esprés d'un 2019 pletòric, amb la gira de celebració del 10è aniversari, El Pot Petit havia d'estrenar la nova gira el 14 de març passat a Viladecans. Una doble actuació, amb totes les entrades exhaurides, que coincidint amb el dia del decret de l'estat d'alarma es va haver de cancel·lar. Aquell i tots els que venien a continuació, a hores d'ara ja uns 50 del centenar que tenien contractat per l'any 2020. Ara el grup intenta sobreviure a la crisi, precisament quan molts dels membres s'havien animat a fer el pas de viure de la seva música. Tot i que el procés de desescalada de Pedro Sánchez estima que al juny es podran arribar a fer concerts a l'aire lliure amb un màxim de 800 assistents, asseguts, i separats per dos metres, a Helena Bagué li costa imaginar com serà la seva professió en la «nova normalitat»: «Els concerts són per cantar, ballar i relacionar-se i en aquestes condicions, i més parlant d'un públic infantil i familiar, serà complicat. Es parla que ens haurem de refundar, però la nostra feina no té sentit sense el públic al davant i tocant en directe», subratlla.

La sensació del col·lectiu és que la cultura és una de les grans damnificades de la crisi sanitària i econòmica. Molts ajuntaments que ja han suspès la festa major dediquen els diners que tenien previst invertir-hi a partides socials. «Això està molt bé perquè tots hem de ser persones però no s'adonen que si no es fa res per nosaltres, deixen a l'estacada un sector molt important. Si la cultura a vegades ja es veu relegada, la popular, la de les festes majors, encara és més invisible i sempre som els últims. Molta gent viu d'aquest món, no només nosaltres, que som músics professionals, sinó també muntadors, tècnics de llum i so...». Ho argumenta Miquel Comadevall, músic i representant de l'Orquestra Maravella. Un 2020 que es presentava amb uns 120 concerts assegurats, de moment, està aturat, i ja els n'han cancel·lat una vintena. Mouen 24 persones «i la pregunta del milió és com podrem arribar a l'any que ve si no hi ha solucions».

L'última actuació de la Maravella va ser a Roses, el 23 de febrer, per Carnaval, amb un concert i ball. Des d'aleshores els músics no s'han tornat a trobar. Han quedat a l'aire els assajos, que fan a Caldes, i els preparatius del xou d'aquesta temporada. Comadevall no es veu a l'escenari, almenys, fins ben entrat el mes de juny o el juliol, i en una «nova normalitat» que segurament els permetrà fer concerts amb les condicions imposades pel Govern, «però no balls, això segurament trigarà més perquè aquí no pots mantenir la distància». Si poguessin reprendre actuacions al juliol, es donarien per satisfets.

«Trobem a faltar que hi hagi un decret llei o una normativa perquè tots els ajuntaments actuïn de la mateixa manera a l'hora de suspendre actuacions fruit del coronavirus. Ara tothom ho fa com vol. El tema és que hi ha uns contractes firmats i que nosaltres no podem anar a treballar», afegeix el representant de la Maravella. Trobar, per tant, la fórmula per salvar la validesa dels acords tancats és una de les coses que també preocupa a Albert Fort, de l'Orquestra Di-Versiones. Els de Calonge ja donen per gairebé perdut l'estiu. La Diverland, el seu festival de finals de maig, ha passat a l'octubre i no tenen gens clar poder fer la Diverbeach a Sant Antoni, que porta unes 10.000 persones a la platja, a finals d'agost. De les 40 actuacions que tenien per aquests propers mesos els n'han caigut la meitat. «Hi ha ajuntaments que han decidit retallar per aquí i invertir més en temes socials. Ho entenem, però aquests pressupostos s'haurien de mantenir, el nostre sector sempre és el primer de sortir quan s'han de fer actes solidaris», explica. Per això reclamen que les actuacions que ara no es puguin fer no s'anul·lin, sinó que es mirin de reprogramar per més endavant. Els Di-Versiones normalment abaixen el ritme de bolos a partir d'octubre i aquest any es plantegen impulsar la tardor i l'hivern per salvar l'any. Fort afegeix un altre punt de vista: «Molta part del teixit associatiu i cultural dels municipis depenen de les festes majors i dels diners que recapten a les barres o a les barraques per tirar endavant les seves activitats. És un altre argument per destinar recursos perquè quan això es desencalli es pugui rebre algun percentatge del que tenim firmat i mirar de reprogramar i replantejar concerts».

Als de Calonge no els espanta, en aquest sentit, la «nova normalitat». Els concerts multitudinaris quedaran aparcats per temps i estan disposat a trobar noves fórmules per seguir interactuant amb el seu públic. Albert Fort diu que «hi poden haver moltes fórmules, per exemple, fer un concert a la plaça del poble i que sigui retransmès en streaming per la gent d'allà i que aquestes persones tinguin presència virtual, o pujant a dalt d'una carrossa i tocar mentre ens passegem per la localitat». Durant el confinament, els calongins han arrasat a les xarxes amb dues versions noves ( No tornaré a casa, del Be My Baby; i La Felicita), han organitzat concursos i han mirat d'engrescar a la seva manera el personal. Precisament Helena Bagué és una de les artistes convidades en la versió del tema d'Albano i Romina Power. El Pot Petit també ha potenciat el contacte amb els seus milers de seguidors via xarxes socials, i ha penjat el video de l'espectacle del 10è aniversari per obtenir alguns ingressos. Bagué, amb tot, no amaga que està tipa «de les pantalles» i anhela despertar-se del malson i retrobar el públic en els directes.