Ploren com processistes el que no han sabut protegir com estadistes». Aquesta va ser una de les moltes, i dures, respostes que va rebre un tuit del cap de comunicació del Departament de Salut, Marc Bataller, on es veia una imatge de la consellera Alba Vergés plorant mentre es tapava la cara amb les mans acompanyada del text: «Una foto brutal de Marc Puig sobre com estem vivint la gestió del coronavirus tot l'equip de Salut i Alba Vergés».

Les xarxes socials, dures com sempre, no van trigar a reaccionar a la publicació, en molts casos desaprovant que s'hagués fet pública la imatge: «Quina incompetència, que pesats sou plorant i el xantatge emocional amb el paper de vàter al centre de la foto; quin fàstic de gent sou»; i, altres, menys, donant suport a Vergés i al seu equip: «Mai podrem agrair-vos prou tota la feina que esteu fent, treballant incansables durant aquesta crisi humanitària i sanitària. Molts som conscients de la gran exigència d'aquesta gestió. Infinites gràcies».

Una picabaralla entre partidaris i detractors de la conveniència de penjar la foto -«No ho entenc, de veritat que el mateix equip heu de fer aquesta foto i filtrar-la? Voleu dir que tot això no és una gran comèdia?»- que va tornar a posar la consellera de Salut en el centre del debat sobre si els polítics han de mostrar o no els seus sentiments públics. Una discussió en la qual Vergés repeteix com a protagonista perquè, a mitjans del mes de març, ja va ser més criticada per uns i elogiada per altres quan va posar-se a plorar en la roda de premsa on s'anunciava el confinament de la Conca d'Òdena (Vergés és d'Igualada i allà viuen la seva parella i els seus fills petits).

Un debat semblant al que es va viure fa dues setmanes amb la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, quan va plorar en una missa pels morts per coronavirus a la catedral de l'Almudena. La imatge d'Ayuso amb llàgrimes tenyides de negre pel maquillatge baixant cara avall va ser molt comentada, i criticada, pels qui creien que va aprofitar la presència de les càmeres per deixar aflorar les seves emocions. Els plors de Vergés en l'anunci del confinament d'Igualada i les llàgrimes de Díaz Ayuso a l'Almudena són dues imatges que, pels que no siguin malpensats, apareixen de manera espontània. En canvi, la foto d'Alba Vergés plorant sola en una sala de la conselleria de Salut es fa pública per decisió del seu equip de comunicació. Una bona manera de mostrar a la societat que els polítics són persones amb sentiments i no màquines o un tuit populista buscant tocar la fibra dels ciutadans? A les xarxes creuen tenir la resposta.