04 de maig de 2020
04.05.2020
Diari de Girona

El confinament avança l'edat dels infants addictes a la tecnologia i a les pantalles

La psicopedagoga Tati Cortés detecta un augment de les consultes de pares preocupats perquè els fills estan enganxats als dispositius digitals

04.05.2020 | 00:02
La psicopedagoga Tati Cortés al despatx on treballa a Canàries.

L'ansietat d'adolescents confinats i la seva addicció creixent als dispositius digitals, un fenomen que també s'ha accentuat entre infants, han augmentat les consultes de mares i pares a psicopedagogues com Tati Cortés, de Llagostera, tot i que ara treballa a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, des d'on continua oferint tractament virtual a joves gironins.

A mesura que han avançat les setmanes, l'especialista ha notat un increment de la preocupació de famílies per l'addicció dels fills a les noves tecnologies i ha comprovat que «l'edat estàndard de la tecnoadicció ha anat baixant», d'una mitjana de 10 anys pel que fa als nens i de 12 a les nenes fins als 6 o 7. La llagosterenca afirma que hi ha una relació directa amb el confinament, des del tancament activitats d'oci a l'aire lliure i de les extraescolars perquè, ara, aquesta franja horària s'ocupa sobretot amb tecnologia. Cortés diu que una bona manera de veure l'addicció és l'increment de les enrabiades «perquè abans no en feien tantes».

La psicopedagoga atribueix aquest fet a una «mala gestió en l'educació a casa», ja que molts pares tenen pocs recursos educatius i d'esbarjo. Solen tenir-los «aparcats –afegeix– i la tecnologia és un pegat en l'espai d'oci» que utilitzen per «calmar-los, en comptes de recórrer a un joc, perquè així el nen canvia de xip mental i no molesta». Segons Tati Cortés, «la mancança ja hi era i ara hem evidenciat la dificultat»; però aclareix que això no passa en tots els casos, ja que «hi ha pares que estan retrobant-se amb els fills».

A partir de les consultes que rep, l'especialista destaca l'addicció a la televisió i a les noves tecnologies, a través dels quals infants i adolescents s'enganxen, «es vicien –matisa–, a jocs que solen ser agressius, amb conflicte, on poden manipular un personatge»; un fet que «és un indicador emocional important perquè vol dir que estan creant una cosa que no són i així no els ensenyem a gestionar la frustració».

Intolerància a la frustració

Tati Cortés explica que «cent minuts seguits totalment concentrats en una pantalla és molt» i adverteix que «a partir dels deu anys ja crea una addicció, amb les seves conseqüències». I aquestes poden concretar-se en «ansietat prematura, una intolerància a la frustració que genera agressivitat, absència de límits, que a partir d'ara no tolerin les normes, falta de respecte als pares i la pèrdua de tots els valors socials i relacionals que hi ha d'haver en una casa»; a més a més, apunta que «perdre la noció del temps –com sol passar en aquestes situacions– pot tenir conseqüències físiques».

Per tal d'intentar evitar excessos i problemes posteriors, la psicopedagoga remarca que «el més important és establir horaris –diürns– i pactes». També planteja recursos útils com ara «jugar al mateix joc a què està enganxat en un altre idioma, perquè si tenen dificultats sorgeix el rebuig»; ajudar els menors a buscar altres activitats i jocs que no siguin tan addictius; fixar blocs horaris al llarg del dia; racionalitzar els continguts i no tenir tecnologia a l'hora dels àpats, o oferir «una teràpia que ajudi el nen a saber per què s'ha viciat, ja que quan ho fan a aquesta edat sol respondre a un buit emocional». La paradoxa d'aquest últim punt és que el confinament obliga que les teràpies siguin telemàtiques, així que «el tractament és difícil –reconeix– perquè els estàs dient que no es connectin».

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook