El futur de les colles castelleres és incert. El seu ADN, la unió i la força, ha quedat escapçat pel coronavirus. El 10 de març, quatre dies abans que el Govern espanyol decretés l'estat d'alarma per la covid-19, es va paralitzar el calendari de les colles castelleres, després que la Generalitat i la mateixa Coordinadora de Colles recomanessin aturar l'activitat. Entre aquestes, els Marrecs de Salt, que estaven en meitat d'un assaig. «Abans que s'aturés oficialment, ja havia començat un debat intern entre els castellers, que som totalment conscients que ens toquem, que estem molt a prop i que, per tant, som un focus molt important de coronavirus», explica el president de la Coordinadora, Roger Gispert.
Els Marrecs havien iniciat els entrenaments pocs dies abans, el 28 de febrer, carregats d'il·lusió per encarar un any farcit de reptes i la participació en multitud de jornades i festes majors. Més o menys tres cada mes. Tot se'ls ha anul·lat, fins passat el juliol, segons apunta la presidenta de la colla, Mònica Masó. A més, segons els rànquings del moment, els permetia ser a la jornada de diumenge del concurs bianual de castells de Tarragona. Una cita per a la qual encara queden cinc mesos, però ara es preveu que la seva celebració depengui de les condicions sanitàries i de control de l'epidèmia, a les quals hauran d'adaptar-se, com es preveu que passarà també amb altres activitats públiques -artístiques, culturals o esportives- que reuneixen milers de persones.
A banda del mediàtic concurs, el món casteller pot tardar mesos a ser com era fins ara, amb places plenes i diverses colles carregant estructures, amb els castellers uns sobre els altres. La presidenta dels Marrecs, Mònica Masó, admet que els castells seran «dels darrers esdeveniments a tornar a la normalitat». I deixa clar que aixecar castells «amb guants i mascaretes és inviable». Una visió similar la té el cap de la colla Jove Xiquets de Tarragona, Gorka Bertran, que reconeix que són conscients que els castells tenen unes característiques incompatibles ara mateix amb les mesures imposades per les administracions per evitar el contagi i la propagació del virus. Altres caps de colla consultats creuen que si en un futur pròxim cal marcar restriccions de cara al públic, aquestes s'aplicaran i que si s'ha de vigilar el nombre de persones en cada colla, aquesta mesura s'analitzarà.
Però coincideixen que costarà entendre «no poder fer castells tots junts: públic i colla», i que per això resultarà preferible «ser pacients i esperar una mica més per poder tornar tots junts», i no perdre així l'essència d'aquesta tradició, la força i la unió del grup. Mònica Masó, explica que des dels Marrecs s'han plantejat diversos escenaris de futur però indica que els castellers formen part de la cultura popular i que, precisament per això, «no tindria sentit fer-ho sense el poble».
Tornar-se a sentir units
«A curt termini penso que ens posa a les colles en una situació molt complexa, perquè no sabem ni quan ni com podrem tornar a assajar i ens causa molta incertesa. De la mateixa manera que ens agradaria saber quan podrem tornar a la nostra normalitat social, per poder tornar-nos a sentir units», subratlla la presidenta de Castellers de la Vila de Gràcia, Agnès Garreta. Garreta considera que, amb tota seguretat, fins que hi hagi una vacuna o un tractament per combatre aquesta epidèmia, tornar a la normalitat castellera serà extremadament complex.
De fet, els castellers saltencs asseguren que l'aturada de l'activitat els ha afectat en, almenys, tres àmbits: el social, el físic i l'econòmic. En primer terme, els membres de l'entitat senten la colla castellera quasi com la seva família perquè es troben molt sovint. Ara han quedat separats sobtadament. Per mitigar-ho fan «trobades» virtuals aprofitant les noves tecnologies. També han acordat un programa de preparació física per mantenir-se en bones condicions. Sense contacte físic, no poden ni assajar i la represa ja no podrà ser amb els objectius marcats a inici de temporada. En l'àmbit econòmic, l'afectació serà enorme. No saben si rebran subvencions i no cobraran per les actuacions perquè totes les programades han quedat anul·lades. «Serà una repercussió molt preocupant», lamenta Masó.
Hi ha una cosa positiva, assenyala la presidenta de la colla saltenca. Un cop superada una crisi econòmica i social, la gent té ganes de participar en esdeveniments i associacions. Espera que serveixi per engreixar la massa social de l'entitat, integrada per uns 300 socis.
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
