El nombre de morts diaris amb coronavirustot i que va repuntar lleument a 185, de manera que ja en són 25.613 en total. El nombre de contagis confirmats mitjançant PCR va ser més del doble que dilluns amb 867 casos nous, 219.329 en total.
Mentrestant, les hospitalitzacions des de l'inici de la pandèmia ascendeixen a 119.609 després que ahir se n'afegissin 720, més de la meitat a Catalunya (426), seguida per Madrid (110). Dels nous pacients, 37 van requerir cures intensives, 11 dels quals a Madrid i 9 a Catalunya.
Quant a les morts, més de la meitat es van produir a Catalunya (50) i Madrid (44), tot i que en onze autonomies se'n van registrar deu o menys. Així, Espanya segueix sent el quart país del món amb més defuncions, per darrere dels Estats Units (67.456), Itàlia (29.079) i el Regne Unit (28.734).
Malgrat que les xifres són «favorables» i fan pensar que «estem en molt bona posició» per iniciar el procés de transició, Simón va apel·lar un dia més a la prudència per evitar «aquests temuts rebrots».
Amb aquest nou balanç, Espanya es manté al capdavant d'Europa en nombre de contagis, seguida d'Itàlia, amb 211.938, i el Regne Unit (190.584) i ocupa el segon lloc mundial per darrere dels Estats Units, on superen el milió (1.152.372 ).
La comunitat amb major nombre de contagis és Catalunya amb 452 casos confirmats (en total 50.771), però qui segueix encapçalant la llista pel que fa a la xifra global és Madrid, amb 62.989 contagiats amb 143 de nous.
Control al setembre
La pandèmia de COVID-19 si es manté l'actual tendència de reducció de casos, segons un estudi realitzat per la Singapore University of Technology and Design, que realitza un monitoratge predictiu diari sobre l'evolució de la pandèmia a nivell mundial.
Segons les seves anàlisis, afirmen que el 7 de maig podria haver-se arribat al 97 per cent del total de casos que generarà el coronavirus a Espanya, i el 99 per cent al 22 de maig. En els seus experiments, han realitzat tres estimacions alternatives de dates finals del coronavirus: la data per arribar a l'últim cas previst, la data per assolir el 99 per cent del total de casos previstos, i la data per aconseguir el 97 per cent del total de casos previstos.
Si bé aquesta investigació mostra que la pandèmia ha acabat «teòricament» a la Xina, Corea de Sud i Austràlia -malgrat un petit nombre de casos locals reportats diàriament-, també mostra que el món seguirà patint fins a finals del 2020 si romanen les actuals trajectòries de polítiques governamentals i comportaments individuals i sense cures mèdiques ni vacunes.
En qualsevol cas, puntualitzen que especificar una data final és de «naturalesa arbitrària». «Tenint en compte la incertesa i la flexibilitat, un pot simplement explotar la corba estimada del cicle de vida, especialment el seu segment més dret de la cua, per examinar i detectar quan i en quina mesura desapareix gradualment la pandèmia», argumenten.
Durant la pandèmia, s'han realitzat diversos esforços per pronosticar els casos d'infecció, les morts i els indicadors mèdics o econòmics. S'han adoptat o desenvolupat diversos models i mètodes per a diferents contextos i propòsits de predicció. No obstant això, la predicció de el futur és incerta per naturalesa.
«Raig d'esperança»
El director d'emergències de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Mike Ryan, ha qualificat com a «raig d'esperança» els resultats dels recents assajos clínics del medicament remdesivir, de la companyia Gilead, als Estats Units com a tractament per a la COVID-19.
«Donem la benvinguda a les dades recents sobre les proves als Estats Units, que donin un raig d'esperança sobre l'ús potencial del medicament i estarem participant en discussions amb la companyia Gilead i aquest país per fer que aquesta medicina estigui disponible de manera més àmplia a mesura que obtenim més dades sobre la seva efectivitat», va comentar Ryan a la roda de premsa d'ahir.
Precisament, ahir la Comissió Europea va organitzar una conferència de donants per a impulsar la cerca de vacunes i tractaments contra el coronavirus en la qual es va aconseguir el compromís de 7.400 milions d'euros.
Per la seva banda, el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, va agrair les contribucions, però va puntualitzar que això és solament un «pagament inicial» i faran falta molts més diners.
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
