09 de maig de 2020
09.05.2020
Diari de Girona

Malestar entre les famílies de la residència de Palafrugell

Una trentena dels 150 residents del centre han mort a causa del coronavirus

09.05.2020 | 06:00
Malestar entre les famílies de la residència de Palafrugell

Familiars dels residents de Fundació Palafrugell Gent Gran lamenten haver rebut la informació dels primers casos del brot per la premsa
| Des de direcció entenen la situació i admeten que els primers dies van estar «molt bolcats en decisions assitencials i en com organitzar el centre»

El centre Fundació Palafrugell Gent Gran va ser de les primeres residències de la província –i de Catalunya– que va rebre l'impacte del coronavirus, ja que van detectar els dos primers casos el 23 de març, deu dies després d'haver suspès totes les visites externes, el centre de dia i haver tancat l'accés. Malgrat tots els esforços per blindar-se, el SARS-CoV-2 va aconseguir esmunyir-s'hi en el que semblava, al principi, un degoteig de pocs positius, però aviat va convertir-se en un brot implacable que a dia d'avui ja ha produït una trentena de morts entre els 150 residents.

La situació ha generat malestar entre els familiars, entre ells, una neta d'una resident, Maria De Prado, va lamentar dijous a Ser Catalunya que va tenir coneixement dels primers casos per una publicació de Diari de Girona, sense que la residència els informés directament. Per aquest motiu, qüestionen la manca de la comunicació directa per part de la direcció del centre i dels òrgans de gestió de Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE). «Les famílies vam començar a alarmar-nos i a trucar i a preguntar», va explicar De Prado. Al principi, els atenien des de recepció i els demanaven que s'havia «d'esperar a tenir més informació» i que «ja trucarien».

Amb el pas de les setmanes la comunicació ha anat millorant i els usuaris poden fer trucades i videotrucades amb els seus familiars (se n'han fet més de 700 des de l'1 d'abril, segons el SSIBE). «Ara la informació és més fluïda, però mai directament a través de la direcció, que això és una mica del que també ens queixem els familiars», va explicar De Prado, ahir, a aquest diari. El centre els fa arribar el seguiment de la situació a través de l'Associació de Familiars de Residents i Usuaris (AFRU) de la residència, i aquesta ho difon en un canal de Telegram a la resta de familiars. Aquest sistema, però, no acaba de convèncer, ja que no totes les famílies formen part de l'AFRU.

«Creiem que la direcció té l'obligació de mantenir-nos informats a tots, no a través d'una associació que els pressiona per treure la informació», assenyala. En aquest sentit, apunta que hi ha debat entre les famílies per com emprendre accions legals per depurar responsabilitats.

Comprensió i autocrítica des de direcció

Des de direcció i els òrgans de gestió de la residència, reconeixen que en detectar els primers casos, el 23 de març, van «estar molt bolcats en decisions assitencials i en com organitzar el centre» i seguir tots els protocols, de manera que no van informar cada família individualment, sinó només aquelles dels residents afectats.

Per aquest motiu, entenen el malestar que han patit les famílies, especialment en aquest inici del brot, ja que, a més, no es podia accedir a la residència per la suspensió de visites. «És normal que la gent pateixi amb aquesta incertesa. Entenc que crea molta angoixa, això és veritat», va assenyalar a Diari de Girona Núria Comes, directora d'Atenció a la Dependència del SSIBE. Tot i així, afirma que van estar en contacte des del primer cas positiu amb l'AFRU i aclareix que «en tot moment les trucades s'atenien», i se les anotaven perquè educadores o el mateix director, Cesc Magan, pogués retornar el truc.

En aquest sentit, Comes admet amb autocrítica que, «vist amb la distància», possiblement haurien gestionat la comunicació dels primers dies diferent i, per exemple, haver demanat ajuda al departament de comunicació de l'hospital. A partir de l'abril, apunta que es van poder organitzar millor i, des de llavors, faciliten trucades i videotrucades, i mantenen un seguiment amb les famílies dels afectats. La residència va convertir tota una planta en una unitat d'hospitalització i inicialment, al 25 de març, quan no s'esperaven la magnitud del brot, es va plantejar que hi poguessin ingressar altres ancians amb covid-19 de la comarca. Al final, però, ha servit per assistir els mateixos residents, a més de sis casos puntuals del municipi (dos d'ells de l'asil Nostra Senyora de Montserrat).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook