Llavors no hi havia televisió, ni xarxes socials, ni es feien rodes de premsa per informar de mesures però, a finals del segle XIX, la humanitat ja es va enfrontar a l'amenaça real d'un coronavirus, l'OC43.

En termes col·loquials, podem dir que seria un cosí de l'actual SARS-*CoV-2. Científics assenyalen ara que l'OC43 va poder ser el responsable d'una pandèmia entre 1889 i 1890 que va matar a més d'un milió de persones al món. No obstant això, la culpa d'aquestes morts se li ha atribuït a la «influença», la grip.

A l'article «Profile of a killer virus», de Nature, aclareixen que aquest coronavirus tan nociu, l'OC43, continua circulant entre nosaltres a dia d'avui. Els científics creuen que «pot ser que la contínua exposició al virus mantingui immune a la gran majoria de la població davant d'ell». Tenint en compte com ha anat evolucionant la història del coronavirus OC43, cal preguntar-se si passarà una cosa similar amb el SARS-*CoV-2. La pregunta és a l'aire. Grups de científics com el de Linlin Bao han fet recerques en micos i han comprovat que els primats curats i que s'han tornat a exposar al SARS CoV-2 no han recaigut tot i haver passat 28 dies després de la seva cura. Però la qüestió és si aquesta mateixa protecció prossegueix més enllà de les 28 jornades i si en humans hi hauria els mateixos resultats que en micos.