Què succeiria si el Govern de Pedro Sánchez no aconseguís finalment els suports necessaris per prorrogar l'estat d'alarma? Doncs s'obriria un escenari incert, però, segons els experts consultats per Diari de Girona, més complicat de gestionar. Desapareixeria de forma automàtica el «comandament únic» del Govern espanyol, de manera que les comunitats autònomes recuperarien les competències i podrien prendre les seves pròpies decisions. A la pràctica, el procés de desconfinament podria ser molt diferent a cada territori. En canvi, pel que fa a les mesures econòmiques i socials aprovades per pal·liar els efectes de l'estat d'alarma en els treballadors, els experts consideren que, malgrat els moments inicials d'incertesa, es podrien trobar vies legals per poder-los mantenir.

Si finalment Sánchez no aconsegueix prou suports per mantenir l'estat d'alarma, Espanya tornaria a la situació d'abans del 14 de març. Segons idnica el catedràtic de Dret Constitucional de la UdG Miguel Ángel Cabellos, si deixa d'estar en vigor l'estat d'alarma no es podran prendre mesures que puguin limitar drets fonamentals, com ara el confinament i les restriccions que porta vinculades. A més, les comunitats autònomes recuperarien les competències en matèries com sanitat o educació, de manera que el govern de l'Estat necessitaria la seva cooperació per aplicar moltes de les mesures per fer front a la pandèmia. En aquest sentit, Cabellos considera que l'estat d'alarma és «l'eina més eficaç» per fer front a una situació com l'actual, però pensa que si el Govern hagués comptat més amb l'opinió de les comunitats autònomes, s'hauria estalviat algun dels problemes amb què es troba ara.

Necessitat d'acord

En un escenari sense estat d'alarma, cada comunitat podria planificar el seu propi pla de desescalada, però, segons recorda el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós, hi ha matèries en les quals les comunitats no tenen competències, com per exemple la mobilitat entre territoris. «Si cau l'estat d'alarma, no es podran limitar els desplaçaments entre comunitats autònomes. Per exemple, la Generalitat podria impedir que els habitants de municipis fronterers amb Aragó sortissin, però no podria impedir que els habitants aragonesos entressin a Catalunya», exemplifica. En tot cas, creu que hi hauria la possibilitat que totes les comunitats autònomes es posessin d'acord amb el govern central per articular una política comuna supracomunitària, però caldria «un alt grau de consens».

En una línia similar, el doctor en Dret Constitucional de la UdG Pere Simon adverteix que hi ha altres matèries que continuarien essent competència de l'Estat, com la gestió de les fronteres, els ports o els aeoports, de manera que igualment caldria una gestió coordinada entre el govern central i les comunitats. En cas que Sánchez estigués disposat a mantenir l'estat d'alarma fos com fos, creu que podria utilitzar una «trampa legal», que seria la proclamació d'un nou decret d'estat d'alarma per quinze dies més, per al qual no es necessita el suport del Congrés. Tot i això, adverteix que seria una solució altament problemàtica, ja que si el cas arribés al Tribunal Constitucional aquest podria determinar que s'ha utilitzat un element formal per escapar del control polític del Congrés. Tampoc considera que el Govern central pugui mantenir una situació similar a l'estat d'alarma per altres vies, ja que les normatives legals són molt diverses i afecten a molts sectors diferents.

Mesures socials i econòmiques

En relació amb les mesures socials i econòmiques que el Govern ha desplegat per tal de pal·liar els efectes de l'estat d'alarma -ERTO per causes de força major i els ajuts a col·lectius com els autònoms o les cuidadores de la llar, entre altres-, els experts consideren que inicialment hi hauria un gran desconcert social i legal, ja que deixarien d'estar vigents, però confien que es podrien trobar prou vies legals per a mantenir-los.

El catedràtic de Dret del Treball Eduard Rojo considera que, si s'acaba l'estat d'alarma, es crearia una situació de desconcert jurídic i social «molt gran» que perjudicaria, sobretot, els sectors més vulnerables de la societat. Creu que aquesta sensació d'inquietud podria generar un cert malestar social fins que es resolgués, tot i que confia que hi hauria bona predisposició d'empreses, sindicats i govern per tal d'arribar a una solució, que veu factible d'aconseguir. Tot i això, creu que durant un temps «patirien els sectors més desvalguts, que són els que necessiten més protecció».

En una línia similar, el catedràtic de Dret del Treball de la UdG Ferran Camas confia que el Govern hagi previst mesures per donar continuïtat a aquest tipus de mesures quan s'acabi l'estat d'alarma, sigui ara o sigui més endavant. «Caldrà una previsió per part del Govern per tal que les empreses puguin seguir acollint-se a ERTOs durant el període transitori, i continuar garantint les prestacions a les persones que han anat a l'atur durant un període mentre es normalitza la situació», assenyala. També considera que l'estat d'alarma haurà marcat un «punt d'inflexió» pel que fa a les noves normatives d'àmbit laboral.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus