En un 9 de maig de 2020 comú, a les onze del matí, les escales de la Catedral de Girona estarien farcides de gent. S'inauguraria Temps de Flors. Nou dies de gent amunt i avall del Barri Vell, amb càmeres, telèfons mòbils i plànols buscant els prop de 150 muntatges florals escampats pel nucli antic. Dies amb terrasses plenes i comerços fent caixa. I de veïns aguantant les riudades de visitants.

Hi hauria els eterns debats sobre la quantitat de flors, de plàstics i de ferros. Sobre si el projecte de les escales de la Catedral era prou adient o si hi ha massa turistes. O també, si tot s'ha de concentrar al nucli antic. Tanmateix, aquest any no hi ha res. Només les habituals flors i plantes que ha fet créixer la brigada de parcs i jardins de l'Ajuntament i les pedres monumentals del patrimoni històric del Barri Vell.

Aquests nou dies solen ser una alegria per molts gironins que van saltant de projecte en projecte com al joc de l'Oca, camuflats amb els forans. Però, no per tots els gironins, tot són flors i violes. Al nucli antic, fa anys que es va incrementant la ràbia cap a l'esdeveniment. Quasi com als Sanfermines, on molts veïns fugen de Pamplona -fins i tot agafant-se festa- per no patir la massificació. A Girona, alguns veïns del Barri Vell estan contents que no hi hagi Temps de Flors. Lamenten que sigui per una pandemia, però expressen la seva satisfacció per no haver de passar per nou dies de sorolls i molèsties.

Un veí del carrer Ballesteries, que prefereix mantenir l'anonimat (Girona encara és així), explica que quan va saber que se suspenia l'esdeveniment va alegra-se pensant que podria agafar el cotxe o la moto per anar a la feina i tornar a casa sense problemes. Que podria anar a passejar amb el seu fill i entrar al seu habitatge sense haver de discutir-se amb els visitants. Molt a prop hi ha una comunitat que els darrers anys ja no obre el pati, perquè tenien conflictes per poder entrar a casa. El veí indica que els darrers anys ja hi havia tres nits on els projectes florals es podien veure fins a mitjanit. «Senties soroll fins a les dotze de la nit. Són carrers estrets i la gent va en grup i parla i crida i el so de seguida puja cap amunt».

Amb la pandèmia, ha «redescobert un Barri Vell que ja pensava que mai més tornaria a veure. Tranquil. Amb la Catedral, el call jueu o la zona de fora Muralla, no hi ha els esportistes. Tot és preciós i anar allà amb el meu fill i parlar-hi sense sentir ningú, és fantàsti». La llàstima és que hagi estat per una crisi sanitària. Lamenta que els comerciants i restauradors, «sobretot aquells que fan bé la feina i compleixen els horaris» estiguin patint les conseqüències del coronavirus.

Mentrestant, des de l'Ajuntament, la regidora de promoció econòmica, desenvolupament i turisme, Glòria Plana, lamenta que el coronavirus hagi tirat per terra tot l'esforç de l'Ajuntament, les entitats i els voluntaris per fer la mostra floral. Una organització que comença ja quan acaba l'edició anterior. «Em sap molt de greu, un greu immens, per tota la gent que havia treballat per l'edició de l'any 2020 perquè no es veurà res del que ja havien previst», assenyala la responsable municipal. Plana també lamenta l'afectació per al sector de la restauració i l'hostaleria, per qui Temps de Flors era un «efecte multiplicador». Ara ni tant sols poden obrir, pel maleït virus.