És un greuge per a l'economia dels territoris descentralitzats el desconfinament per províncies o regions sanitàries? Segons el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, la resposta és: «Sí». De fet, Colomer demana que el desconfinament «es faci per comarques per evitar greuges»: «El COVID-19 ja ha tingut prou impacte negatiu sobre l'economia al Ripollès per sumar al ritme del desconfinament greuges que són evitables». Colomer defensa que el criteri actual «és absurd» perquè «les fórmules que hi ha actualment sobre la taula fan que el Ripollès s'encaselli a la mateixa fase que la ciutat de Girona, que té quatre vegades més població i multiplica per deu el nombre de positius per coronavirus». D'altra banda, Colomer -que és regidor de Territori i Empresa a l'Ajuntament de Ripoll- afegeix que el Ripollès té relacions econòmiques i vincles amb poblacions que queden fora de la província de Girona o de la seva regió sanitària, com és el cas de Bisaura o la Pobla de Lillet.
En aquest mateix sentit es manifesta el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, que exposa que «no trobem encertat que la gent de Blanes pugui anar a Figueres i no pugui anar a Tordera». En el cas de la Selva, hi ha molts municipis que són limítrofs amb la província de Barcelona, com Sant Hilari, Arbúcies, Riells o Breda. Segons Balliu, caldria implementar un altre mètode que permetés la mobilitat entre poblacions properes encara que siguin de províncies diferents: «Pensem que hi hauria d'haver un altre barem, pot ser que delimiti per quilòmetres».
El president del Consell Comarcal del Gironès, Quim Ventura, es mostra més equidistant i assegura que tots els desconfinaments «tenen avantatges i inconvenients»: «Hi ha municipis amb més afectació per COVID-19 però l'afectació pot estar focalitzada principalment en centres assistencials o també per altres supòsits que caldria conèixer i analitzar». Ventura afegeix que el món municipal és «molt efectiu»: «És evident, però, que cada municipi de cada comarca té informació molt detallada del seu territori i, per tant, amb coneixement de dades per municipis o comarques de l'emergència sanitària, que per ara no tenim, llavors es podrien aplicar mesures de desconfinament molt més concretes o àmplies coneixent la realitat de cada lloc. Per ara rebem les informacions sense possibilitat d'intervenir en aquestes i a més les rebem amb poc marge de temps».
La Catalunya Nord
Un altre dels factors que reivindiquen des del Consell Comarcal de l'Alt Empordà és la mobilitat amb l'estat francès. La presidenta del Consell i alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, explica que «les decisions de l'Estat francès afectaran de manera directa aquesta zona i per tant seria necessària aquesta permeabilitat», i afegeix que «està clar que, fins que els estats no obrin fronteres, zones com l'Empordà i en concret la Jonquera es veuran encara més afectades: ni turisme, ni compradors a les zones comercials i menys trànsit de mercaderies, per tant, menys presència de camioners». Martínez exposa que l'Alt Empordà és una de les comarques amb menys afectació pel coronavirus: «En aquests moments, la taxa de mortalitat és la més baixa de tot Girona. Per tant, tot i la desgràcia que ha suposat i suposa la pandèmia en pèrdues humanes i en malalts, les xifres sanitàries són molt positives».
Per Martínez, el futur de l'economia empordanesa «dependrà de si el desconfinament funciona, la mobilitat s'agilitza, s'obren fronteres relativament aviat -encara que sigui només amb els països de la Unió Europea- i no hi ha rebrots. Per tant, estem a l'expectativa». En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Loureiro, manifesta que «com més territorial pugui ser el desconfinament, millor». Loureiro afegeix que algunes zones de l'Empordà es veuran perjudicades per la manca de mobilitat: «Les realitats de Barcelona i del Pallars són diferents. Crec que evidentment hem de tenir mesures però cal obrir fronteres perquè si no, malament. Què en fem d'obrir el 50% de les taules si les fronteres estan tancades o els veïns de segones residències no poden venir?».
La mobilitat a l'estiu
D'altra banda, els presidents d'ambdós consells comarcals resten pendents de saber com serà la mobilitat a l'Empordà aquest estiu. Sobre això, Loureiro és partidari d'una estratègia conjunta a la Costa Brava: «En l'ambit del Consell Comarcal hem començat a fer trobades per prendre mesures conjuntes, perquè no volem que uns obrin d'una manera i els altres d'una altra...».
Des de l'Alt Empordà, Martínez afegeix que «preparem una campanya promocional de captació de turisme de proximitat, remarcant els valors que ofereix ara mateix l'Alt Empordà com a destinació de proximitat segura, no massificada, amb entorns naturals i rurals molt atractius. Uns valors que compartim amb el Baix Empordà».
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
