11 de maig de 2020
11.05.2020
Diari de Girona

El concert de l'hora del vermut

10.05.2020 | 23:23
Marcel Juanchich tocant el trombó des del balcó de casa

Cada dia de confinament, a dos quarts d'una del migdia, el trombó de Marcel Juanchich -membre de la Girona Banda Band- fa sortir als seus balcons els veïns de la plaça Josep Irla de Girona. Sardanes, havaneres, Beatles, i les que no falten mai: Bon dia, dels Pets, Que tinguem sort, de Lluís Llach, que vol donar ànims al veïnat per superar la pandèmia, i la ja mítica Resistiré. Són quinze o vint minuts -i cap a mitja hora durant els caps de setmana- de dispersió, d'alegria, a l'hora del vermut, que cada dia congreguen més gent. De fet, Juanchich fins i tot accepta peticions, algunes de les quals li arriben per WhatsApp. Després de dos mesos, fins i tot ha anat ampliant el repertori amb cançons que no havia tocat mai abans.

«Quan va començar el confinament, vaig veure que la gent estava una mica depre, i veient per la televisió que altra gent ho feia, vaig decidir que sortiria cada migdia a tocar», recorda Juanchich. Malgrat que la majoria de concerts als balcons solen fer-se cap a les set de la tarda, ell va escollir el migdia, a l'hora del vermut, perquè «hi ha més sol, és més alegre i tenim vitamina D, que falta fa aquests dies». El seu objectiu: aportar un petit gra de sorra per alleugerir el confinament dels seus veïns, que reben cada concert amb entusiasme.

«En el primer moment vaig pensar que m'aniria bé a mi, per distreure'm , i que de passada donaria suport als treballadors de la sanitat, però la gent ho va rebre fantàsticament bé i de seguida vaig començar a rebre missatges d'ànim i d'agraïment», assenyala. I això que no és tan senzill com sembla: en moltes de les peces que toca per a la Girona Banda Band, el trombó no és solista, sinó acompanyament, de manera que ha hagut de buscar les partitures per poder tocar les melodies. Cada concert dura entre quinze i vint-i-cinc minuts -malgrat que les peticions d' «una altra», «una altra» a vegades ressonen a la plaça-, i el seu objectiu és sortir a tocar cada dia fins que s'acabi el confinament, faci sol o núvol. El repertori és variat: toca les cançons que li agraden a ell, però que sempre són reconeixibles per a la majoria. Va començar amb Que tinguem sort, de Lluís Llach, per tal d'aixecar els ànims, i des de llavors se li han anat afegint peces d'Els Pets -per exemple, el Bon Dia-, Txarango, els Beatles o fins i tot sardanes, com Girona m'enamora, i havaneres, com El meu avi. També es poden escoltar, entre altres, My way i Resistiré, amb la qual tanca cada dia el concert. Tot i això, accepta peticions, i en alguns casos ja ha rebut per WhatsApp demandes d'alguna cançó en particular. «M'agrada que em demanin temes en concret, perquè m'agrada fer feliç la gent. Si no, jo ja vaig buscant noves melodies», assenyala.

D'aquesta manera, el migdia és una mica més alegre per als veïns de la plaça, i també pels dels blocs propers, que sovint estiren el cap per poder-lo escoltar bé mentre ressonen els aplaudiments. En alguns casos, fins i tot hi ha veïns que «retransmeten» el concert en directe als seus familiars a través del mòbil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook