04 de maig de 2020
04.05.2020
Diari de Girona

El govern dels savis

04.05.2020 | 06:00
El govern dels savis

La ciència opera amb principis que tenen l'aplom insubornable de la llei de la gravetat. La política, en canvi, és l'art de sumar voluntats per provocar canvis en la societat tenint en compte que les opinions, sovint, no coincideixen amb els mesuraments de la realitat i que els interessos canvien de mà amb més rapidesa que la falsa moneda. Les dificultats per fer compatibles aquests dos criteris estan en l'origen de la frustració que han deixat al seu ­darrere els intents que hi ha hagut per conjuminar ciència i política des que Plató va proposar fa 25 segles el seu «govern dels savis».
Hi ha motius per pensar que ara, davant l'estupor general que ha causat la major pandèmia de la qual hi ha memòria, els polítics i els científics sabran entendre's per construir un món millor?
El matemàtic i economista Juan Ignacio Crespo es mostra pessimista. «Tot continuarà igual. L'ésser humà té una capacitat innata per oblidar les males experiències i quan passi l'alarma i es reactivi l'economia, tornaran la cobdícia i l'obsessió pel curt termini. En el futur, els científics tindran el paper que van tenir fins ara», pronostica.
En la seva opinió, plantejar un repartiment de funcions diferent aniria contra la naturalesa de cadascun d'aquests oficis. «El polític és com un guàrdia urbà: cal demanar-li que dirigeixi el trànsit sense causar més problemes dels que hi havia. Al científic cal demanar-li la vacuna, no que sàpiga governar el món», afegeix.
Tampoc és aquesta l'aspiració de la comunitat científica quan reclama més atenció per part dels qui dissenyen la vida pública, sobretot quan ni ells mateixos es posen d'acord en els seus diagnòstics. A quins experts degueren escoltar les autoritats quan va començar a propagar-se el coronavirus?, als que van aconsellar a Boris Johnson que el deixés estendre's per aconseguir la immunitat de ramat o als que van reclamar el confinament setmanes abans que aquest s'aprovés? «Per això és convenient que els equips d'experts que assessoren el poder siguin variats i independents. Però la decisió final ha de prendre-la el governant, no el científic», assenyala la viròloga del CSIC Margarita del Val.
En el seu llibre La democràcia del coneixement, el filòsof polític Daniel Innerarity adverteix de les limitacions que té cadascun d'aquests àmbits en la la vida pública i d'entendre's mútuament. «La decepció dels polítics que no els proporcionen consells clars i segurs es­­ ­correspon amb la decepció dels científics de qui sovint el consell no és escoltat. Quan es tracta de pensar les relacions entre saber i poder, convé tenir en compte que ni un sap tant ni un altre pot tant», escriu el filòsof.
Aquestes setmanes, els gabinets científics s'han convertit en el diapasó que afina la música que surt dels despatxos governamentals de tot el món. Suposa això un correctiu de la ciència sobre la política? «No ho crec. La ciència només està interessada en la veritat, mentre que la política també ha d'atendre criteris d'oportunitat, les repercussions econòmiques de les seves decisions i fins i tot una idea de salut pública més àmplia que la dels epidemiòlegs», respon Innerarity, encara que reconeix que aquesta pandèmia està fent que es plantegin qüestions que fins avui no s'havien discutit. «Un dels grans debats del futur serà decidir quin lloc haver d'ocupar la ciència en la presa de decisions polítiques», alerta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit