trobar un semàfor en vermell, es va aturar. La gent el mirava incrèdula, li feia fotos, li tirava flors, hi havia qui el tocava per assegurar-se que era real. Ho era. I a més, anava sol, cosa que contrastava amb les desenes de ciclistes que ahir feien esport en grup, contravenint les indicacions de la norma. Les normes no s'han fet pels ciclistes, com és sabut, així que les carreteres -especialment la zona de Sant Daniel- es van convertir en paratges plens de grups de quatre o cinc, tots disfressats com si fossin escapats de la darrera etapa de Tour, i mirant amb enveja si la bicicleta del company era més cara que la pròpia.

Sant Daniel, però també la Devesa, van ser els indrets que la majoria de gironins -excepció feta de la senyoreta que quasi m'atropella en sortir de casa- va triar per practicar esport el primer dia que era legal fer-ho. Tanta ha sigut la tabarra que ens van donar els darrers dies amb la possibilitat de sortir a fer esport, que un no feia més que veure senyores i senyors que anaven a comprar el pa o venien del súper amb el carret de la compra, però vestits amb xandall o -els més agosarats- amb malles, que no sigui dit que un no pot posar-se en forma anant a la botiga de la cantonada. Més que el dia nacional de l'esport, ahir va ser el dia de vestir d'esport.

Saltirons, guants i pals

La Devesa presentava un aspecte semblant a Central Park de les pel·lícules americanes, faltava algú llançant el frisbee perquè l'enxampés el gos. Una senyora fent saltirons mentre espera que el semàfor es posi verd, senyal d'incontinència urinària. Grups de tres i quatre persones fent esport junts, senyal de no fer cas a la normativa. Uns quants caminant ajudats de pals de muntanya, senyal que no s'han adonat que caminen sobre asfalt i en terreny planer. No pocs corrents amb mascareta, senyal que mai no han fet esport. Un corrent amb guants a més de mascareta, senyal que és un proctòleg acabat de sortir de la consulta. Un altre que passa esbufegant com si s'acabés el món davant l'encuriosida mirada -hi ha mercat a la Devesa- del gitano que ven verdures, senyal que ja no té edat per aquests esforços. Parelles que -amb xandall, tu diràs- passegen agafats de la mà, senyal que no són matrimoni. Pep Martí, entrenador del Girona, em passa al costat a ritme de qui ha sigut esportista professional.

Les mateixes transgressions de la norma de fer esport individual, hi havia a Sant Daniel i a les Ribes de Ter. No així a la gespa del pavelló de Fontajau, quasi deserta. En altres circumstàncies pot ser un lloc ideal per practicar esport, però la deixadesa que hi impera fa témer que entre el que abans era gespa i ara herbes salvatges, hi visquin orangutans, marsopes i guineus de l'àrtic. Ningú s'arrisca.

Poc abans de les 10 del matí, els carrers es buiden. És l'hora límit, quan sonin les campanades, les bicicletes es convertiran en carabasses i les vambes de 250 euros en xancletes de platja. Demà serà un altre dia i els grassos quedaran exterminats.