«Com a infermera et cal una cuirassa davant les situacions crítiques»

Havia de venir una crisi com la del COVID-19

Crec que el valor dels professionals ja s'estava demostrant, però en aquesta pandèmia tan extremadament excepcional s'ha demostrat més que mai el valor que aportem en l'àmbit sanitari.

Com ha viscut el col·lectiu de l'infermeria les últimes setmanes?

Amb molt de respecte. És una professió molt vocacional, i tenir cura dels pacients ja és una cosa innata en nosaltres, però viure des de dins una pandèmia, davant d'una malaltia desconeguda, amb actuacions noves per a nosaltres, haver-nos d'adaptar a nous mètodes de treball cada dia, canviar-los... ho hem encarat amb molt de respecte i una càrrega emocional molt forta.

En quin sentit?

Hem hagut de fer cures a persones que, en aquesta pandèmia, han estat aïllades i sense la família a prop. Els únics ulls que veien eren els dels professionals que estaven al seu costat. Hi ha una càrrega emocional molt forta en veure els pacients que estan sols. I quan tornes a casa i pots estar amb la teva família, tems que puguis ser un vector de la malaltia, de manera que sents aquest respecte i por a les conseqüències.

S'han sentit socialment valorats?

Sí, la veritat és que els aplaudiments espontanis emocionen moltíssim. A més, les cures s'han posat en valor, hi ha hagut una humanització de l'acompanyament i hem tingut molt ressò als mitjans, hem rebut cartes d'agraïment de la ciutadania, dibuixos... tot això et dona molta energia.

I en l'àmbit laboral i econòmic, se senten valorats?

Aquí s'ha de seguir treballant. L'any 2020 era el de l'infermera i la llevadora, i amb el departament hi havies traçades unes línies estratègiques per fomentar el reconeixement de l'infermeria. Hi ha camí per recórrer, però ja l'hem encetat. Penso que serà el camí encertat, tot i que encara queda.

Aquesta crisi canviarà moltes coses. La seva professió, també?

La pandèmia ens ha fet adonar que hi ha moltes coses que hem d'anar canviant, nomes bàsiques com ara portar mascareta, rentar-nos les mans.... tot això quedarà molt implementat. I nosaltres, a nivell de professionals de la infemermeria, haurem de continuar fent el mateix que fins ara, que és cuidar la gent. El que haurà canviat serà la flexilitat que hem de tenir per canviar d'un dia per l'altre els protocols, la manera d'actuar i ser conscients de més coses, com el material amb què treballem. Però més enllà d'això, hem de seguir fent cures amb la mateixa excel·lència que fins ara.

La gent s'està relaxant massa, amb el desconfinament?

Hem de continuar tenint prudència. No ens podem relaxar. És veritat que en el desconfinament hi ha unes fases, i el que diria a tothom és que s'han de seguir els consells que es donen des de Salut.El COVID encara hi és, per tant hem de seguir amb les normes, que són molt bàsiques, com rentar mans i dur mascareta. Hem d'anar molt en compte perquè no hi hagi rebrots.

Quines característiques ha de tenir un bon professional de l'infermeria?

Les que per naturalesa tenen aquelles persones que escullen la professió: tenir empatia, saber posar-se en el lloc de l'altre, comprensió, amabilitat, saber escoltar i saber fer. També és molt important el saber estar de les persones, és innat. En la nostra professió, i l'epidèmia ho ha posat més de manifest, hem passat situacions molt crítiques. Has de tenir templança per poder afrontar-les, i també una cuirassa perquè no tot et pugui afectar, perquè no deixes de ser persona. La resiliència que tenen quasi tots els professionals de la infermeria ens permet afrontar aquestes situacions més crítiques sense fer-nos mal del tot.

Quina situació tenen ara mateix als hospitals de Blanes i Calella?

Tenim una disminució de pacients COVID, tant d'ingressats com d'urgències, i hem notat lleuger augment d'entrades per altres patologies. Nosaltres estem fent una desescalada prudent, paulatina, i mesurant molt bé els circuits d'entrada de pacients i usuaris.

I què diria als seus companys?

Vull fer un agraïment a tots els professionals de l'infermeria que han estat al peu del canó, i totes les iniciatives que han tirat endavant per humanitzar les nostres cures, sobretot en aquests moments. I vull destacar la importància dels comandaments intermitjos, que molts cops són transparents dins les institucions però que son els que estan veritablement al peu del canó organitzant-ho tot.